Velocitat i solidesa, la recepta de Gallego a domicili

Barcelona“Jo no els obligo a abraçar-me per jugar el diumenge següent”, va fer broma dijous al vespre David Gallego, després que el seu Espanyol assaltés Moscou. Sobre la gespa del CSKA Arena es va escenificar una imatge que tant la plantilla com el cos tècnic havien descrit des de la zona de premsa: arribin o no els resultats, aquest és un grup unit que també inclou l’entrenador, Gallego, que pocs dies després de ser ratificat per l’àrea esportiva va veure com la seva plantilla el buscava per abraçar-lo després dels gols anotats a Rússia. Des de Wu Lei fins a David López, passant per Víctor Sánchez. La plantilla va corroborar la unió d’un grup que aquest migdia (12 h, M. La Liga), a Son Moix, tindrà una gran oportunitat per ratificar sensacions i donar aire a un Gallego que fa una setmana semblava condemnat. De moment seguirà al càrrec, gràcies –en bona mesura– al suport d’uns jugadors que saben que Europa és una il·lusió, però que no han d’oblidar que la necessitat més imperiosa és sumar a la Lliga.

Veient el rendiment dels seus homes a casa i a domicili, és probable que el tècnic de Súria hagi agraït afrontar aquesta transcendental minigira amb dues sortides lluny de l’RCDE Stadium. El futbol segueix lògiques sovint difícilment comprensibles, només així s’entén que l’Espanyol hagi registrat la pitjor arrencada de la història a casa i tingui a tocar el millor inici fora des de la temporada 1997-98 (8 punts en les primeres quatre sortides). L’igualarà aquest migdia si guanya el Mallorca. Un contrast sorprenent que s’explica per les dificultats que està trobant a casa en aquests primers mesos de curs, on no està sabent assumir el rol d’equip dominador i protagonista. En canvi, quan li toca actuar com a visitant, està mostrant una solidesa i un pragmatisme que està donant força rèdits.

De fet, en les dues etapes amb David Gallego, l’Espanyol encara no sap què és perdre fora de casa. El balanç és més que positiu: set victòries i tres empats. En la seva primera etapa, els blanc-i-blaus van assaltar Montilivi, el Wanda Metropolitano i San Mamés. En la segona, han fet el mateix a Stjörnuvöllur, al Swissporarena, a Ipurua i al CSKA Arena. A més, han esgarrapat un punt de Mendizorrotza, el Slavutytx Arena i Balaídos. Futbolísticament tots aquests partits tenen denominadors comuns. D’entrada, que exceptuant els tres partits de prèvies europees d’enguany, l’Espanyol va assumir, en la majoria, que no sempre podria tenir la pilota i que havia de prioritzar una defensa sòlida. Així s’explica que en els 10 partits a domicili amb Gallego l’equip espanyolista només hagi rebut cinc gols. El retorn de David López a l’eix de la defensa ha de contribuir a ajudar a enfortir una línia molt castigada per errades puntuals.

A domicili, l’Espanyol rep poc i marca força. En els mateixos 10 partits ha signat 18 dianes. Només a Vitòria es va quedar sense anotar. En la majoria de gols marcats, a més, hi ha un element en comú, la velocitat. Quatre d’aquests gols van néixer de jugades a pilota aturada. 12 gols més són fruit de contraatacs o bé de transicions ràpides força verticals en què la pilota va des de la línia del mig del camp fins al fons de la xarxa en menys de cinc o sis segons. Aquest vertigen és una de les principals diferències entre l’Espanyol de Gallego i el de Rubi, que tot i que no renunciava als contraatacs, preferia els atacs en estàtic. El de Súria aposta menys per la triangulació i més per la velocitat d’homes com Pedrosa, Vargas, Wu Lei o Campuzano. Aquest trident ofensiu va destrossar dijous la defensa del CSKA i aspira a fer el mateix amb la del Mallorca 62 hores després.