PEU AL FERRO

Qui riu darrer riu més bé, oi, Sebastian?

JOSEP LLUÍS MERLOS
JOSEP LLUÍS MERLOS Periodista, com en Tintín, però tinc pendent anar a la Lluna

Sebastian Vettel va guanyar al circuit de Silverstone, a casa de Lewis Hamilton. I ara el britànic ha aconseguit el triomf a casa de l’alemany. Amb una contundència i determinació pròpies dels grans campions. Esclar que ell n’és un. I encara que el seu pentinat de futbolista amb deliris de grandesa no ho avali, el britànic de Mercedes ho ha fet amb una elegància que va quedar demostrada quan, a l’hora de creuar la meta, no va replicar a través de la ràdio a la insolència i falta d’estil de Vettel quan es va imposar a la Gran Bretanya i li va refregar pels morros haver-lo guanyat a domicili.

Una cursa de motos amb pluja pot ser tan angoixant com avorrida. En canvi, quan plou en una cursa de cotxes tot canvia. En sec ja són figues d’un altre paner.

Fins a la volta 44 de les 67 que hi havia programades, el GP d’Alemanya només presentava l’al·licient de veure fins on seria capaç de remuntar Hamilton. Però la pluja ho va canviar tot i va demostrar que fins i tot els equips més potents, els de més pressupost, experiència i preparació, poden patir. I que ningú és infal·lible, com Sebastian Vettel, que va estavellar el monoplaça a l’únic revolt de Hockenheim on no s’han de prendre riscos, i encara menys amb aigua.

Va ser lògic escoltar els plors de l’heroi local. Acabava d’esguerrar el que semblava un doblet clar de Ferrari -l’equip amb més victòries en aquest circuit: onze- i d’espatllar la millor manera de retre homenatge a Sergio Marchionne, que mai més podrà treballar com a CEO del grup FCA i dedicar-se, com volia, a la marca de Maranello en el tram final de la seva vida laboral, per culpa d’una complicació mèdica en una intervenció quirúrgica.

Si hagués guanyat ahir, Sebastian Vettel ja tindria una victòria més que Alain Prost (52), i potser enmig de les celebracions ningú hauria retret a la Scuderia que haguessin frenat Kimi Räikkönen d’una manera tan matussera per potenciar l’èxit de l’alemany. El finlandès no es va queixar, com és habitual, en un nou gest per guanyar-se la renovació i, de passada, barrar el pas al jove monegasc Charles Leclerc.

Quin contrast la imatge de Lewis Hamilton de dissabte, amb el genoll a terra davant del seu cotxe espatllat, amb la d’ahir abraçant-se al president de Mercedes al podi. I quina bona manera de celebrar la seva renovació i la d’un altre noi ben manyac, gairebé tant com Räikkönen: Valtteri Bottas. Aquest doblet val per dos.

Més continguts de