PRIMERA DIVISIÓ

Tot l’arsenal blanc-i-blau per torpedinar el submarí groc

3.000 seguidors periquitos viatjaran a Vila-real per acompanyar un Espanyol necessitat

Amb un Raúl de Tomás amb ganes de debutar a la Lliga després d’estrenar-se amb gol a la Copa. Amb un Wu Lei afamat de protagonisme després d’obtenir la seva segona pilota d’or xinesa. Amb un vestidor revifat gràcies al renovat aire fresc que ha aportat Abelardo Fernández i l’empat obtingut en el derbi. I, per si no fos prou, amb el suport d’uns 3.000 seguidors que convertiran la visita a Vila-real en un dels desplaçaments més massius de la història blanc-i-blava i de la Lliga. Amb tot l’arsenal disponible, l’Espanyol visitarà aquest diumenge (16 h, M. La Liga) un Estadi de la Ceràmica on voldrà torpedinar el submarí groc. L’equip de Javier Calleja, contra qui també va debutar Machín (amb bones sensacions, però amb derrota, 0-1), arriba enratxat a la cita (després de cinc victòries seguides entre Lliga i Copa), però podria fer-ho sense alguns dels seus jugadors més determinants: Gerard Moreno, Toko Ekambi i Raúl Albiol seran dubtes fins a última hora per diverses molèsties físiques.

“Ens queden 19 finals. Cal anar pas a pas, però amb optimisme i confiança”, assegura Abelardo, conscient que la revifada de l’Espanyol a la Lliga no pot esperar més. Ho sap també un equip i una afició que confien que la visita a Castelló serveixi com a punt d’inflexió per afrontar amb il·lusions renovades el segon tram d’un campionat que, de moment, se li ha ennuegat per complet a l’Espanyol. Els blanc-i-blaus venen de tancar la pitjor primera volta de les 85 participacions que porten a Primera Divisió. Dues victòries, cinc empats i 12 derrotes que, malgrat tot, permeten que els espanyolistes segueixin ben vius, veient com la salvació és a quatre punts. Fins ara, el pitjor balanç a aquestes altures el tenia la temporada 1988-1989 (dos triomfs, set empats i deu derrotes). Aleshores, amb Javier Clemente a la banqueta, l’Espanyol veia la promoció de descens a un punt i la salvació, a tres. Aquell equip portava els mateixos punts que l’actual (11), si bé els triomfs valien dos punts. Un punt menys sumava a aquestes altures l’Espanyol del curs 1991-1992 (que també va tenir diversos tècnics), encara que acumulava millors resultats que l’actual (una victòria més i un empat menys, amb les mateixes derrotes). 

Si els blanc-i-blaus continuen vius és, en bona mesura, gràcies als entrebancs dels rivals més directes. Entre les jornades 10 i 19, el Mallorca va sumar 5 punts de 30; el Celta, 6; Eibar i Valladolid, 10; el Leganés, 11. Uns guarismes que no ha aprofitat l’Espanyol, que només n’ha sumat 6. Tenint en compte que la mitjana de punts en què s’ha situat la permanència en les Lligues de tres punts és de 39, el conjunt blanc-i-blau està obligat a fer una molt bona segona volta. Assolir els 39 punts, però, no és ni molt menys inassumible. Des del 1996, l’Espanyol ha igualat o superat aquesta xifra en fins a set ocasions: 28 punts el 1996-1997; 29 el 2004-2005 i el 2018-2019; 30 el 2016-2017; 32 el 2008-2009; 33 el 1995-1996 i 38 –el rècord històric a l’entitat– el 1998-1999. Sumar a Vila-real és el primer pas per repetir una segona volta similar.