ESPANYOL

El camí europeu de Gallego, entre Zamora i Valverde

L’Espanyol visita el camp de l'Stjarnan amb la intenció d’ampliar el 4-0 del partit d’anada

Després de la golejada de dijous passat contra l'Stjarnan (4-0), l’afició blanc-i-blava va començar a respirar una mica més tranquil·la al veure que l’Espanyol, força espès durant el primer temps, aconseguia finalment deixar pràcticament sentenciada la primera de les tres eliminatòries prèvies a l’anhelada fase de grups de l’Europa League. Aquest vespre (21.15 h, Esport3 / M. Liga de Campeones) quedarà resolta a l'Stjörnuvöllur, un petit recinte de gespa artificial amb capacitat per a poc menys de 1.000 espectadors on l'Stjarnan buscarà una autèntica gesta per superar un Espanyol que no es guardarà cap titular. 

Tot i que els islandesos encarnen força bé el prototip d’equip físic i vertical que treu petroli del joc directe i les segones jugades, l’Espanyol voldrà tornar a imposar la seva condició de favorit. Per als jugadors i, especialment, per al tècnic espanyolista, David Gallego, inexperimentat en l’elit però gat vell en el món del futbol, aquest tipus d’escenaris poden ser una bona prova de cara a preparar un pla de partit que pugui funcionar en escenaris similars, com ara els camps de l’Eibar o del Getafe, rivals amb força més talent que l'Stjarnan, però que també basen especialment el seu joc en la pressió i en el joc aeri. Un repte més per seguir progressant amb pas ferm en una Europa League que posarà a prova la capacitat de la plantilla al complet de l’Espanyol, però també les habilitats del tècnic de Súria. 

Dijous passat Gallego va convertir-se en el dotzè entrenador de la història de l’Espanyol que dirigeix un partit europeu i va igualar un Ricardo Zamora a qui avui superarà. L'últim partit que el mític exporter barceloní va entrenar amb l’Espanyol va ser una derrota contra el Birmingham (1-0) que no va impedir que els periquitos superessin els vuitens de final de la Copa de Fires del curs 1961-62. Aquella mateixa temporada el madrileny José Luis Saso Vega s’havia convertit en el primer tècnic en dirigir un partit oficial continental amb l’Espanyol. Mesos després l’andalús Julián Arcas seria el primer en registrar una eliminació europea, contra l’Estrella Roja (global de 6-2).

Gallego, enguany, ho té relativament fàcil per situar-se en el podi dels tècnics amb més partits europeus dirigits amb l’Espanyol, una llista que lidera Ernesto Valverde (15) –que és, a més, qui suma més triomfs, 11–, seguit de Paco Flores (14, repartits en tres temporades) i Javier Clemente (12). El primer i el tercer ho van assolir amb un sol curs en què van arribar a la final. En el cas de l’actual preparador de l’Espanyol, abans d’accedir a la fase de grups necessitarà superar tres eliminatòries prèvies, o el que és el mateix, sis partits. Si ho aconsegueix, de retruc, s’assegurarà disputar els sis partits de la ronda de grups. Per tant, ja en sumaria 12, els mateixos que Clemente, i hauria deixat enrere les xifres de Miguel Ángel Lotina (8), José Emilio Santamaría (6) –l’únic no espanyol de la llista–, Fernando de Argila (5), Pepe Carcelén (4), José Luis Saso i José Espada (3), Julián Arcas (2) i el mencionat Zamora (1). Gallego, el cinquè entrenador català d’aquesta llista, podria superar-los a tots ells sempre que l’Espanyol es classifiqués per als vuitens de final, ja que assoliria la xifra de 16 partits. En cas d’arribar a la final, el nombre ascendiria a 21 partits europeus. Per arribar aquí, però, encara queda molta feina per fer. Com va dir Gallego dijous passat: "Ens queden 90 minuts per jugar contra el mateix equip".