Els records que ens deixa Ibrahimovic
En la controvertida due diligence segur que hi surt una factura d'aquell estiu.La del jet privat amb què Joan Laporta i la seva gent de confiança van viatjar a Ucraïna per satisfer els desitjos de l'entrenador, enamorat futbolísticament d'un desconegut defensa central del Xakhtar. Rinat Akhmétov, el multimilionari propietari del club ucraïnès, no volia vendre Txigrinski ni a canvi del Camp Nou sencer. De manera que els nostres protagonistes tornaven amb la cua entre cames i el xampany seguia fred a la nevera de la petita aeronau que creuava Europa del Mar Negre a la riba del Mediterrani. Fins que algú, Laporta, va canviar el pla de viatge. La nit es va acabar amb un plat de pasta servit per Massimo Moratti. A les postres, entre el tiramisú i la grappa , Ibrahimovic ja era blaugrana.
L'actual temporada amb el Milan ha rehabilitat el bon nom del suec, si és que alguna vegada havia quedat qüestionat. En qualsevol altra època de la història del Barça la seva figura hauria brillat amb força. El crac de torn fitxat per donar credibilitat a l'etern "Aquest any sí". En canvi es va trobar amb la màquina perfecta, circulant a velocitat de creuer sobre l'estil de joc adequat, guiat per Guardiola i liderat pel millor jugador de la història.
Ibrahimovic va marxar faltant al respecte a Guardiola, però en realitat els problemes els va tenir amb Messi. A aquestes altures de la pel·lícula tothom té clar la jerarquia d'aquest grup des del moment mateix en què Guardiola va assumir el càrrec i va donar el passaport a Ronaldinho, Deco i Eto'o per catalitzar l'explosió de Messi. O quan va permetre que l'argentí jugués en els Jocs Olímpics en un moment delicadíssim per a tothom. La història ha seguit aquest curs i no ens ha anat malament. A Ibra la història li va passar per sobre en forma de canvi de sistema. De nou, espai perquè Messi superés el rècord golejador i sacrifici de la figura del davanter centre. El suec va respondre negant-se a jugar un partit contra el Racing i carregant de tensió l'ambient més sa dels últims anys al vestidor.
Vist amb perspectiva el contrast és majúscul. La compravenda del suec ha estat l'operació econòmicament més ruïnosa del club, però al mateix temps deixar Ibra de banda va resultar imprescindible per permetre l'espectacle superlatiu que hem disfrutat els últims dos anys. És més, en l'època "Aquest any sí" a algú li hauria entrat el pànic davant la possibilitat que el crac que marxa malament faci el partit de la seva vida contra el Barça. Ara no. Hem canviat. Celebrem-ho.
