ESPANYOL

Rubén de Tomás: “El Raúl pot treure or del no-res en qualsevol moment”

Entrevista al jugador del San Sebastián de los Reyes

Fills de mare dominicana, Mila, i de pare madrileny amb passat futbolístic i present en una autoescola, els germans Raúl i Rubén de Tomás van compartir club durant tres anys. Després de seguir camins paral·lels al Valladolid i al Rayo Vallecano, l’estiu passat van separar-se. El Raúl va emigrar a Portugal. El Rubén, al San Sebastián de los Reyes, rival de Copa d’aquest diumenge de l’Espanyol (12 h, DAZN). Del partit i del seu germà en parla a l’ARA un Rubén que viu amb il·lusió el retrobament familiar. 

El Sanse, com l’Espanyol, és cuer de la seva categoria amb 11 punts. ¿La classificació reflecteix la realitat del seu equip?

La classificació és enganyosa. No reflecteix el que som, no és justa amb nosaltres. Estem amb una mica d’ansietat per veure’ns allà baix. No ens ho mereixem, perquè tenim equip per estar més amunt. El Sanse és un bon equip amb bones persones. Sabem jugar millor. Encara que les circumstàncies no acompanyin, estem bé, preparats per afrontar el partit de la millor manera possible. 

Té 19 anys i no està jugant gaire. ¿Està sent una temporada difícil per a vostè?

Cada any és un món i cada equip és totalment diferent a l’anterior. Jo li agraeixo molt al Rayo i al Valladolid tot el que m’han ensenyat. Ara al San Sebastián hi estic molt a gust. És un equip que tot i ser on és, té un pla de futur i sé que un dia se’n sortirà, i espero ser-hi. Si no estic comptant amb minuts és per coses que potser tenen sentit. He de seguir treballant al màxim per aconseguir el que necessito i em mereixo tenir. És una categoria molt dura, on qualsevol jugador vol jugar al màxim, però per joventut o pel que sigui, si és un any d’aprenentatge, tocarà aprendre i valorar els companys que tinc. 

A l’estiu, el seu germà i vostè van separar els seus camins després de coincidir al Valladolid i al Rayo. ¿Se li va fer estrany? 

Hi ha moltes coses positives i negatives d’haver separat els nostres camins. Per a mi el meu germà és un heroi. A qualsevol persona que tingui la relació que jo tinc amb ell, li encantaria viure amb ell. Separar-nos era el més convenient, per comoditat, perquè per l’edat que tinc jo necessito unes coses i ell unes altres, però encara que ens separin milers de quilòmetres, no deixarem d’estimar-nos i de tenir la unió tan forta que hem tingut sempre. 

¿Era una gran ajuda tenir-lo a prop?

Les 24 hores del dia eren un aprenentatge continuat. M’ajudava, aconsellant-me canvis a fer al camp, provar coses noves o moviments i consells per quan jo podia caure en la seva posició, per tal que em sentís més còmode i fos més fàcil per a mi. A Vallecas l’anava a veure sempre, ja que jo era aplegapilotes. Era un privilegi. 

¿Li va sorprendre el poc protagonisme que va tenir a Lisboa?

Sí. Sé que estava content allà, però al no conviure-hi no sé de quina manera ho sentia. Sorprèn perquè és un jugador molt bo. Per circumstàncies no li han sortit les coses com esperàvem, però és un procés d’aprenentatge, de comunitat a l’equip. De tot se’n pot treure alguna conclusió positiva, sempre. 

Com va rebre la notícia del seu fitxatge per l’Espanyol?

Genial. Va ser una gran alegria i un orgull enorme veure com un equip tan gran es preocupa pel teu germà i ofereix tants diners. L’Espanyol no és un equip per ser on és a la classificació. Segur que ho tiraran endavant entre tots. 

¿Li pot afectar la pressió pels diners gastats per ell?

La pressió no l’afectarà. Treballa sense pressió i ho acaba tirant tot endavant. A tots ens pot estressar en un moment determinat, però no és un factor que li influeixi. És un gran jugador i té una força i una estabilitat mental molt gran, no crec que una xifra pugui afectar a la seva carrera a l’Espanyol. El que més em crida l’atenció és la seva fam i nervi per jugar a futbol. És molt centrat, disciplinat i respectuós. M’agrada molt la manera que té de moure’s, les desmarcades, la qualitat que té, el gol… tot. És un conjunt de moltes coses. 

És un davanter que necessita poc per marcar, oi?

Si tens millors companys, tot és més fàcil. Però els jugadors que marquen tants gols en un equip, molts se’ls fabriquen ells sols. I el Raúl és un d'aquests jugadors. Els companys l’han d’ajudar, però en qualsevol moment ell et pot treure or del no-res. 

Es poden enfrontar aquest diumenge. 

Seria un orgull enorme, una felicitat molt gran que no m’entraria ni al cap ni al cor. Seria una alegria per a tota la família veure’ns junts en un mateix partit. Tant de bo pugui jugar, encara que siguin cinc minuts. Ho donaré tot, hi hagi el meu germà sobre el camp o no.