FUTBOL

Els problemes comencen a camp propi

El Madrid pateix per mantenir l’aposta pel 4-3-3 i justificar el rendiment dels seus futbolistes

El Reial Madrid és un mar de dubtes i de debats que creixen amb cada partit. L’equip és víctima de la planificació esportiva dels despatxos. És un fet que els resultats, gestos i declaracions a la zona mixta no poden canviar. Zinedine Zidane ha de crear un concepte de futbol amb els jugadors que té al vestidor, però no està trobant la tecla del premi en aquest inici de temporada. El sistema de 4-3-3 no ofereix les garanties de la seva última Lliga de Campions. Es va treballar part de la pretemporada amb un onze de tres centrals, però sembla que aquesta no serà la solució.

El rendiment ha d’arribar per la capacitat associativa dels jugadors, de saber escollir els millors i situar-los en el lloc exacte. Zidane necessita ser més gestor que mai. La derrota en el debut a Lliga de Campions contra el París Saint-Germain va posar l’accent en el terreny de les individualitats. El full d’estadístiques és simple: el Madrid va encaixar tres gols, no va fer cap xut a porteria i va forçar només un servei de còrner. Els problemes comencen a la seva àrea i acaben en els últims metres del terreny de joc. El partit va demostrar que la davantera suplent dels gals, sense Neymar, Cavani i Mbappé, és molt superior al pla B de la defensa blanca, deixant de banda Thibaut Courtois, poc o gens decisiu. Ferland Mendy té qualitats interessants. La comparació amb Marcelo -l’actual- és un exercici de bones intencions. La banda esquerra té menys incidència en el joc posicional amb el francès, que no troba el seu lloc per generar ocasions a camp rival. Gabriel Militao està molt verd.

Si el Madrid necessita un central amb garanties per a aquests pròxims partits, l’ex del Porto no serà l’escollit. Fer de recanvi de Sergio Ramos va fer-ho evident. Militao patia per treure la pilota jugada davant la pressió rival. Raphael Varane optava per la passada en llarg: va fer-ne cinc en els primers 25 minuts de partit, sense èxit. El campió del món amb la selecció de França no va fer de líder. Ni ell ni Dani Carvajal van acceptar dur els galons que necessitava l’equip. Mendy i Militao no van estar bé, però el París Saint-Germain va trencar el partit des de la zona dreta del camp. Juan Bernat i Ángel di María trobaven espais sempre que obrien el camp. Toni Kroos i James Rodríguez són grans futbolistes, però no tenen l’ofici per sumar cames en les transicions defensives. Eden Hazard, Gareth Bale i Karim Benzema, tampoc. Que l’equip estigui trencat afecta la defensa i l’atac. Els blancs són previsibles amb la pilota als peus. La zona de creació és plana i no tenen capacitat per iniciar la verticalitat de la primera etapa de Zidane, que ha vist reduït el seu projecte als intercanvis de cops.

Més continguts de