Relaxació, la paraula prohibida al vestidor de l’Espanyol

Els blanc-i-blaus visiten un Fuenlabrada que no perd al seu estadi des del març

És el gran favorit a ocupar la primera posició a final de curs i està complint, en bona mesura, les expectatives generades. Però res del que ha passat en les primeres 11 jornades permet a l’Espanyol, que visita aquest dissabte el Fuenlabrada (14 h, #Vamos), relaxar-se gens ni mica en una categoria plena de trampes on perdre pistonada és un pecat que es pot pagar molt car. 

El conjunt de Vicente Moreno vol ampliar el marge que té amb el segon classificat, el Mallorca, que ara és de quatre punts. El seu tècnic, Luis García, va afirmar aquesta setmana: "[L’Espanyol] no és el rival a batre perquè no el superarem. És un equip que crec que ja té assegurada una de les places d’ascens. Estan a un altre nivell”. Uns elogis que poden interpretar-se com a fórmula per treure’s pressió de sobre, però que no poden desviar els espanyolistes del camí que s’han marcat. Vicente Moreno va rescatar un equip desanimat pel descens que, ara, no vol caure en el pecat de la supèrbia. “L’equip i l’entorn vivia una situació complicada, amb molt de negativisme, però vam buscar un procés ràpid per oblidar el que havia passat i pensar en el que ve. L’Espanyol té moltes possibilitats i un gran futur per davant”, va ratificar el tècnic de Massanassa a la prèvia del partit. 

Els blanc-i-blaus estan demostrant, sobre la gespa i també davant del micròfon, que han après dels errors del curs passat. I aquesta ha de ser la tònica fins a final de curs. Saben que no poden llançar les campanes al vol, ja que el tercer classificat, l’Sporting –que té els mateixos punts que els balears, 22–, té l’Espanyol a tocar quan encara queden 31 jornades per afrontar. Tot un món. 

Els espanyolistes no volen ni poden perdre pistonada quan encaren un mes en què se les veuran amb alguns equips cridats a optar a l’ascens: després del Fuenlabrada, que el curs passat va quedar-se a les portes de pujar a Primera, els blanc-i-blaus s’enfronten amb el Girona, el Leganés, el Saragossa, el Cartagena i l’Sporting. La primera escalada d’aquest particular Tourmalet és en un estadi, el Fernando Torres, on el Fuenlabrada no coneix la derrota des que hi juga sense públic a causa de la pandèmia. L’última que va patir va ser l’1 de març de l’any passat contra l’Alcorcón (3-4). Des d’aleshores, els madrilenys han sumat sis victòries i cinc empats al seu estadi. L’Espanyol visitarà el Fuenlabrada amb les baixes de Pedrosa i Puado, convocats amb la selecció espanyola sub-21, a més de Keidi Bare i Vadillo, que segueixen amb problemes físics. Cabrera, amb molèsties musculars, és dubte. 

Un lideratge simbòlic

El lideratge que manté l’Espanyol és, encara, força simbòlic malgrat la solvència demostrada. Els 26 punts que sumen els blanc-i-blaus a aquestes altures del curs són una marca prou positiva, però hi ha precedents recents que confirmen que un marge similar no assegura absolutament res. De les anteriors deu temporades, en fins a sis ocasions el líder de Segona a la jornada 11 tenia els mateixos punts o més que els de l’Espanyol actual. L’Hèrcules (2011-12), l’Elx (2012-13) i el Cadis (2019-20) sumaven 28 punts, mentre que el Betis (2010-11), el Recreativo (2013-14) i el Llevant (2016-17) en tenien 26. 

D’aquests sis equips, quatre van assolir l’ascens directe, mentre que dos, Hèrcules i Recreativo, van quedar-se a Segona un curs més. De fet, sis dels deu equips que anaven líders a la jornada 11 no van acabar pujant a Primera aquell any. Una advertència per a un Espanyol que, tot i estar firmant el seu millor inici històric a Segona, sap que no pot abaixar la guàrdia. Relaxació, la paraula prohibida al vestidor blanc-i-blau.