David Gallego continua buscant la tecla a la Lliga

La manca de gol, les dificultats al mig del camp i les badades defensives han castigat l'Espanyol

Un punt en tres jornades, l’únic equip que encara no ha marcat a Primera i una imatge que deixa més dubtes que certeses. L’arrencada de l’Espanyol a la Lliga dista molt de ser l’esperada per un David Gallego que confia en el “procés” de creixement que ha de seguir el seu equip per interioritzar les seves idees. Mentre el de Súria segueix buscant la tecla per millorar les prestacions a la Lliga, analitzem què li ha passat a l’Espanyol en les tres primeres jornades.

En primer lloc, cal contextualitzar la mostra: tres partits que arribaven tres dies després d’enfrontaments europeus en un equip que ha completat una pretemporada atípica i que ha viscut canvi d’entrenador i de peces importants. L’Espanyol, malgrat tot, ha mostrat alguns símptomes que han de servir d’alerta. El més visible és la manca de gol. Ferreyra i Calleri són els principals encarregats de substituir Borja Iglesias, que en va marcar 17 en Lliga el curs passat, però cap dels dos ha tingut encara gaire protagonisme en aquesta competició. 109 minuts el primer (suplent en les últimes dues jornades) i 23 el segon. Europa passa factura, i per això Campuzano va ser el nou contra l’Alabès i Wu Lei davant del Granada. Puntes ràpids i menys físics que els dos argentins, més rematadors d’àrea.

Els 6 xuts realitzats entre els tres pals entre tot l’equip són el tercer pitjor balanç de la Lliga, només una mica menys dolent que el de l’Alabès i el del Getafe. L’Espanyol ha trobat força dificultats a l’hora de fer arribar bones pilotes al front d’atac. És el sisè equip que centra més a l’àrea (60 vegades), però també el sisè per la cua pel que fa a centrades encertades (només 12, un 20%). Tampoc ha aprofitat ser el tercer equip que més córners ha llançat (21). Una altra mancança visible és la falta de desequilibri. De 39 regats intentats, només n’ha completat amb èxit 24, 8 dels quals els ha firmat Vargas, gairebé l’única amenaça a la Lliga. Darrere l’argentí hi ha dos laterals, Corchia (5) i Dídac (3), a més de Melendo i Wu Lei (2), dos dels atacants que més han d’aportar en aquesta faceta i que estan lluny de la seva millor versió. 

Les dificultats d'interpretar un joc diferent 

La creació del joc és un altre dels punts on l’equip té més marge de millora. Al mig del camp encara cal ajustar mecanismes. “És un sistema en què els jugadors han de pensar, veure on són els avantatges per crear superioritats. Cal un temps d’adaptació perquè les coses surtin sense pensar”, explica David López. Víctor Sánchez va més enllà: “L’any passat potser teníem les posicions més marcades dins d’un esquema. Amb Gallego hem d’interpretar els espais per tenir sempre avantatges en tots els aspectes del joc”. “Hem de treballar moltes coses i saber què fem i per què ho fem”, afegeix Darder, un dels que més ha acusat el canvi de metodologia respecte a les idees de Rubi. “Feia anys que no jugava al doble pivot, però haig de demostrar que soc capaç de jugar-hi”, anota el balear. Suplent en la primera jornada, Darder va superar les 50 passades correctes per partit en les dues on ha estat titular. Més del doble de les 23 i 20,3 de mitjana que acumulen Melendo i Vargas, els altres dos canalitzadors del joc ofensiu blanc-i-blau. 

A l’Espanyol li està costant força trepitjar camp rival. De moment, més de la meitat dels tocs realitzats (1.059 de 1.911, un 55,4%) en aquests tres partits s’han concentrat en els cinc jugadors en què comencen la majoria de les jugades: el porter, Diego López; els dos centrals, Naldo i Calero (Lluís a la jornada 1), Dídac i Roca). L’Espanyol focalitza el seu joc en la base de la jugada però després li costa progressar. S’explica així com és possible que tingués un 64,7% i un 67,4% de possessió contra l'Alabès i el Granada, respectivament, sense pràcticament aconseguir fer mal a cap dels dos conjunts. Tots dos rivals van necessitar menys de la meitat de les passades que va completar l’Espanyol per generar-li ocasions força clares. Els cinc gols encaixats també tenen denominadors comuns. El més evident, que quatre han arribat per les bandes, a l'esquena dels defenses. En tots, a més, hi ha greus errades defensives individuals per manca d’atenció en el marcatge o mals refusos que els rivals han aprofitat. L’Espanyol, vulnerable en algunes accions, enyora la contundència i el lideratge d’homes com Hermoso o David López. L’aturada ha arribat en un moment adequat per corregir aquestes febleses. La Lliga tot just acaba de començar, però no s’hi val a badar. 

Més continguts de