Rubi anuncia que deixa l'Osca: via lliure per a l'Espanyol

El preparador maresmenc, proposat per Òscar Perarnau, ha convençut Chen Yansheng

Joan Francesc Ferrer 'Rubi' ha fet un pas més per acostar-se a l'Espanyol. El tècnic maresmenc ha anunciat en roda de premsa que no seguirà la pròxima temporada amb l'Osca, el club al qual acaba d'ascendir a Primera i amb el qual acabava contracte aquest juny. Malgrat els intents del club aragonès per renovar-lo, Rubi ha prioritzat l'oferta de l'Espanyol, que vol repescar-lo per liderar el segon projecte de Chen Yansheng. L'anunci oficial per part de l'Espanyol es farà segurament la setmana vinent. 

"Me'n vaig molt satisfet de la feina feta. M'he sentit molt estimat, hem fet una cosa molt bonica", ha manifestat Rubi en la prèvia del partit que ha de disputar l'Osca aquest diumenge contra el Nàstic. "El club m'ha ensenyat moltes coses. Estic molt agraït a aquesta ciutat. Xavi, Jaume i Manel [el seu equip de col·laboradors] també m'acompanyaran". El preparador català ha reconegut que el "més bonic" que ha viscut en l'ascens de l'Osca ha sigut "veure la gent gran emocionada per l'ascens". "Ens han transmès que han disfrutat, estic molt content". 

La relació amb Òscar Perarnau, clau

La tornada de Rubi a l'Espanyol 10 anys després de ser cessat pel filial s'explica per diferents motius. El primer, i més obvi, la seva gran feina al capdavant de l'Osca, un conjunt que, sent el 18è de Segona pel que fa a pressupost, ha sigut el primer a certificar l'ascens a Primera. A Rubi, a més, és valorat per la manera com ho ha aconseguit: un joc i estil atrevits i atractius, un perfil que agrada a l'Espanyol. Serà el primer projecte que liderarà d'un club de Primera des de principis de curs, ja que en les seves etapes al Llevant i l'Sporting va agafar tots dos equips amb la temporada començada i plens de necessitats per la proximitat del descens: dos escenaris pràcticament idèntics i on no va aconseguir l'objectiu. 

El tècnic encaixa en la idea que vol Òscar Perarnau, que va ser qui va substituir-lo al capdavant del filial ara fa una dècada. La seva relació ha sigut constant des de la seva etapa com a espanyolista. "Ell és maresmenc com jo, i hem coincidit moltes vegades. Tenim una relació molt bona, i algun cop ens hem trucat", va reconèixer fa dos anys en una entrevista a l'ARA. En la mateixa conversa, quan era tècnic del Llevant, Rubi ja va deixar clar que veuria amb bons ulls dirigir el primer equip de l'Espanyol: "Si el club vol pensar en nosaltres, segurament estaríem contents de venir. Em faria il·lusió dirigir el primer equip de l'Espanyol". 

Rubi recordava així la seva etapa com a tècnic del filial, marcada per un ascens a Segona B en el seu primer curs, i per un comiat precipitat en el tercer any, quan va ser acomiadat: "M'ho vaig passar molt bé, tant amb el club com amb una fornada de nois fantàstica. També amb els entrenadors del primer equip, Miguel Ángel Lotina i Ernesto Valverde, amb qui vaig tenir una relació molt bona. Em quedo sobretot amb l’ascens de categoria i amb la quantitat de nois que van arribar al primer equip. Va ser un any difícil, ja que vam fer una plantilla amb jugadors que no volien quedar-se a 3a i els vam haver de convèncer amb la direcció esportiva". 

Molt més que un assistent

Rubi va iniciar el seu camí com a tècnic als 14 anys, quan va començar a dirigir el benjamí del Vilassar de Mar, l'equip del seu poble natal. "Ja m'agradava molt. Els nens, fins que perden la ingenuïtat, són meravellosos". Amb 30 anys, després de tornar al Vilassar per penjar-hi les botes, va passar a dirigir l'equip. Després de dos vuitens llocs, va dirigir diferents clubs del futbol territorial: l'Hospitalet (amb qui va assolir una promoció d'ascens a Segona B); el Sabadell (va ser acomiadat al febrer del 2005); l'Espanyol B; l'Eivissa (acomiadat després d'11 partits) i el Benidorm, amb qui va firmar una sisena plaça. 

