Vargas no troba el seu lloc a l'Espanyol

L'equip blanc-i-blau necessita acoblar a l'equip el fitxatge més car de la seva història

“Ser el fitxatge més car de la història de l’Espanyol és una responsabilitat, és bonic. Espero demostrar sobre la gespa per què han pagat això”. En la seva posada en escena com a espanyolista, a Lucerna, Matías Vargas en va tenir prou amb 24 minuts i un gol marca de la casa per demostrar a la seva nova afició que el Monito no era un jugador qualsevol. El menut atacant argentí va aterrar amb el difícil repte d’il·lusionar un equip que sabia que era qüestió de dies que Borja Iglesias els deixés. Els 10,5 milions pel de Salto havien superat els 10 gastats en el gallec, que acabava de firmar una excel·lent temporada. “Espero deixar petjada aquí com ho han fet altres compatriotes”, va desitjar l'argentí, que quatre mesos després busca el seu lloc en un equip en què, paradoxalment, ha anat de més a menys. 

Vargas va rebre tot tipus d’elogis durant les prèvies europees (tres gols i dues assistències davant del Lucerna i el Zoryà), però la seva llum s’ha anat apagant progressivament en una Lliga en la qual encara no ha esclatat. Un dels factors determinants ha sigut el canvi de posició: va començar el curs com a extrem esquerre enganxat a la línia, però a partir de finals de setembre va deixar d’ocupar el seu perfil preferit, tal com havia reconegut a la seva presentació. “Em trobo més còmode per la banda esquerra, fa bastant que hi jugo, però també puc jugar per la dreta o pel centre, puc variar les posicions”, havia confessat Vargas en la seva presentació. El passat 20 de novembre va insistir en aquesta qüestió: "Puc encaixar en la posició que el tècnic disposi i vulgui, provo de demostrar que puc encaixar en qualsevol posició de l'atac on em toqui. Estic aprenent moltes coses, m'està posant en altres posicions on no he jugat, a jugar amb una alta intensitat sense pilota". 

Durant aquest primer tram de competició, Vargas ha mostrat un rendiment força millor quan ha pogut actuar des del perfil esquerrà de l’atac blanc-i-blau. Des d’allà, el de Salto reparteix quatre passades més per partit (19,7) que no pas quan ocupa una posició més centrada o escorada a la dreta (15,7). També participa més en el joc (43,4 intervencions per 38,4); xuta més (1,88 intents per 1,7) i dribla més (1,77 regats per 0,7). Quatre dels seus cinc gols i cinc de les sis assistències que ha repartit també han arribat quan ell ha ocupat la banda esquerra. David Gallego va ser el primer que va optar per donar-li més llibertat situant-lo com a davanter, mentre que Pablo Machín l’ha ubicat en fins a quatre posicions diferents (punta, mitjapunta dret i esquerre i extrem esquerre), senyal que encara busca la manera d'acoblar-lo al seu esquema. 

El mateix tècnic va reconèixer, després de la visita del València, on va perdre una pilota que li va costar un gol al seu equip, que pot ocupar diferents rols: “Darder es mou bé entre línies i des del perfil esquerre pot donar bones passades a l'esquena dels defenses i al carril dret. Vargas allà pot tenir un xut més franc, però en teoria també ens ha de donar profunditat, per això l’hem situat per la dreta. No estic tancat al fet que pugui jugar al perfil esquerre, ho hem d’anar mirant en funció de les opcions que tinguem i del rival”. A l’Espanyol, Machín intenta repetir el sistema i els perfils que ja li van funcionar a Girona i Sevilla. Tot i que va apostar per dibuixos amb alguns matisos, en nombroses ocasions va acompanyar un punta amb dos mitjapuntes més endarrerits: un passador com Borja García o Sarabia, d'una banda, i un atacant amb més profunditat com ara Portu o Promes, de l'altra. Per això no sorprèn que a l’Espanyol aposti per complementar parelles d’atacants que s’entenen millor: Darder amb Wu Lei i Vargas amb Melendo. El repte és, ara, buscar de quina manera es pot integrar i trobar la millor versió de l’argentí a la Lliga, on no està oferint el rendiment que sí que ofereix a Europa. Al Wanda Metropolitano, de fet, ni va jugar, fet inèdit a la Lliga aquest curs. El jugador assumeix que no està mostrant la seva millor versió: "Soc molt autocrític i sé en quin nivell estic i puc i vull donar. Però el meu nivell de treball està al màxim, cada dia entreno més i em sento millor aquestes setmanes".

El Preolímpic, amenaça per a l’Espanyol

L’Espanyol el necessita, perquè no va precisament sobrat de gol ni de perill en camp rival. El club blanc-i-blau, però, podria perdre’l durant un mes si Fernando Batista, seleccionador de l’Argentina sub-23, decideix convocar-lo per disputar el Preolímpic que es jugarà a Colòmbia del 18 de gener al 9 de febrer. En funció de quan el reclamin i de si l’Argentina supera la primera fase de grups, Vargas podria arribar a perdre’s fins a quatre partits de Lliga (contra el Vila-real, l'Athletic, el Granada i el Mallorca) i, en cas que l'Espanyol es classifiqués, també quatre eliminatòries de la Copa del Rei. Arribaria just, de fet, per afrontar unes hipotètiques semifinals. Un maldecap més per a un Espanyol que necessita recuperar el somriure del Monito.

Més continguts de