Una plantilla curta i sobrecarregada

BarcelonaQuique Setién, que fa pocs dies criticava la superficialitat dels periodistes per no saber valorar el joc més enllà dels resultats, es va limitar a parlar de l’aspecte físic per explicar la mala segona part del Barça a Valladolid, on els culers van acabar demanant l’hora i donant les gràcies a dues aturades salvadores de Ter Stegen per mantenir un minso 0-1. “Alguns jugadors no els he vist frescos, només han passat 72 hores de l’últim partit i porten molt cansament acumulat. Quan estàs cansat perds més pilotes, costa prendre les decisions bones. No ens hem apagat futbolísticament, ha sigut més físic”, va subratllar l’entrenador càntabre, que va tornar a demostrar certes dificultats per prendre decisions correctes amb el partit en marxa. D’entrada, si el que fallaven eren les cames, sorprèn que només fes quatre canvis quan podia fer-ne cinc. Braithwaite, per exemple, ni tan sols es va escalfar.

Deixant de banda aquesta contradicció, i amb les dades de participació a la mà, Setién té motius per parlar de cansament en aquest tram final de Lliga. És cert que no l’ha ajudat gens la planificació esportiva -Carles Pérez, Todibo i Aleñá van marxar al mercat d’hivern- i que disposa d’una plantilla curta d’efectius, però també és veritat que no ha gestionat els esforços tant com recomanava, sobre el paper, l’atapeït calendari de la represa. En les nou jornades que s’han disputat després del confinament, el Barça ha fet servir un total de 20 jugadors, 10 dels quals han jugat més de 500 minuts. Ter Stegen i Messi no s’han perdut ni un segon de competició (810 minuts cadascun), mentre que Piqué i Jordi Alba sumen respectivament 786 i 711 minuts, cosa que evidencia que cap dels dos té un recanvi de garanties: Setién no confia en el jove Araujo (132 minuts) ni en Junior (121). De fet, entre els 10 homes que han jugat menys de 500 minuts en la represa, només Sergi Roberto, Riqui Puig i Griezmann han tingut una aportació rellevant. De Jong porta un mes sense jugar i Arthur, amb el cap ja a Torí, ha passat a l'ostracisme.

Aquesta realitat contrasta amb la del Reial Madrid, principal rival del Barça en la lluita pel títol. L’equip de Zidane es permet el luxe de tenir cinc jugadors en una situació marginal -entre Bale, James, Mariano, Brahim i Jovic sumen 207 minuts des de la jornada 28-, però alhora s’oxigena amb rotacions en totes les línies. Només n’estan exempts Courtois, Casemiro i Benzema, que aquesta nit contra el Granada superaran els 700 minuts. La resta del pastís queda molt trossejada. En defensa, Mendy i Marcelo alternen al lateral esquerre i Militão allibera Varane i Ramos. Modric, Valverde i Kroos fan relleus en dues posicions del mig del camp. I a la davantera, Lucas Vázquez s’ha sumat en els últims partits a la responsabilitat compartida que ostenten Vinícius, Rodrygo, Asensio i Hazard. Només Isco i Nacho queden fora per culpa de les lesions.

Griezmann, dubte per al Nàpols

Griezmann va caure dissabte a Valladolid quan encadenava la tercera titularitat consecutiva després de tres suplències gairebé seguides. Només va durar 45 minuts sobre la gespa. El francès va notar la primera molèstia en una jugada en què es va escapar per la banda esquerra i no va ser prou ràpid per assitir Messi, que arribava pel carril central sol per rematar. Poc després va tornar a palpar-se la cuixa dreta en una acció en què no va poder engaltar una centrada baixa de Semedo. Griezmann va aguantar fins al descans, quan Setién el va canviar per Suárez. Als vestidors del Nuevo Zorrilla els metges li van fer una primera exploració, menys optimista, segons l’entorn del jugador, que el resultats de les proves a les quals es va sotmetre ahir a Sant Joan Despí. El comunicat mèdic oficial parla d’una lesió al quàdriceps sense temps establert de baixa, però l’atacant gal està completament descartat per als partits contra l’Osasuna i l’Alabès i treballarà per poder arribar a temps a la represa de la Champions League.

Griezmann no és un futbolista propens als problemes musculars. La fiabilitat física és un dels seus forts. De fet, revisant el seu historial, cal remuntar-se als anys en què jugava a la Reial Societat per trobar un precedent similar. Fa nou temporades, i precisament en un partit contra el Valladolid al Zorrilla, el de Mâcon va patir una lesió al mateix quàdriceps que el va mantenir durant tres setmanes allunyat dels terrenys de joc. Si ara evoluciona tan bé com quan tenia 21 anys, la seva presència contra el Nàpols està pràcticament assegurada.