ESPANYOL

Gol i treball, l'essència de De Tomás

El punta es presenta amb un discurs ambiciós i deixa clar que vol deixar empremta a l'Espanyol

“Ser el jugador més car d’un club històric em motiva i m’omple d’una responsabilitat que assumiré”. Amb la mateixa contundència amb què marca gols, Raúl de Tomás ha esvaït dubtes, durant la seva presentació com a nou jugador de l’Espanyol, sobre la pressió que pot viure algú per qui es paguen 20 milions més 2 en variables. El Benfica, a més, es reserva el 20% d’una futura plusvàlua. “Aquest fitxatge demostra el compromís del president, Chen Yansheng, amb l’Espanyol per situar-lo al lloc on li correspon”, ha destacat el vicepresident, Carlos García Pont. Portarà el dorsal 11 i signa fins el 2026. El club no ha volgut fer pública la seva clàusula de rescissió, que algunes fonts situen en uns 60 milions. El que sí que ha deixat entreveure és que aquest no serà l’únic moviment d’aquest mercat: “Treballem amb discreció. Hi ha coses sobre la taula en un i altre sentit”, ha comentat García Pont. 

El punta madrileny arriba a l’Espanyol després que Rufete el convencés amb una sola trucada. “Necessitava algú que recuperés la meva confiança, i ell ho va fer”, ha dit De Tomás, convençut que serà “un jugador important” a l’entitat blanc-i-blava. “Vull fer coses grans en aquest club històric”, ha comentat. El Benfica, ha aclarit, ja és passat: “No he estat bé a Portugal, he perdut coses de la meva essència, però ara estic a Barcelona i espero recuperar en un dia el que vaig perdre en sis mesos”. 

De Tomás no arriba sol a Barcelona, ho fa acompanyat d’un entrenador personal, Pablo Arias, amb qui treballa i conviu des de la seva etapa al Madrid Castilla. “M’havien venut la imatge que era un tipus xulo, prepotent, però quan el coneixes t’adones que és un nano amb un cor enorme”, diu sobre ell, advertint que la seva aparença enganya. Arias no només cuida meticulosament el físic del davanter, sinó que també actua com a psicòleg i nutricionista. “Sóc molt competitiu, no m’agrada perdre a res. La situació del club em motiva encara més”, avisa el punta, en una clara mostra de la seva ambició. 

Una infància de lluita permanent

Un caràcter guanyador que va lligat a la lluita permanent que manté des que era petit per superar tota mena d’obstacles. Al San Roque, un club de barri, va començar com a migcampista, posició on havia jugat a la Segona B el seu pare, també Raúl, però més conegut com a Beni. Al Raúl fill li agradava moure l’equip amb passades fins que una carta del club del seu cor, el Reial Madrid, el va convertir en un davanter al servei del club blanc. En edat de cadet va acceptar la proposta del seu entrenador, Míchel González, per ser internat al col·legi SEK de Villanueva de la Cañada, on va separar-se dels pares, però també d’”amistats una mica problemàtiques”. Una etapa que el va ajudar a madurar, com les 14 temporades al planter d’un Madrid on cada any veia entrar i sortir molts jugadors. "Jo m'hi mantenia, però també pensava que em podria tocar a mi. Intentava aprendre tot el que podia, però pensava: 'I si no arribo a res?'", va raonar fa uns anys.

Va arribar a debutar en un partit de Copa a l’RCDE Stadium contra el Cornellà, però aviat va adonar-se que al club blanc no hi trobaria els minuts desitjats. Va marxar per buscar-se la vida, perquè de conformista no en té res. “Agraeixo a l’Espanyol que aposti per mi, un jugador que gairebé no estava ni en actiu”, ha destacat. Aquí vol recuperar la “familiaritat” que va viure al Rayo Vallecano, club del qual era soci de petit, i que fins fa poc defensava conjuntament amb el seu germà Rubén, sis anys més petit. També a Vallecas va començar a compaginar la faceta de golejador amb dues passions prohibides mentre sigui futbolista: la boxa i els rallies. Tampoc allà li agrada perdre al nou home gol de l’Espanyol.