ESPANYOL

L'Espanyol recupera gol per trencar un dels murs de la Lliga

El retorn de De Tomás, juntament amb l'eclosió de Calleri i d'Embarba, al·licients davant l'Atlètic

El gol és, per a l’Espanyol, un autèntic calvari aquesta temporada. Amb 22 dianes marcades en Lliga, els blanc-i-blaus són el pitjor conjunt en aquesta estadística. Una faceta en què, malgrat tot, comença a veure brots verds: d’ençà de l’arribada d’Abelardo Fernández a la banqueta de l’RCDE Stadium, l’Espanyol ha marcat en tots els set partits de Primera disputats. L’asturià ja ha superat Gallego (tres) i Machín (sis) amb menys partits dirigits. Aquest diumenge (16 h, M. LaLiga) els blanc-i-blaus no ho tindran gens fàcil contra un Atlètic de Madrid que ha superat el petit sotrac que va patir al gener i arriba amb la moral alta després de derrotar el Granada, el Vila-real i el Liverpool, i d’empatar amb el València. 

El conjunt de Simeone continua sent força impermeable (amb 18 gols encaixats en Lliga, és el segon que en rep menys del campionat, només per darrere dels 17 del Madrid), si bé és cert que les seves dades com a visitant en els últims mesos no han sigut especialment bones: dels últims nou desplaçaments, només n’ha guanyat un, davant el Betis. Una ratxa que també es pot llegir des d’un altre prisma: d’aquests nou partits, només n’han perdut dos, contra l'Eibar i el Madrid. És a dir, que malgrat que li costa guanyar a domicili, també resulta força complex derrotar l’equip madrileny. 

I això és, precisament, el que necessita un Espanyol que, secundat per un RCDE Stadium que molt probablement tornarà a presentar una gran entrada, intentarà donar continuïtat als triomfs que hi ha viscut en els dos últims partits, contra el Mallorca i el Wolverhampton. Dos partits completament diferents que, això sí, han servit per recuperar la moral de la tropa espanyolista. L’Espanyol, a més, té motius per creure que pot allargar la ratxa golejadora amb Abelardo. Al bon moment que viu Embarba (dos gols, de falta i de penal, en les últimes dues jornades), s’hi suma el retorn d’un Raúl de Tomás a qui l’Espanyol ha trobat molt a faltar. Amb el madrileny (quatre gols en els quatre partits de Lliga que va disputar), va sumar set punts de dotze possibles. Sense ell, només n’ha pogut sumar un de sis. Ja recuperat d’unes molèsties a l’adductor, ara li toca a d’Abelardo –que té un problema al mig per les baixes de David, sancionat, i Roca, amb molèsties– decidir si aposta o no pel punta d'entrada. A l’olfacte d’aquests dos madrilenys (autors de sis dels últims vuit gols en Lliga de l’Espanyol) cal afegir-hi un altre nom destacat, Jonathan Calleri, que va trencar la sequera que viu aquest curs destapant la seva faceta golejadora dijous amb un hat trick contra el Wolverhampton. L’argentí, en 90 minuts contra el conjunt anglès, va anotar un gol més dels que havia marcat en 1.455 minuts que havia disputat al llarg de tota la temporada. Fins dijous, només havia anotat contra l’Osasuna, a la Lliga, i contra el San Sebastián de los Reyes, a la Copa. Aquest va ser, a més, el segon cop de la seva carrera professional en què marcava tres gols en un partit. El 6 d’abril del 2016, quan jugava al São Paulo, en va marcar quatre al Trujillanos a la fase de grups de la Copa Libertadores. 

Hermoso, al mateix lloc que Calero

La visita de l’Atlètic suposarà el primer cop que Mario Hermoso trepitja la gespa de l’RCDE Stadium des que va marxar aquest estiu. El central madrileny, però, està vivint una temporada difícil en una entitat on tothom pensava que es convertiria en el relleu ideal de Lucas Hernández. La realitat d’aquest primer curs és força diferent de les previsions fetes mesos enrere: tan sols ha disputat 1.431 minuts, repartits en 19 partits. La majoria de les seves participacions, a més, han arribat per lesions de companys com Savic, Giménez i Felipe. Un cas semblant viu el seu substitut a l’Espanyol, Fernando Calero, que encara no ha justificat els 8 milions que va costar. No ha jugat gaire més (1.787 minuts), per culpa d’una sèrie d’errades que li han fet perdre la titularitat. Dues importants apostes defensives de futur que estan vivint un curs d’adaptació més difícil del previst. Avui es veuran les cares, però des de banquetes oposades.