Quan es posa en qüestió el costum de controlar el joc

PeriodistaA la majoria dels clubs la principal exigència de l’entrenador és guanyar. Sigui com sigui, però guanyar. Al Barça, esclar, també es demana guanyar, però no exclusivament o això ens agrada pensar i hi estàvem acostumats. L’excel·lència futbolística a què ha arribat el Barça en les seves èpoques daurades i tenir una escola de formació tant definida com La Masia fa que no en tinguem prou en guanyar, sinó que també defensem el com. I defensar el com per damunt dels resultats és un costum que a mi m’agrada. T’identifica amb una idea i les victòries sovint són dolces i les derrotes, quan arriben, són amb el cap ben alt.

És cert que guanyar té una dificultat molt alta. En partits com el d’ahir, contra el Getafe, un equip defensiu i farragós, al Coliseum Alfonso Pérez i sent el primer duel després de les festes de Nadal, doncs encara és més difícil. Uns hàndicaps que, sumats a l’empat del Sevilla contra l’Atlètic i la derrota del Madrid, permeten justificar que tornar de Getafe amb els tres punts sigui suficient per estar content. Això, per ahir, d’acord, però ¿i en l’últim partit contra el Celta al Camp Nou? ¿I en tants altres, en què el Barça ha alternat grans minuts amb desconnexions que en alguns casos han costat punts (Leganés, Betis...) i en d’altres, que s’han vist preocupants segones parts de descontrol (com ahir o com contra el ja citat Celta)?

Massa sovint (i és una tendència heretada ja de l’època de Luis Enrique) el Barça acaba perdent el control dels partits i s’inicia un intercanvi de cops amb el rival. Això, tenint Messi, pot sortir bé (en una visió resultadista), però també és una aposta massa arriscada. I, malauradament, també suposa perdre un costum tan preuat al Barça com el de tenir el control des de la pilota. Les dues cares que va mostrar el Barça ahir, amb una primera part (amb Arthur titular) de domini i una segona en què va perdre el control -Valverde va haver de recórrer a Busquets per Vidal- dibuixen quin és el millor camí i quin és el més perillós. Perquè a la Champions els intercanvis de cops es paguen molt cars.