PRIMERA DIVISIÓ

“A l’Espanyol encara li falta un equip històric basat en el planter”

Entrevista a Àlex García i Fran Navarro, responsables del futbol base blanc-i-blau

Un any després d’assumir la coordinació del futbol base, Fran Navarro i Àlex García revisen a l’ARA la salut del planter de l’Espanyol. A través de la total implantació del departament d’Optimització i Rendiment (DOR), volen cuidar amb més atenció tots els detalls per acompanyar els joves talents de Sant Adrià a fer el camí fins a Cornellà-El Prat. No els agrada deixar res a l’atzar, al contrari: l’aposta és professionalitzar la relació amb els nens de la base. És responsabilitat seva oferir els millors productes possibles de la casa al primer equip.

Dirigeixen el futbol base des del juny del 2017. Com s’estructuren?

Àlex García: Fins ara arribàvem fins a juvenils, i des de fa uns mesos tenim responsabilitat fins al filial. El Fran i jo en portem la coordinació. Intentem fer conjuntament la major part de les tasques, reunions amb els pares, presa de decisions, revisions metodològiques… Intentem que el criteri dels dos estigui consensuat. L’Àngel Morales, la gestió econòmica i esportiva. Per sota hi ha tres departaments. Primer, la branca esportiva, amb tots els equips de futbol 11 i 7. Després, el DOR, amb diferents àrees de treball: captació, tecnicotàctica, psicologia, porters, I+D i Sports Science, que l’hem creat aquest any. Aquestes àrees generen coneixement per ajudar tota l’estructura esportiva, que l’ha d’entendre i transmetre als jugadors. Finalment hi ha la residència.

Una sola persona era insuficient per abastar tot el planter? 

AG: Hi ha feina per a dos.

Fran Navarro: I per a tres. Aquesta estructura ens permet fer un seguiment de totes les àrees de treball més minuciós. És coherent amb el que es vol transmetre i treballar. Per assolir uns objectius cal una estructura que sigui capaç d’aconseguir-los, i ara considerem que hi és i que funciona plenament.

AG: Controlem uns 215 jugadors de 12 equips, des del filial fins al benjamí. És un volum considerable, però ens hem volgut acostar a les famílies, posant el nen al mig del procés. Per ser a prop d’ells per consensuar les decisions, perquè el jugador se senti com més còmode millor i tregui el màxim rendiment esportiu, acadèmic i psicològic.

No van tenir una presentació pública. Quines són les seves línies mestres?

FN: Tenim tres objectius fonamentals. Preparar jugadors per jugar a Primera, i si pot ser amb l’Espanyol, molt millor. Generar identitat, tenint bons jugadors del planter al primer equip i treballant de forma unificada, transmetent el mateix missatge als jugadors. I la viabilitat: preparar molts jugadors per a Primera serà una font d’ingressos per al club que justificarà la feina. L’estat de salut del planter és molt bo, hi ha jugadors i pensem que podem continuar complint amb els tres objectius.

Chen Yansheng i Perarnau sempre han parlat de potenciar el planter.

AG: Ens empeny, ens referma la il·lusió que tenim. Quan hem parlat amb Chen en aquest despatx, ell tenia clar aquest concepte, això ens dona tranquil·litat. Té clar que aquesta és la base, per això han confiat en l’Òscar. És un viatge apassionant, però no és fàcil.

FN: És a mitjà i llarg termini.

AG: No serà curt, però volem explicar-ho bé. El soci ha d’estar engrescat, que ens acompanyi, perquè té un plus el fet d’estar vinculat aquí. Rubi està en la línia d’entendre el projecte de l’entitat i de proposar un futbol que sigui atractiu.

Calia corregir gaires coses respecte a l’etapa de Jordi Lardín?

AG: No. El Fran revisa el DOR des de fa cinc anys. Hem posat en valor la tasca d’aquest departament en tots els nivells.

FN: Aquesta aposta pel futbol base passava per potenciar aquest departament, que té molt de potencial i és capaç de generar moltes coses pròpies de l’Espanyol, i que serveixen per nodrir els nostres equips. La temporada passada [2017-18] va ser la primera en què es va optar al 100% perquè el DOR tingués molt de protagonisme i pogués ser un eix vertebrador de tot el que es pugui fer. Intentem guiar el nen de la millor manera possible, per això tenim aquesta atenció i acompanyament amb les famílies. L’experiència ha sigut molt bona.

