De recórrer al groc a intensificar el blau
L’Espanyol ha introduït petits retocs en un escut modern que en preserva la identitat i la tradició
BarcelonaLa proposta de canvi d’escut del Barça va reobrir un debat que molts clubs i entitats mantenen periòdicament: la necessitat o idoneïtat de modificar, totalment o parcialment, algun dels seus elements més identificatius. En un sector, el futbolístic, cada cop més marcat pel màrqueting i la necessitat de vendre la marca i tots els seus productes derivats, l’Espanyol es resisteix a traspassar algunes línies (encara) vermelles i es manté a la frontissa entre la tradició i la modernitat. L’entitat ho demostra, per exemple, amb l’evolució de les seves samarretes: exceptuant els quadres de l’edició especial del centenari, el 2000, sempre ha mantingut un patró comú: franges verticals blanc-i-blaves.
Més o menys gruixudes i en un nombre més o menys elevat, però la idea sempre ha estat la mateixa des del 1910. Aquell any l’assemblea de socis va aprovar la proposta d’un d’ells, Eduard Corrons, d’escollir els colors blau i blanc del blasó de l’almirall català Roger de Llúria per al seu uniforme. D’aquí dos anys, el 20 de febrer del 2020, se’n compliran 90 de l’elecció d’un dels símbols més característics del club. El primer color utilitzat per l’entitat, però, va ser el groc, gràcies a una donació d’un dels primers socis del club, un fabricant tèxtil, que va deixar material del seu negoci d’aquest color per jugar els primers partits.
Aquest diumenge, però, l’únic equip que vestirà de groc a Cornellà serà el Vila-real, que l’utilitza des del 1946. Els castellonencs s’enfrontaran a un Espanyol que aquest 2018 ha intensificat la seva proposta blanc-i-blava. I no només de manera metafòrica, amb l’arribada de Rubi a la seva banqueta, sinó també de manera literal: segons ha pogut saber l’ARA, enguany l’entitat espanyolista ha fet un subtil retoc al seu escut, que veu intensificat el color de les franges blaves perquè es vegi igual en els suports digitals i en els impresos. Fins ara, la tonalitat cromàtica del blau de l’escut es veia lleugerament deteriorada quan s’imprimia en suports en paper, però amb la modificació introduïda i les últimes tècniques d’impressió l’entitat s’assegura que el blau no perdi intensitat.
L’escut no es toca, de moment
Aquest és l’últim retoc d’un escut que s’ha anat modulant fins a la fisonomia actual, que no té res a veure amb el primer emblema que va tenir l’entitat, el 1901: un cercle amb una bandera espanyola i les sigles CEF (Club Español de Fútbol). Entre el 1910 i el 1912 va incorporar les franges blanc-i-blaves per primer cop dins de diferents cercles vermells (primer un de més gruixut, després un altre de més fi) i va modificar les lletres per CDE (Club Deportivo Espanyol). Però el gran canvi adoptat en l’escut, i que serveix de base per a l’actual, va arribar el 1912. S’hi va afegir la corona reial i el nom sencer del club: Real Club Deportivo Español.
El nom del club en català no va arribar fins al 1998, quan l’escut va aprofitar l’auge que vivia el disseny gràfic a Barcelona i Catalunya, especialment arran dels Jocs Olímpics, per canviar el disseny per un format més modern i amb colors més vius i mediterranis. Aquell emblema, nascut ara fa dues dècades, serveix de base per a l’actual, una versió amb petits retocs d’aquell disseny: el 2005 es van omplir els espais blancs de la corona; el 2012 es va treure l’ombra negra de les lletres, i aquest 2018 s’ha potenciat el blau de les franges interiors. Retocs concrets en un escut que, segons el club, “és prou modern per no canviar-lo a curt termini”. En el futur, però, “segur que es plantejaran actualitzacions”, puntualitzen des de l’entitat, que no descarta res a mitjà i llarg termini. L’actual escut de l’Espanyol, però, de moment no corre perill. Com ha passat amb la samarreta, va començar amb el groc. Els últims passos són clars: ara toca potenciar més que mai el blanc i el blau.
