ESPORTS
Esports 04/04/2020

“Els primers dies hem hagut de conscienciar molt la gent”

L’ARA parla amb diferents entrenadors i esportistes que es mantenen actius a la farmàcia, a l’hospital, de patrulla, al banc, al supermercat o fent servei de transport

i
Natalia Arroyo
5 min
Anna Fitó, a la farmàcia Brugueres de Terrassa

BarcelonaTot l’esport està aturat però no tots els esportistes són a casa. La realitat de tècnics i jugadors no professionals és que, en la majoria de casos, compaginen l’agenda esportiva amb altres ocupacions. L’ARA ha reunit un grup d’esportistes i entrenadors que estan havent d’anar a treballar a l’hospital, a la farmàcia, al banc, de patrulla, a l’autobús o al supermercat, per conèixer com estan vivint la crisi del covid-19.

Anna Fitó

És una de les capitanes de l’Egara i treballa en una farmàcia

“La situació ens va venir de cop. Primer ens van anul·lar l’entrenament, després els partits de lliga”. Anna Fitó, capitana del Club Egara d’hoquei herba, conviu amb el coronavirus des de darrere del taulell de la Farmàcia Brugueres, a Terrassa. S’han dividit en dos torns, matí i tarda, i només atenen en la meitat de taulells. “Els primers dies la gent estava intranquil·la, va ser una mica caòtic i estressant, no n’acabàvem d’estar conscienciats”, diu. Van fer marques a terra perquè els clients s’esperessin amb un o dos metres de separació, però tenien un problema: no tenien mascaretes. “El 90% de la gent que entrava era per comprar-ne”. En van aconseguir. També gel desinfectant i guants. “Ara tothom té més clar com ha d’actuar. Entren de dos en dos i els altres s’esperen al carrer. Tenim vidre protector i podem atendre tranquil·lament”.

Jordi Adell, supervisor d'infermeria d'urgències a Tortosa

Jordi Adell

Supervisor d’infermeria d’urgències i entrenador al CB Benicarló

Des d’urgències de l’Hospital Verge de la Cinta fa un paral·lelisme amb la preparació dels partits que fa com a tècnic del Club Bàsquet Benicarló: “Ets a mitjans de setmana i saps que ja tens el partit al cap. Has planificat un escenari i ara només cal veure si has encertat”. El context a Tortosa és de “calma tensa” per a Jordi Adell. Fa setmanes que, agafant l’exemple de Barcelona, s’han reorganitzat per multiplicar la capacitat d’assistència. No han patit un pic tan extrem com a la capital, de moment. Adell ha viscut l’època de l’Ebola o la grip A, però res com aquesta tensió sanitària. La part positiva, que s’han establert nous circuits de comunicació i connexions entre centres que no existien. “La situació ens ha portat a l’extrem, els professionals estem aprenent a treballar millor i amb més qualitat”.

Judith Carreras

Tècnica del CP Jonquerenc i caporal a la Policia Municipal a Girona

La mateixa capacitat d’adaptació que Judith Carreras té per dirigir el Club Patí Jonquerenc l’ha de tenir quan fa de caporal a la Policia Municipal de Girona. “Ens hem anat adaptant a mesura que les restriccions s’han anat concretant més. Al principi hi havia més flexibilitat per sortir i sobretot havíem d’informar i assessorar, però ara hi ha moltes més conductes que hem de sancionar si la gent no respecta les normes”. De seguida van rebre un kit d’EPIs i ara estan obligats a sortir del cotxe amb mascareta. La distància de seguretat forma part del protocol habitual dels policies, però ara potser s’ha vist augmentada, d’un metre a dos. Es pregunta si aquesta crisi deixarà seqüeles socials. “Si s’ha arribat a paralitzar el futbol és que el tema és gros. Veurem què canvia de la nostra manera d’entendre i procedir”.

Roger Montseny, a l'oficina bancària de Cervera

Roger Monseny

Sense futbol al Borges Blanques i havent d’atendre gent al banc

“Els primers dies ens va tocar fer feina de conscienciació. La gent no feia cas a les recomanacions i amb l’excusa de poder sortir per anar el banc, venia a fer gestions que no eren essencials. Si els hi deies s’enfadaven”. Roger Montseny treballa en una oficina a Cervera, on viu molta gent gran. Tenen l’hàbit d’anar a fer consultes, només funcionen amb diners en efectiu i no respecten el requeriment d’estar-se confinats a casa. “Hem intentat que vinguin menys sovint, però molts d’ells viuen sols o no volen que els seus cuidadors toquin els seus diners. Els has d’ajudar”.

També tenen pic de feina per gestionar estalvis i línies d’ajuda als autònoms. S’estan havent de multiplicar. A l’oficina la meitat teletreballen i els altres es personen al banc, on hi ha dues plantes i espai per estar-hi segurs. Segueixen el protocol de rentar-se sovint les mans i atenen els clients individualment. Tot i això, la incertesa és inevitable. “Visc amb el meu pare, que té 70 anys. Pateixo per si l’hi transmeto”. L’altra angoixa és futbolística: “Anàvem líders, estàvem en un moment de forma espectacular. Ja començava a fer-se llarga la temporada, però ara tinc moltes ganes de jugar!”.

Nathan Pinto, federat en halterofília i empleat al supermercat Lidl

Nathan Pinto

Fa halterofília al Club de Peses Terrassa i treballa al supermercat Lidl

“Ha canviat tot. Treballem la meitat de la plantilla, hem reduït les caixes perquè estiguin separades, anem amb mascaretes i guants, hi ha clients a la porta des de primera hora i entren per torns per controlar l’aforament”. Nathan Pinto està vivint dies excepcionals al Lidl de la Vall d’Hebron, on treballa. Per sort, un responsable de seguretat s’encarrega d’insistir als clients que respectin la norma d’entrar amb guants i fer servir el gel. “La rutina ha canviat”. També li ha passat com a federat d’halterofília. “En el meu esport és difícil tenir el material a casa, la barra costa més de 300 euros! Ho aprofito per fer circuits i treballar la tècnica”.

Carla Plenacosta, a punt per fer un servei

Carla Plenacosta

Juga a futbol al Cassà i porta en bus els treballadors a les fàbriques càrniques

“Hem perdut la majoria de serveis. Estem sense transport escolar, ni viatges a la neu o de final de curs, ni excursions de jubilats”, diu Carla Plenacosta. Les fàbriques càrniques són les que mantenen activa la meitat de la plantilla. “Amb la restricció d’anar només una persona per vehicle, les fàbriques han hagut de llogar servei d’autobús. Ocupem un terç la capacitat, marquem amb el cinturó els seients disponibles i netegem les zones de contacte entre servei i servei”. Purifiquen l’aire i ventilen més que mai. “Tenim la consigna amb les fàbriques que els treballadors pugin al bus amb guants i mascareta. Si no els hi diguéssim, no ho farien”, lamenta. I se sorprèn que valorin poc que no s’han quedat sense feina. “S’està veient la contradicció humana: qui està obligat a quedar-se a casa vol sortir i qui pot sortir voldria quedar-se a casa”.

stats