AG: El 2001 Òscar Perarnau havia format part d’un departament de planificació i d’investigació, però hi va haver una època en què no va tenir presència i es va perdre. A partir del 2012-13, el Fran va reprendre aquesta feina. Permet generar identitat i vincles amb els nanos i el seu entorn. Queda explicat què fem amb tots els jugadors a través del DOR, i els ho expliquem a les 150 famílies amb entrevistes de mitja hora. Diem als pares per què es fa un exercici o un altre, per què s'ha dit una cosa als nens o per què juguen o no. Hi estan vinculats, formen part del procés. A més, intentem anticipar-nos a coses que puguin passar. La família t’aporta coses que entenem que podem aplicar, n'informem l’entrenador, perquè amb detalls podem arribar millor als nens i ajudar-los, que és el que pretenem. Hem revisat les notes acadèmiques de tots els jugadors, els marquem reptes acadèmics i fem informes psicològics, veuen que ens preocupem per tot. Qualsevol detall compta. Sempre hi ha hagut una distància entre les famílies i el club. Portaven aquí els nens, els explicaven com funcionàvem i no els tornaves a veure fins que deixaven el club. Abans un problema potser no t’arribava fins al maig. Ara anem parlant cada any amb ells. Això ha sigut ben rebut, ho agraeixen.

Quants aspectes intenta abastar el DOR?

FN: L’àrea de captació intenta detectar el talent. Analitzem el nivell dels jugadors que tenim, i això ens permet veure si els de fora estan per sota o per sobre. L’àrea tecnicotàctica ens permet desenvolupar el nostre model de joc i la metodologia d’entrenament. L’àrea de psicologia treballa amb els jugadors el control de la competició. Fem tallers per treballar la concentració i l’activació. La de noves tecnologies busca de quina manera els entrenadors poden aplicar-les a la competició i a l’entrenament. També treballem en la prevenció de lesions. Amb l’Sport Science intentem estar al dia de qualsevol novetat científica que permeti millorar el nivell dels jugadors. Tot plegat repercuteix en ells, volem que donin el màxim rendiment, i el DOR permet treballar el jugador des de tots els àmbits. Professionalitzem el tracte del club amb els jugadors de la base. Tenim talent humà i el posem al servei del jugador. Abans, quan l’Àlex i jo jugàvem, si ho fèiem malament venia dilluns l’entrenador, et deixava la pilota al costat i et feia córrer. Això ha canviat: el jugador pot fer-ho malament perquè no està bé físicament, perquè s’ha barallat amb la dona o perquè el nen no l’ha deixat dormir. Hi ha molts aspectes que poden afectar el rendiment. L’objectiu és que arribin a l’Espanyol B preparats, però per això es necessita temps, i els resultats no es veuran fins a mitjà o llarg termini.

AG: Hi ha dues eines clau. El Treball Específic de Millora (TEM) i el Desenvolupament Evolutiu per Competències (DEC). S’afegeixen abans o després de l’entrenament per completar el treball fet, i permeten aplicar-hi correccions. Volem anar una mica més a l’individu, perquè el jugador ha de saber les seves mancances i els seus punts forts. Són com deures per als nens. És important que interioritzin la importància dels entrenaments respecte al que passa durant el cap de setmana, la competició, quan ells són a l’aparador. Però el treball de millora notable i objectiva té lloc de dilluns a divendres. Volem que siguin conscients de la importància del seu esforç als entrenaments, la seva atenció, per això volem que el nano, en tots els nivells, tingui la màxima capacitat d’absorció.

Aquest estiu han marxat tres jugadors del planter. És un èxit veure com es revaloritzen?

FN: És un èxit absolut. Però no només els que han marxat, els 12 que hi havia aquest any a la plantilla. Això dona molt de valor al que s’està fent per sota des de fa molt temps.

AG: I, sobretot, estem molt preparats per regenerar el producte. Se'n va Navarro però estem coberts perquè arriba Pipa. Que pot anar-se'n Aarón? Al darrere hi ha Pedrosa. Seria negatiu si no hi hagués cap recanvi. L’Òscar Perarnau ha pensat en nosaltres perquè creu que pensem com ell.

FN: La línia és molt clara. N'han marxat tres, però pugen Pipa, Àlex López i Puado. Realment s’està apostant per aquesta línia, i no només de paraula.   

AG: Hi ha entitats en què no hi ha aquesta opció de tirar cap amunt. Aquí hi ha banda ampla per anar pujant. Pots convèncer els jugadors amb evidències: el planter amb més catalans, i amb més nacionals de la Lliga després de l’Athletic. A nivell de futbol base, sense ser agosarats, estem al nivell d’altres entitats nacionals i internacionals pel que fa a resultats, metodologies i il·lusió.

Un dels objectius del DOR era aconseguir que la totalitat dels jugadors del primer equip fossin del planter.