“Se li veia l’anhel de ser algú”, aporta Paco Flores, que va ser el seu entrenador a l’Espanyol B a Tercera en la temporada 1994/95. Llavors, defensa Flores, ja demostrava algunes qualitats del tècnic que és avui. “Ell, com Constantin Galca o Paco Jémez, destaquen per la seva dedicació, l’estudi permanent de tots els rivals i dels sistemes tàctics”. 

“Ell, com Constantin Galca o Paco Jémez, destaquen per la seva dedicació, l’estudi permanent de tots els rivals i dels sistemes tàctics”

Paco Flores Ex tècnic de l'Espanyol

El curs 2010-11 va ser de reflexió: com va recordar l'ARA en un perfil el 2016, aquell estiu e stava sense feina, valorant deixar les banquetes i centrar-se en el negoci familiar, quan li va arribar una trucada de l'aleshores tècnic del Girona, Raül Agné, que el va reclutar com a analista dels gironins. També va fer de 'scouter', però no es va conformar amb aquests rols. L'any següent va assumir la banqueta del club blanc-i-vermell. Aleshores ja va deixar entreveure un tret important en la seva gestió: "No ens llançarem a fitxar. El primer que cal fer és mirar el que tenim a casa, què ens interessa, i quan ho tinguem, veurem què ens falta per acabar de completar la plantilla". 

Rubi va assolir la promoció d'ascens, però no va poder superar l'Almeria. “És pròxim, cohesiona, es fa estimar. Sempre encomana el seu tarannà optimista”, expliquen des de Girona. “No he vist ningú treballar les accions a pilota parada com ell”, recorda Javi Salamero. La seva feina, però, va cridar l'atenció a Tito Vilanova, que el va afegir al seu cos tècnic l'estiu del 2013. Amb la malaltia de Vilanova, però, Rubi va quedar en un segon pla que el va portar a deixar el Barça a final de curs. Una etapa fugaç que, malgrat tot, li va servir de gran creixement.  Valladolid, Llevant, Sporting i Osca han estat les seves següents etapes, en què s'ha consolidat en el futbol professional. 

Rubi, sobrenom pel seu cabell

“La meva idea és treballar-ho tot: tenir possessions llargues i saber jugar al contraatac”, explica Rubi, marcat per aquest sobrenom des de ben petit. "Vivint amb els meus pares a Barcelona, vam anar a viure a Vilassar, i al col·legi em veien estrany. Era ros, tots eren morenos, i em deien ‘rubio’. No sé qui li va treure la ‘o’, i d’allà s’ha quedat. Tothom em coneix així", va sincerar-se en una entrevista als mitjans del Llevant. Va seguir el camí del seu pare, que era jugador, però ho va deixar aviat. 

Rubi es definia com "un jugador bastant tècnic, amb bona última passada, però amb falta de gol". "Era intel·ligent al camp, però em faltava raça". Va poder jugar a Primera, però no va tenir "fortuna": "El problema que vaig tenir com a jugador és que no m’ho vaig acabar de creure que podia haver jugat a Primera. Vaig estar-hi a prop dues vegades". 

"Jugant a la Segona B ens entrenàvem molts dies sense tocar pilota fins dijous. Jo tenia clar que, quan fos entrenador, seria totalment diferent"

Joan Francesc Ferrer 'Rubi' Tècnic de l'Osca

El seu estil de joc, reconeix, no ve del Barça, sinó "des del primer dia". "Quan jugava a futbol als anys 1990-00, a la Segona B estava consolidat l’estil d’esperar, sortir a la contra, i no disfrutar gens. O ens entrenàvem sense tocar pilota fins dijous o divendres. Jo tenia clar que, quan fos entrenador seria totalment diferent, no necessitava que m’ho ensenyessin. Jo he estat en camps on el plantejament era no passar del mig del camp i guanyar 1-0. Jo pensava que un futbolista li ha de donar més a l’aficionat". 

Com treballa amb els jugadors, Rubi? Les primeres dues setmanes fa molta xerrada "col·lectiva i individual per entrar al jugador i que interioritzi el que vols". "A vegades he de pensar no parlar tant i en algun entrenament m’aparto una mica". 

Més continguts de