24/11/2021

Sobre tenir raó

2 min
Els jugadors de l'Espanyol, protestant a l'àrbitre Carlos del Cerro Grande el penal xiulat en el derbi contra el Barça

Tenir raó està molt bé. Genera satisfacció, permet discutir amb una relativa seguretat i viure els greuges amb el punt d’humor de qui se sap en el costat bo de la història. Però un excés de raó pot arribar a ser contraproduent. Et pots empatxar de tanta raó. I els empatxos, tots ho sabem, no són bons.

Sobre els fets i les interpretacions vinculades al derbi de dissabte no hi ha cap dubte que els pericos tenim raó. És evident que la meva mirada no és neutral: és volgudament i explícitament partidista. Per tant, honesta. No com la dels qui apareixen com a neutrals sense ser-ho. Això, no m'hi resigno, és especialment greu quan prové d’un mitjà públic.

LaLiga és un negoci i el Barça és un dels grans protagonistes d’aquest negoci. Amb l’arribada del nou entrenador provinent de Qatar es va generar un discurs (des del mateix Tebas) de recuperació del club. Dissabte era el gran dia i on no arribés el talent dels jugadors blaugranes arribarien les circumstàncies. No només el penal inventat: les petites faltes, la segona groga perdonada a Abde, els cops de colze de Piqué sense sancionar. Els fets són tossuts i qualsevol espectador neutral ens dona la raó.

Però després dels fets hi ha el relat. Aquí apareixen els còmplices de Tebas. Els qui fan un relat del partit en què el penal és només “polèmic”, els qui subratllen el “gran canvi” que ha provocat Xavi, els qui destaquen –amb justícia– el bon joc d’Abde i s’obliden de les targetes. I, per acabar-ho d'adobar, els qui diuen que si no vols caldo, dues tasses: encara ens havien d’haver xiulat un penal a la primera part, afirmen sense que els caigui la cara de vergonya pel fet d'obviar la falta prèvia i la piscina posterior del jugador blaugrana. Els fets i el relat ens indignen. Amb raó. Perquè ja sabíem que passaria això. De fet, Carlos Marañón –lúcid com sempre– ja ho va escriure. Ens esperancem però sabem que serà que no. Un dia perquè són més bons i, quan no ho són, perquè apareix el Del Cerro de torn amb els blanquejadors habituals per posar les coses a lloc. Per blanqueig, però, l’homenatge a Jordi Pujol a la llotja del Camp Nou. I per avís, la samarreta blaugrana amb el “Crims” a l’esquena.

Ara toca oblidar. No ens convé obsessionar-nos. Ni melangia per l’oportunitat perduda, ni empatx de raó. Autocrítica: tenim un equip per fer les coses millor. Fins ara la temporada només és correcta. La victòria contra el Madrid i la crisi dels veïns ens la fan veure millor del que és. Cal fer un pas endavant i ser més protagonistes del joc aprofitant l’excel·lència de RDT i de Sergi Darder. Ells han de ser la nostra palanca de canvi. Pensem en diumenge.

stats