FN: No és l’objectiu, és la visió. El somni que tenim és veure 22 jugadors de la casa al primer equip, i treballem per aconseguir-ho. És molt difícil, però si en tenim 12, 14 o 16, ens en faltaran menys per aconseguir-ne 22. Anem en aquesta línia. Això et posa les piles, fa que hagis de buscar la millor estructura i funcionament per aconseguir-ho. Et fa ser molt exigent amb tu mateix i amb els altres. Aquest any n’han pujat tres, però el vinent poden ser un o cap. Una feina com aquesta no es pot mirar en un termini d’un o dos anys, sinó amb un marge coherent. Veure què s’ha fet en els últims sis, per exemple.

Rubi i Gallego són els principals aliats de l’estructura del futbol base?

AG: Sense cap mena de dubte. Coneixen la casa. Gallego té bona sintonia amb Rubi, van jugar junts i veuen el futbol d’una manera semblant. Era una renovació prioritària. Han sigut al futbol base i posaran en valor la gent del planter.

FN: És la sensació que els astres s’han alineat.

AG: I per sobre de tot hi ha l’Òscar, que va entrar de segon tècnic amb l’Albert Villarroya a l’aleví A. És el mateix discurs. Nosaltres hem passat per l’escola i el futbol base, sabem què és el dia a dia allà. Hi ha indicis que fan pensar que podria anar bé la cosa. Des de fa un parell d’anys, els jugadors del planter que han arribat al primer equip ho han fet perquè realment han mostrat nivell. Potser antigament, si no disposaves d’oportunitats per anar al mercat, havies d’anar al planter de forma obligada, entre cometes. Ara no, ara és una aposta real, creiem en aquest sistema.

FN: Jo quan visualitzo l’estadi vibrant amb gent de la casa… És superior a qualsevol altre escenari. Si som capaços d'involucrar l’aficionat de l’Espanyol amb aquest projecte de planter i primer equip serà brutal.

Els nanos del futbol base veuen més a prop ara la possibilitat de pujar al primer equip?

AG: La gent del futbol base veu una certa proximitat que això es faci real, que ja s’està fent. Que la figura que gestiona el primer equip, l’Òscar, estigui criat en aquest model, i tingui total llibertat per implementar-lo, és perquè el senyor Chen li ha donat aquestes eines. Quan assolirem els resultats o l’estabilitat d’aquest somni? Veure com jugadors pujaven de cadets o alevins… no veuen un topall, no hi ha topall. Treuen el cap i són allà, al primer equip. Això és real perquè està passant, i amb certa naturalitat.

L’Espanyol ha guanyat en poder de seducció respecte a altres clubs, o encara hi ha massa fugues?

FN: Només podem competir amb els grans clubs quan som capaços de fer entendre a les famílies dels jugadors que enlloc podran estar més ben atesos que aquí. Això, hem sigut capaços de mostrar-ho. Som molt seductors, perquè quan planteges un projecte en què informes el jugador i la família que serà atès en tots els àmbits que poden afectar el seu rendiment, perquè el nostre objectiu és que el jugador vagi creixent dins el club, i que el límit no és el juvenil A ni el filial, sinó que pot ser el primer equip, amb el qual hi ha una línia directa, això sedueix. Perquè veuen que està tot controlat, que el pla esportiu és molt clar, i fa que en el cas que hi pugui haver alguna opció més seductora, s’ho plantegin de forma més profunda. A partir d’aquí, cadascú ha d’escollir el que creu que és el millor camí. Nosaltres estem preparats en qualsevol moment per a qualsevol cosa.

Els entrenadors de les categories inferiors també són part fonamental d’aquest procés.

AG: Són peces bàsiques, han d’estar a l'última, amb dedicació màxima pel material que tenen. Els hem demanat més coses, coneixen les últimes tendències a nivell metodològic, aprofundeixen en els jugadors, detecten cada cas de forma diferent, i també veuen una projecció al club: veuran Gallego al B, Moi Hurtado al juvenil. I si s’estira l’estructura d’entrenadors cap amunt, estaran preparats. Intentem mirar a dins, tutelem la seva formació, els donem eines i volem que debatin i comparteixin idees.

El futbol base requereix temps i paciència.

AG: Cal dir que anirem cap aquí. Hem de dir als socis que hi confiïn, que vinguin al camp. Confiança i calma. Si ensopegues amb el Getafe, calma, no passa res. La paciència en el futbol costa molt. I encara a la nostra entitat li falta el seu equip històric, amb una certa durada en el temps, basat en el planter. Altres clubs ja l'han tingut. La 'Quinta del Buitre', el Barça de Guardiola, equips basats en el planter. Ha passat. Aquí hi ha hagut èpoques maques, però amb una certa durada en el temps, cal algú que hi cregui realment. I ara es podria donar. Però explicant-ho bé. Mires a l’horitzó i potser ara no hi veus res, però tenim un rumb.