Esports 12/06/2021

El privilegi de poder viure una nova final

El Girona juga a Vallecas amb el desig de fer tot el possible per tornar a Primera

Jordi Bofill
3 min
La plantilla del Girona, en un entrenament d'aquesta setmana

GIRONANomés falta que sigui l’hora, però el dia ja és aquí: el Rayo Vallecano i el Girona disputen l’anada de la final del play-off d’ascens a Primera Divisió (21 hores, #Vamos). És la quarta que viurà el club en els últims vuit anys. “Arribar fins aquí és un èxit total, sobretot tenint en compte com ha anat el curs. Per més complicat que hagi sigut, no hem deixat d’insistir-hi i creure-hi. Hi arribem després d’un final immens, d’una dinàmica que ens ha permès renovar les energies i tenir molta força per poder guanyar, que per això hem vingut. A l’afició li diria que anem tots endavant, que ho aconseguirem. Però sabem què ens va passar en el passat. Tenim una alarma al nostre interior, perquè a aquestes altures tot és incert i quan estàs en aquest punt la caiguda pot ser molt dura. Som experts en aquestes situacions; per tant, ho afrontem amb precaució”, explica Aday Benítez, el capità d’un vestidor que encadena deu partits consecutius sense perdre (vuit victòries i dos empats, amb setze gols a favor, només dos en contra i vuit porteries a zero), va eliminar l’Almeria amb contundència a les semifinals amb un inoblidable 3-0 i sent estar envoltat d'una aura màgica que no vol abandonar.

Per trobar l’última derrota –només ha perdut dos dels últims vint duels–, cal remuntar-nos al 10 d’abril. En condicions normals no caldria mencionar-la, però la dada és curiosa, perquè es va produir a Vallecas, el mateix escenari del primer partit de la final, i amb Pulido Santana d’àrbitre, el mateix que aquell dia. Eren temps en què el Girona viatjava a contracorrent a la classificació, intentant aconseguir un lloc a la zona de play-off. Tossut com és, ho acabaria aconseguint. Però aquella tarda contra el Rayo, tot i avançar-se al marcador, va marxar enfadat i indignat. Enfadat perquè el conjunt madrileny li deixava el repte un pèl més lluny; indignat perquè Santana ho va condicionar no xiulant-li dos penals claríssims. Si algú no creu en les casualitats, que es pregunti el motiu pel qual s’ha designat que sigui ell i no un altre qui imparteixi justícia.

Stuani torna, però Bárcenas és baixa

En comptes d’espantar-se, però, al vestidor del Girona això el motiva. La principal novetat a la llista de convocats, Cristhian Stuani, ja va advertir en una entrevista a l’ARA que tenia ganes de revenja després de com va acabar la final del curs passat. L’uruguaià, que no ha estat convocat a la Copa Amèrica, podria sortir com a titular perquè Bárcenas, cridat per Panamà, és l’única baixa de Francisco, que també recupera Pablo Moreno i Valery. El tècnic andalús es convertirà en l’entrenador que més partits de la història del club ha dirigit en promocions i play-off d’ascens a Primera, amb set, superant Machín i Zabala, en la seva segona final consecutiva. I no fa ni un any que va aterrar a Montilivi, l’estadi que decidirà l’eliminatòria el pròxim dia 20. El Girona, a més, disposa de l’avantatge del seu cinquè lloc a la classificació respecte al sisè del Rayo, que va superar el Leganés a semis i espera la participació de Bebé: en cas d’empat total en els dos partits –pròrroga inclosa–, acompanyaria l’Espanyol i el Mallorca a l'elit.

“Estem preparats per competir i no deixarem de ser ambiciosos, volem guanyar el partit. Si us soc sincer, no penso gens ni en l’any passat ni en la tornada, em centro en reforçar tot el que actualment estem fent bé. Entenc que l’entorn estigui excitat i vulgui viure coses boniques, però nosaltres no estem eufòrics”, afegeix Francisco, l’entrenador d’un Girona que va baixar de Primera el 2019, com el Rayo. Un dels dos hi tornarà d’aquí vuit dies. 

stats