El pitjor amfitrió de la història del rugbi

BarcelonaAustràlia era la favorita de la final de la Copa del Món de rugbi del 2003. Com a organitzadors del torneig, els wallabies esperaven conquerir el trofeu Webb Ellis davant dels cent mil australians que omplien les graderies de l’estadi Olímpic de Sydney. Res més lluny de la realitat. Anglaterra, el rival d’aquell nit, va fer saltar la banca i va derrotar els australians a casa seva gràcies a un xut de sobrebot de Johnny Wilkinson a les acaballes del partit que va frustrar les esperances locals.

Dotze anys després les dues seleccions es tornaven a trobar en un partit de la Copa del Món. Aquest cop els amfitrions eren els anglesos, que arribaven en una situació límit: si perdien quedarien eliminats a la fase de grups i completarien així la pitjor actuació d’un equip amfitrió en la història del rugbi. Anglaterra, bressol del rugbi, podia quedar eliminada a Twickenham, catedral del rugbi mundial.

El XV de la rosa va començar el partit buscant la zona d’assaig rival amb empenta i imprimint velocitat. Però els wallabies, ben organitzats, defensaven sense problemes les envestides locals i de mica en mica van controlar la possessió de l’oval. Fruit d’aquest domini, Austràlia va començar a trenar jugades a la zona de creació i va aconseguir perforar en dues ocasions la zona d’assaig rival mitjançant un inspiradíssim Bernard Foley, que a més transformava entre pals tots els xuts que intentava.

Els anglesos, molt inoperants en atac al llarg dels primers quaranta minuts (bé per excés de revolucions o per imprecisions en atac), només van anotar mitjançant un aïllat cop de càstig transformat per Owen Farrell. A la mitja part s’hi arribava amb un de 3 -17 que deixava els anglesos virtualment eliminats de la seva Copa del Món.

Els pitjors amfitrions de la història

Els anglesos havien de sortir amb el ganivet entre les dents a l’inici del segon temps. En un partit a caixa o faixa, Anglaterra va mostrar el seu orgull avançant a cops de ronyons contra la defensa wallabie. Els anglesos, tot cor, buscaven escletxes mitjançant la percussió de la seva davantera i l’entrada d’homes de refresc més ofensius a la tres quarts. Fruit de l’empenta local, els homes del XV de la rosa van aconseguir anotar un assaig de la mà de l’aler Anthony Watson i forçar un cop de càstig que va ser transformat per Owen Farrell, que deixava el marcador en un ajustat 13 a 20 a quinze minuts per al final. Però tot just quan semblava que Anglaterra, esperonada per un Twickenham ple a vessar que no deixava d’animar els seus homes, tenia a tocar la remuntada, una errada infantil d’Owen Farrell va marcar el destí del partit. Farrell, massa accelerat, va fer un placatge sense pilota sobre el centre australià Matt Giteau, que l’àrbitre va castigar amb targeta groga (que implica expulsió de deu minuts) i un cop de càstig en contra que Foley va transformar.

Els wallabies, ara ja esperonats per la superioritat numèrica, no van deixar escapar la possibilitat de burxar en la ferida rival i obrir escletxa al marcador. Bernard Foley encara transformaria un altre cop de càstig i Matt Giteau anotaria el tercer assaig visitant, culminant una bona acció ofensiva davant la desolació dels anglesos. Per a més escarni, Foley va signar la conversió i va firmar una actuació memorable gràcies als vint-i-vuit punts anotats al llarg del partit. El 13 a 33 final significava la revenja australiana de la desfeta en la final del 2003 i la pitjor actuació de la història d’un equip amfitrió a la Copa del Món, en un dels dies més negres -si no el més trist- de la història del rugbi anglès.

Pel que fa als altres dos partits de la jornada del grup B, la selecció japonesa va sorprendre Samoa (26 a 5) i Sud-àfrica va batre Escòcia per 34 a 6.