La natació sincronitzada catalana té 1.125 practicants federades. El waterpolo femení una miqueta més. Però aquest dos esports van assegurar ahir dues medalles més per a l'esport català. Després de les dues plates aconseguides per Mireia Belmonte, el duo de natació sincronitzada format per Ona Carbonell i Andrea Fuentes va penjar-se la plata, i l'equip de waterpolo femení -que té 9 de les 13 jugadores catalanes- va assegurar-se medalla en classificar-se per a la final en la que és la seva estrena en uns Jocs Olímpics.
La jornada d'ahir va significar una alenada d'aire fresc per a la delegació espanyola a Londres, que abans de l'inici dels Jocs afirmava que guanyaria més de 20 medalles i els últims dies veia amb pànic com algunes se n'anaven escapant. Esports tan mediàtics com el futbol i el tenis han marxat de Londres sense medalla, i el bàsquet masculí afronta avui uns quarts de final envoltat de crítiques i dubtes. Però ahir Espanya va guanyar tres medalles i se'n va assegurar una quarta. I exceptuant el triatleta gallec Javier Gómez Naya, tots els èxits van tornar a ser femenins, com l'or en windsurf de la sevillana Marina Alabau, que se suma al bronze de la piragüista basca Maialen Chourraut i les plates de Mirea Belmonte.
La maduresa de la sincronitzada
Les nedadores de sincronitzada Ona Carbonell i Andrea Fuentes van viure el seu gran dia en penjar-se la plata en la categoria de duo. Quatre anys després de les dues primeres medalles olímpiques aconseguides per la sincronitzada catalana, les noies d'Anna Tarrés van demostrar que hi ha vida després de Gemma Mengual.
I això que va costar que s'ho creguessin. La parella catalana va competir quan les russes -que estan a un altre nivell i que tenien la medalla d'or assegurada- i les xineses ja havien fet els seus exercicis. Quan Carbonell i Fuentes van sortir de l'aigua i van veure a la pantalla la puntuació que les jutges els havien donat pel seu exercici de rutina lliure a la final (96,900), les dues van buscar amb la mirada la seleccionadora Anna Tarrés. Ella, amb un somriure d'orella a orella, els deia que sí, que havien guanyat la plata. "Al principi no hem vist les puntuacions, perquè teníem els ulls plorosos, però quan hem vist la reacció de l'equip hem suposat que era per alguna cosa bona i la glòria ha vingut del cel", assegurava una emocionada Andrea Fuentes, que ahir va recollir la seva tercera medalla de plata en uns Jocs Olímpics. "Fa tres anys que esperem aquesta medalla. M'hi vaig quedar a les portes a Pequín i això m'ha donat vida", reconeixia Ona Carbonell.
L'exercici de rutina lliure del duo, una mescla d'innovació, atreviment i potència a ritme de tango, va ser ahir més valorat per les jutges que en la jornada anterior, quan Carbonell i Fuentes es van quedar amb una puntuació de 96,590. La seleccionadora necessitava motivar les seves noies i abans de saltar a la piscina va fer que es miressin un vídeo del tram del camí de Sant Jaume que tot l'equip plegat va fer a l'octubre. Ara la natació sincronitzada buscarà un nou èxit en el concurs per equips.
El waterpolo toca el cel
Si el duo de la sincronitzada va fer el que se n'esperava, l'equip de waterpolo femení segueix sorprenent. Les noies de Miki Oca, en la primera participació d'Espanya en uns Jocs Olímpics, es van classificar ahir per a la final de dijous contra els Estats Units després de derrotar les hongareses per 10 a 9 a les semifinals.
La selecció espanyola, formada majoritàriament per jugadores catalanes (9 de les 13 convocades), va dominar sempre malgrat el resultat definitiu. Al final del primer quart guanyava 2-1 i en el segon es va escapar en el marcador gràcies a tres gols d'Anni Espar, que va acabar el partit com a màxima golejadora amb quatre dianes. Durant el tercer quart va aparèixer la figura de la jove Roser Tarragó, millor jugadora júnior del 2011, amb dos gols claus que van peretre mantenir lluny les hongareses. Entrenades per Miki Oca, medallista amb l'equip masculí en els Jocs de Barcelona i Atlanta, les noies han assegurat una nova medalla per a l'esport català superant-se a si mateixes.
