28/04/2019

Els referents d’una generació sense por de res

3 min
Hamraoui, exjugadora del Lió, es perdrà la final per culpa de la vermella que va veure conta el Bayern.

BarcelonaEl missatge encara no ha arribat a tot arreu. Camí de la Diagonal, pujant des del Miniestadi, les banderes del Barça sortien per les finestres de diferents cotxes, que feien sonar el clàxon. Però diferents persones que sortien de les instal·lacions del Reial Club de Polo a la mateixa hora preguntaven què havia passat. “Qui jugava?”, deien amb cara de sorpresa. A la porta del Miniestadi una nena li demanava al seu pare que no marxessin cap a casa per poder esperar la sortida de les jugadores per intentar fer-se una fotografia amb Sandro Paños, que després de la seva increïble aturada va ser felicitada a les xarxes per Marc-André ter Stegen. Per brillar a Europa cal tenir a la porteria algú que et salvi els mobles. I la portera d’Alacant va ser una de les protagonistes del dia. “He estirat el braç com he pogut i després una companya m’ha ajudat per treure la pilota”, deia riallera mentre algunes de les seves companyes seguien fent-se selfies i signant autògrafs a la gespa d’un Miniestadi que va viure un dels seus últims grans partits abans que sigui enderrocat d’aquí unes setmanes. Nous temps, nous escenaris i nous referents per als més menuts. Alexia Putellas, Aitana Bonmatí, Mapi León. Noms a l’esquena de samarretes d’una generació que està canviant per sempre més la història del futbol català.

“És un premi. Hem fet història nosaltres, però tot el futbol femení espanyol hi està al darrere. Crec que això és un gran pas per a totes”, deia Alexia Putellas, una de les cares més conegudes de l’equip, fins al punt de ser protagonista durant tota la setmana d’un anunci gegant al centre de Barcelona. “Quan vaig arribar aquí, jugar una final de la Champions amb el meu equip, el Barça, era un dels meus somnis. Ara ho he aconseguit”, va dir pensant ja en el partit contra un Olympique de Lió que fa anys que va començar a escriure la història del club més guanyador del futbol femení europeu, amb vuit finals de Champions, sis de les quals guanyades. Un Lió que no fa tant semblava molt lluny d’un Barça que se li ha anat acostant de mica en mica cremant etapes i millorant, de passada, l’assistència al Minestadi els dies importants. Molts aficionats admetien que era el primer cop. Altres repetien. I des de la llotja -al costat d’un Ernesto Valverde que ja solia anar a veure el femení a Bilbao- Carles Aleñá, Quim Torra i Ada Colau felicitaven els directius del Barça, satisfets, que preparaven el viatge a Budapest. Ara 90 minuts separen les catalanes de destronar les franceses, les grans favorites malgrat el patiment de les semifinals. Precisament, Kheira Hamraoui es perdrà la final contra el seu exequip per la vermella que va veure. La francesa, mig plorant, va celebrar un triomf històric conscient que no serà a la gran cita. Ella, una de les poques jugadores que sap què és guanyar la Champions.

El Barça ha anat aprenent, girant el guió d’una temporada complicada, amb canvi de tècnic i amb una possible derrota a la Lliga, de la qual queda una sola jornada amb l’Atlètic a tres punts. Tot un esforç que ha permès convertir aquesta temporada en la més històrica del club malgrat que es pugui acabar sense un títol. “Per avançar no sempre cal guanyar, és un procés per aprendre”, comentava el tècnic blaugrana, Lluís Cortés, que al gener va rellevar Fran Sánchez com a entrenador del primer equip. De fons se sentien els crits de la graderia d’animació, que va animar fidel al Miniestadi, amb la complicitat sobre la gespa d’una Andressa Alves mestra de cerimònies. I milers de joves s’ho miraven des de la graderia, emocionats, llestos per fer arribar el missatge a qui encara no sabia que ahir s’estava escrivint història al Miniestadi.

stats