De pensar que no podria tornar a córrer a plantar estelades a la línia de meta: 10 coses que (potser) no saps de Núria Picas

És bombera de la Generalitat i mare de bessons, i presentarà un programa al canal Esport3. Repassem 10 aspectes de la vida de la corredora de muntanya que ha guanyat l'Ultra Trail de Mont Blanc aquest dissabte

Núria Picas a la línia de meta de l'Ultra Trail del Mont Blanc, aquest dissabte / AFP

Poques metes se li havien resistit, però n'hi havia una de pendent, a la llista: l'Ultra Trail de Mont Blanc, la cursa en què el 2013 i el 2014 havia quedat segona. 25 hores 46 minuts i 43 segons és el temps que ha necessitat Núria Picas per fer 167,5 quilòmetres amb un desnivell positiu de 9.800 metres. Després de patir un atac d'asma, ha assolit la fita, que ha descrit com a la cursa més dura de la seva vida. Repassem 10 aspectes interessants de la vida d'aquesta corredora de muntanya:


1. Filla de Montserrat

La manresana de 41 anys establerta a Berga ve de tradició alpinista i escaladora. Té molt bon record de les excursions familiars a Montserrat, en què els pares li van transmetre la passió per l'esport i el respecte per la natura quan tenia només 10 anys. A Montserrat va aprendre a escalar. De fet, el seu pare, Gabriel Picas, va escalar el Makalu en una expedició del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, el 1976. El seu vincle amb Montserrat continua molt viu. Quan pot, hi va a córrer perquè s'hi sent com a casa. L'indret on va descobrir la seva passió que després convertiria en la seva professió duu el nom de la seva mare, que es diu Montserrat.

2. "No podràs tornar a córrer"

Això és el que li va dir el metge quan es va trencar l'os astràgal del peu esquerre escalant, justament, a Montserrat. Anava sense lligar, va relliscar en una via ferrada i va caure una distància d'entre quatre i cinc metres fins a un replà i, després, quatre metres més. Al contrari del que deien els pronòstics, diu que la lesió la va fer "més forta". Va estar set anys sense córrer fins que es va tornar a apuntar a curses i el 2011 va assolir el seu primer èxit: la Cavalls del Vent. Des de llavors, no ha deixat mai de córrer.


3. Bombera de la Generalitat

Va compaginar la seva feina als Bombers amb les curses fins que li va ser impossible i es va agafar una excedència, però diu que hi tornarà i que té clar que "aquesta vida no durarà sempre". De fet, va ser un company del cos, el Toni Banyos, qui la va encoratjar a fer la Cavalls del Vent el 2011. Ella hi va anar per fer el recorregut, havent pactat amb ell mantenir-se darrere "amb un ritme còmode", però Picas va trencar el pacte i va guanyar la cursa, encara que el seu company esperava "trobar-la sota un arbre".


4. Protagonista d'un documental

'Home to home' documenta el repte personal que la corredora va completar el 2012 i que consistia a unir dues travesses mítiques de Catalunya, la Cavalls del Vent i la Carros de Foc, que es fan als dos indrets on ha viscut els moments més importants de la seva vida: Bagà i la Vall de Boí. 25 hores i 52 minuts va trigar a fer 140 quilòmetres de recorregut, més 32 minuts que va fer en helicòpter.


5. "El dolor només fa mal"

És una de les seves frases preferides quan li pregunten si el patiment compensa: "Penses que és un patiment momentani, i que tot el que vindrà després és etern", va dir en una entrevista a l'ARA. En curses de 170 quilòmetres com la de dissabte, té molt de temps per pensar. Recorre a la música només quan l'avorriment es torna insuportable i, de vegades, aconsegueix abstraure's i sentir que és fora del seu cos. En qualsevol cas, al final de la cursa, els moments bons guanyen els dolents.

6. La maledicció del Makalu

Però no tot ha sigut favorable en la seva carrera com a esportista. Al Nepal, la corredora va haver d'abandonar l'ascens al Makalu, de 8.463 metres, per una pneumònia. Als 7.900 metres, va notar un fort dolor al pit. En unes declaracions al 'Regió7', va dir que "s'hi podia haver quedat però que va continuar lluitant". Va aconseguir descendir amb molt de dolor i els equips d'emergència la van traslladar a un hospital de Katmandú, on es va recuperar. El seu intent de pujar al Makalu ja havia estat frustrat un any abans pel terratrèmol que va deixar milers de morts al país i del qual va ser testimoni en primera persona.


7. 'Córrer per ser lliure'

És el títol del llibre que ha publicat, en què fa un repàs per la seva trajectòria esportiva i la seva filosofia, basada en el positivisme i la perseverança. Hi menciona Pep Guardiola com a motivador perquè, diu, "e ll viu partit a partit, i això el manté viu. Jo disfruto dia a dia del que faig".


8. Mare de bessons

Compagina les curses amb la maternitat. És mare de bessons i li agrada creuar les línies de meta amb l'Arç i el Roc, tal com va fer dissabte al Mont Blanc. Encara que va ser la seva parella qui va viure l'embaràs, reconeix que l'any que van néixer va tenir resultats més fluixos perquè els nens són "una feinada", tot i que considera que no és un impediment perquè les dones continuïn amb la seva carrera després de tenir fills, tal com va explicar a 'L'Esportiu'.


9. Independentista i sense por

Va formar part de la llista de JxSí a les eleccions catalanes, va participar a la Via Catalana al Camp Nou i ja ha sigut criticada per haver plantat l'estelada a la línia de meta aquest dissabte (ho acostuma a fer quan guanya). Segons el seu parer, "é s una cosa natural. Mostrar l'estelada al podi no significa treure la destral de guerra". És independentista i no se n'amaga: "Tothom és lliure de manifestar els seus sentiments i a qui no li agradi que miri cap a una altra banda". Així ho va dir en declaracions a Catalunya Ràdio, després que li posessin l'himne espanyol durant l'acte a París en què va rebre l'Ultra Trail World Tour, que la reconeix com a millor corredora del món d'ultratrails. Picas va aguantar estoicament amb cara de circumstàncies i alguns mitjans espanyols van criticar la seva reacció.

No és el primer cop que la seva ideologia li causa problemes. Al Campionat del Món de marató de muntanya, li van dir que si pujava al podi "amb la senyera, havia de portar a sobre, també, la bandera espanyola", segons va explicar en una entrevista al 'Nació Digital'. Finalment, va pujar sense cap bandera. En una entrevista a l'ARA, va reconèixer haver perdut espònsors per la seva manera de pensar i es va mostrar sorpresa pel silenci dels esportistes: "És molt important que els esportistes que cobren milionades, i que s’ho poden permetre, no tinguin por i s’expressin".


10. 'A l'aire lliure'

Prepara un nou programa que portarà aquest nom i que es podrà veure aquesta nova temporada al canal Esport3. 'A l'aire lliure' serà un programa documental dirigit per Antoni Real i presentat per Núria Picas en què la corredora de muntanya portarà famosos a indrets espectacular de les muntanyes catalanes per fomentar l'esport en entorns naturals. Encara no en tenim gaire informació, però sabem que ja han gravat a la Vall de Boí amb l'actriu Sílvia Bel. Picas ja havia col·laborat al programa 'La tribu', de Catalunya Ràdio.

" data-width="500">