ESPANYOL

L'Espanyol torna a Segona Divisió 26 anys després

La derrota al Camp Nou certifica el cinquè descens dels blanc-i-blaus a la categoria de plata

Ja és oficial. L'Espanyol celebrarà el seu 120è aniversari a Segona Divisió. 26 anys després, l'entitat blanc-i-blava torna a la categoria de plata en veure consumat el seu cinquè descens. La derrota al Camp Nou, en un partit on ha competit d'inici a fi, ha estat l'estocada definitiva a una temporada desastrosa. La pitjor, probablement, de tota la història del club, que mai abans havia descendit a tres jornades del final. Ho corroboren les xifres, però també les sensacions d'un equip sense ànima ni futbol. Desenllaç fatal per a un curs que havia començat ple d'il·lusió, amb el retorn a Europa després de 12 anys d'absència. El somni, però, s'ha acabat transformant en un malson inimaginable tot just ara fa un any. 

L'entitat periquita no ha gestionat gens bé un curs en què li ha passat de tot. Començant per la sortida dels artífexs del seu èxit, a l'estiu, i continuant per un covid-19 que va colpejar durament la plantilla i el cos tècnic blanc-i-blau. De res haurà servit que aquesta sigui la temporada més llarga de la història, amb 382 dies entre el primer entrenament, el 3 de juliol del 2019, i l'últim partit, que es disputarà el dia 19. Ningú ha estat capaç de revertir una dinàmica que feia mesos que era preocupant. 

Rubi, el primer a alçar la veu

El projecte blanc-i-blau, però, va començar a morir una mica abans, el 18 de maig del 2019. En plena eufòria per la classificació europea, i mentre Cornellà-El Prat ballava al ritme de l' Amour toujours, Rubi va demanar al club un esforç de cara al curs següent. La seva petició, però, no va ser escoltada. Ni Chen es va reunir amb ell ni Roger Guasch i el consell van modificar la seva política de reinvertir més de la meitat del que ingressaven en traspassos. Ningú li va fer cas. Dues setmanes després, en canvi, tothom es va sorprendre al veure que decidia apostar pel projecte del Betis. El van acusar de traïdor, però va ser l'únic que va alertar d'una política errònia que el club ha acabat pagant molt cara. 

Aquest ha estat, probablement, l'error més gran comès fins ara per Chen Yansheng al capdavant de l'Espanyol. De tots els tècnics que han passat durant el seu mandat, vuit, Rubi ha estat l'únic que ha encaixat a la perfecció amb la idea del club, plasmant una identitat en l'equip que va engrescar l'afició. Els resultats li donen la raó. El desencant amb el projecte el va portar a ser també l'únic que el deixava per voluntat pròpia. Des que va marxar, l'Espanyol ha apostat per tres perfils molt allunyats al del maresmenc, que a banda de no tenir res en comú tampoc no han sabut aprofitar el seu llegat futbolístic.

La capacitat associativa que Rubi va aplicar al mig del camp, i que trencava amb la mediocritat que el club arrossegava des de feia anys, va ser la gran senya d'identitat del joc del maresmenc. Enguany, en canvi, els Roca, Darder, Melendo o Granero han tingut un paper residual amb tots els tècnics que han tingut. Ells han estat els principals damnificats de l'excés de joc aeri i directe, que ometia constantment el mig del camp. I l'equip, que no estava dissenyat per jugar a això, se n'ha acabat ressentint. 

Els canvis a la banqueta no exculpen, de tota forma, una plantilla que no ha sabut reaccionar a temps amb cap dels tècnics que han anat desfilant. Els mateixos jugadors capaços de posar contra les cordes el Barça, l'Atlètic, el Sevilla o el Vila-real, acabaven regalant punts amb errades infantils contra l'Osasuna, el Valladolid, el Llevant o el Leganés. La plantilla té bona part de culpa d'un descens amb molts responsables. Han faltat líders i confiança col·lectiva. I, com va dir Machín, han sobrat "pipiolis". La plantilla més cara de la història (83 milions d'euros) ha estat la més pobra sobre la gespa. Els diners, queda clar, no sempre donen la felicitat. Aquest estiu caldrà fer una revisió a fons d'un vestidor amb molts noms que no han estat a l'alçada. 

Europa, una arma de doble tall

Més enllà del rèdit econòmic i d'algunes alegries puntuals, com l'establiment del rècord d'imbatibilitat europea (26 partits invictes, deixant enrere els 21 de l'Ajax de Van Gaal) o la màxima golejada continental de la història de l'entitat (el 6-0 al Ludogorets), la participació europea ha acabat sent perjudicial per a l'equip. L'Espanyol tancarà la temporada amb 55 partits disputats, la seva segona xifra més alta, només superada pels 57 de la 2006-07. 

Hauria fet bé, l'Espanyol, de recordar els maldecaps que va tenir en les temporades en què havia compaginat tres competicions. Són dotze, amb l'actual, i en sis d'aquestes ha acabat patint de valent a la Lliga. En quatre cursos va evitar el descens amb agonia, mentre que en dos més ha acabat perdent la categoria. Europa és un camí ple de riscos, una distracció molt perillosa per a un equip que no hi estava preparat. Ho demostren les ressaques europees d'enguany: després de jugar a l''Europa League només han sumat 6 punts de 33 possibles a la Lliga. Un cop eliminats d'Europa, les coses no van millorar. 

Fitxatges decebedors

Que la gestió de la plantilla no fos l'adequada assenyala els despatxos. De Rufete a Chen, passant per Guasch i Perarnau. Només 18 dels prop de 40 milions ingressats per Borja Iglesias i Mario Hermoso van anar a parar a reforços. Però ni Vargas ni Calero, dues apostes de futur amb només un any d'experiència a l'elit, han satisfet de moment les expectatives generades pel seu cost. Tots dos han anat de més a menys en un curs en què han acabat en l'ostracisme.Tampoc han rendit millor Calleri ni Ferreyra, cridats a ser els referents ofensius després de la sortida del Panda. Entre tots dos només sumen dos gols a la Lliga, un per cap. El cert és que gairebé ningú ha estat a l'alçada de les circumstàncies. 

Enmig del curs, Chen va reestructurar per enèsima vegada l'organigrama. Va prescindir dels dos directors generals i va recuperar José María Durán Farré per liderar el nou projecte. Juntament amb Rufete seran els arquitectes del cinquè curs de l'Espanyol a Segona. La inversió que van fer plegats al mercat hivernal, més de 40 milions, és una mostra del que ha de venir. Un canvi de paradigma. Amb el club sanejat, els diners han d'estar a la gespa. Ho necessita un Espanyol que només tindrà un objectiu el curs vinent: tornar a Primera al primer intent.