Futbol

Quines eines té el Barça per plantar cara al Reial Madrid?

Trobar la profunditat amb els extrems i ajustar la pressió per evitar que Modric i Kroos estiguin còmodes, algunes de les claus

4 min
Sergio Busquets

BarcelonaSón poques les actuacions del Barça d'aquest inici de temporada que conviden a l'optimisme contra el Reial Madrid. A continuació intentem resumir alguns conceptes tàctics crucials per poder plantar cara al conjunt blanc aquest diumenge al Camp Nou.

Que l'equip i els interiors acompanyin Busquets

Va haver d'aparèixer la figura de Luis Enrique i la UEFA Nations League per recordar-nos que, ben acompanyat, Sergio Busquets segueix sent un dels millors en la seva posició. En l'últim partit, contra el Dinamo de Kíev, el Barça va tenir molt més la pilota (63%) que el seu rival, però durant bona part del temps les possessions van ser estèrils, cosa que va provocar que el joc fos lent i soporífer. En nombroses ocasions, Busquets baixava a rebre entre els centrals, un recurs útil contra rivals que efectuen una pressió alta, però aquest no va ser el cas del Dinamo. En conseqüència, l'espai que buscava alliberar el de Badia incrustant-se entre Piqué i Lenglet no va ser aprofitat per cap dels dos interiors, ni per Frenkie de Jong ni per Gavi.

I això se sumava al fet que l'extrem esquerre, Memphis, ocupava posicions interiors de forma reiterada, cosa que provocava un embús de jugadors del Barça que, alhora, és més fàcil de defensar per als rivals. És el que va passar sovint en accions d'inici del joc contra el Dinamo, en què Memphis queia a posicions interiors i es feia nosa amb Gavi, mentre Frenkie de Jong anava a la posició de pivot sense representar cap amenaça. El Barça perdia de forma inútil un migcampista (Busquets) i no aconseguia intimidar les dues línies de quatre (en fase defensiva) dels ucraïnesos. Si el Madrid no planteja una pressió alta al Camp Nou, l'equip no es pot permetre que el de Badia es perdi entre els centrals, com va passar amb els ucraïnesos.

Busquets, entre els centrals. La profunditat d'Alba és fàcil de defensar, mentre que Memphis i Gavi s'anul·len l'espai entre ells i De Jong ocupa el lloc on hauria de ser Busquets.

Amplitud a les bandes, però amb extrems

Recau en els mecanismes tàctics (i també en la lectura individual i la naturalesa de cada jugador que ocupi la posició d'extrem) compaginar els moments en què cal donar amplitud amb els que cal anar cap als carrils interiors. Contra el Dinamo de Kíev, amb només Dest donant amplitud com a extrem, en poques ocasions es va aconseguir sorprendre la defensa rival. A l'esquerra, Memphis deixava tot l'espai per les arribades de Jordi Alba, però la defensa ucraïnesa sovint les va defensar sense gaires problemes (tret de l'acció del gol, que neix del rebuig d'un córner). A més, l'atacant neerlandès tampoc va saber connectar amb Gavi, sinó que els dos jugadors s'enredaven en el mateix espai.

En canvi, contra el València, amb Dest donant amplitud a la dreta i Ansu a l'esquerra, el Barça va atacar molt millor i va ser més profund. I, a més a més, Ansu i Alba van acreditar una bona entesa entre si, cosa que afavoria les pujades del lateral de l'Hospitalet, que sempre ha destacat més arribant per sorpresa que no pas atacant en estàtic (quan es requereix tenir un contra un).

Davant la pressió del València, Busquets trobarà sortida en Alba, aquest s'associarà amb Gavi i, d'aquí, la pilota viatjarà fins a Ansu en l'acció de l'empat.
Ansu i Dest ben oberts, i mentrestant Gavi ofereix una opció de passada, De Jong tindrà espai al davant per sumar-se a l'atac.

Seguint amb el duel contra el València com a precedent del qual es poden treure notes positives, Memphis també es va saber desenvolupar bé a la posició de davanter centre prenent un rol, però, més de generador de joc que no pas de definidor: fa la paret amb Ansu del primer gol i participa en l'acció del penal que provoca l'hispanoguineà i que ell acaba convertit. En canvi, partint des de la banda contra el Dinamo, Memphis queia massa sovint en posicions allunyades de la porteria.

Línies juntes i pressió endreçada

Si el Barça sap treure partit al joc ofensiu amb extrems pot ser una bona eina per fer mal a un Reial Madrid que, si també opta per un 4-3-3, segurament amb Vinícius i Rodrygo (o Hazard), són atacants que no destaquen pel seu treball defensiu. Carlo Ancelotti, però, podria escollir protegir-se i sortir amb un 4-4-2, afegint un quart migcampista, que podria ser Valverde. Una fórmula que va utilitzar contra l'Espanyol i que no li va sortir bé (Vinícius va ser molt poc productiu). El conjunt madridista tampoc està sent sòlid en defensa i això el Barça ho hauria d'aprofitar. Ofensivament, contra el Xakhtar Donetsk va recuperar el 4-3-3 i Vinícius va tornar a exhibir un bon moment de forma.

El millor jugador del conjunt blanc, però, és Karim Benzema. Les vigilàncies sobre el francès són innegociables, i alhora, tal com ha alertat Koeman en la prèvia, caldrà estar molt atents "als contraatacs". Això implica un treball col·lectiu de tot l'equip que vol dir, en el cas del Barça, exercir bé la pressió. Si, tal com ha dit Koeman, el Barça ha de sortir "sense por", si no es fa una pressió ajustada els blancs poden destrossar els blaugranes perquè tenen passadors de qualitat com Kroos i Modric. Contra el Dinamo el Barça va fer al primer temps una pressió alta, amb la defensa avançada, un escenari en què jugadors com Eric Garcia (dimecres absent per sanció) demostren més el seu potencial (en el cas del central també es pot recórrer a la seva actuació recent amb Espanya) i en què Busquets, si s'executa bé, es fa un tip de recuperar pilotes.

La pressió del Barça al Dinamo de Kíev obliga el conjunt ucraïnès a jugar en llarg.

En canvi, a la segona part davant dels ucraïnesos, l'equip es va partir (escenari en què Busquets, i també la defensa blaugrana, pateix) i la pressió va ser desorganitzada i, en molts casos, infructuosa. Un escenari que el Barça no es pot permetre contra els blancs.

stats