La gran revolució de Quique només tremola quan torna als orígens

BarcelonaAbans de volar a les illes Canàries, Quique Sánchez Flores havia insistit en una premissa que repeteix al llarg d'aquesta temporada: calia analitzar els problemes de l'equip no tant en funció del marcador final com del rendiment de les peces i el sistema emprat. Calia defugir la previsibilitat que arrossegava l'Espanyol, i el canvi radical que va proposar a Las Palmas pot considerar-se com una gran notícia, tenint en compte que els blanc-i-blaus van ser força superiors al seu rival. Només després de perdonar algunes ocasions clares i de relaxar-se en excés amb uns canvis que el van retornar als problemes d'origen l'Espanyol va mostrar-se un equip feble.

Després de diverses jornades d'immobilisme, però, cal aplaudir el sacseig del tècnic madrileny, segurament el més important des que dirigeix l'Espanyol. Fins ara, el canvi més profund havia sigut després del partit contra l'Eibar del curs passat (3-3, en un duel on perdien 0-3 al descans). A partir del següent partit, contra el Betis, Quique va trobar una defensa que mantindria fins a final de curs: Aarón, Diego Reyes, David López i Víctor Sánchez. Aquest últim deixava el lateral esquerre al jove del planter, mentre que el santcugatenc deixava el mig del camp per fer-se gran a l'eix de la defensa. No va ser un canvi de sistema, però si de peces.

Contra el Las Palmas, Quique va decidir que la revolució fos general. Del seu clàssic 4-4-2 va passar a un 4-3-3 que, a estones, era un 4-3-2-1, amb Baptistão lleugerament més avançat que Sergio García i Gerard Moreno. Com que, en el que va de curs, ni Jurado ni Piatti estaven oferint prou garanties ni estaven aprofitant les bandes, malgrat que es jugava per fora, el tècnic va renunciar a jugar pels costats. Era la primera suplència de Piatti amb l'Espanyol en 46 partits. Per a Jurado era la primera d'aquest curs, encara que la temporada passada ja va sortir des de la banqueta en altres quatre ocasions. Ahir van ser els castigats, i quan Quique hi va recórrer, és a dir, va recórrer a la seva idea original, l'equip va perdre la força i la capacitat de sorpresa que tenia.

Més associació sense renunciar a la velocitat

Així, el nou trident va apostar per moure's pels espais interiors. Com que cap d'ells és un extrem, però tampoc el clàssic referent ofensiu fix, van saber intercanviar posicions i moure's amb certa llibertat per tot el front d'atac. La defensa avançada del Las Palmas era un gran regal per als tres atacants, que van trobar-se amb la possibilitat de córrer. L'Espanyol, acostumat a contraatacar, no va plantejar durant gairebé 70 minuts un partit amb alternatives en la sortida de pilota. Si podien, Pau, Hermoso i David López buscaven en llarg les desmarcades d'algun dels puntes.

Si la defensa canària reculava, no tenien problema a associar-se en curt amb algun dels dos interiors. En reforçar el mig del camp, Quique va encertar de ple. En les anteriors jornades, Darder baixava a posicions de lateral esquerre a rebre i iniciar el joc, per la qual cosa Fuego, un migcampista destructor i posicional, quedava com l'únic home al mig, i la creació quedava en mans d'Hermoso i David López, que es veien obligats a jugar en llarg. Contra el Las Palmas, Quique va entendre que té jugadors per combinar més: Granero i Darder van respondre, com a interiors, a un joc més associatiu que també afavoreix alguns dels atacants amb qui van poder triangular.

Protegits per David López, tots dos van trobar-se per dins amb la possibilitat de tocar amb pausa, i de filtrar passades cap a Moreno i Sergio García, dos davanters que agraeixen poder participar més en la circulació fent d'enllaços i no només de rematadors. A l'Espanyol, però, li va faltar pilota: 38% de possessió. Quan la va tenir, això sí, la va aprofitar: els davanters van llegir bé quan calia córrer, i els mitjos quan calia avançar i quan no. La pressió conjunta, especialment en zones interiors, va demostrar que aquest nou sistema també permet defensar amb garanties, així que no és gens descartable que Quique doni continuïtat a aquests canvis en els pròxims partits. De solucions n'hi ha.