ESPANYOL

El rival de l’Espanyol, un club que competeix exiliat per la guerra

El Zoryà, controlat per un oligarca, fa cinc anys que no pot jugar a Lugansk

El propietari del Zoryà, el rival de l’Espanyol, fa anys que no trepitja ni la seva ciutat natal, Donetsk, ni la seu del club a Lugansk. Ievhen Heller, de fet, ha vist com a les portes de l’estadi del Zoryà hi apareixien cartells en què es demanava el seu cap. Pocs equips de futbol a Europa han patit tant les conseqüències de la política com el Zoryà, un club exiliat dins d’Ucraïna, ja que la seva ciutat forma part dels territoris controlats per grups pro-russos contraris al govern central de Kíev. Per aquest motiu l’Espanyol no jugarà a Lugansk, on fa cinc anys que el Zoryà no pot competir. Una ciutat amb tancs pels carrers i sense aliments a les botigues. Una realitat que no afecta el club, ja que el Zoryà s’ha instal·lat en una nova ciutat, on segueix jugant, a l’estadi de Zaporíjia, tot i que sense gent a les graderies, ja que els aficionats els té a l’altra banda de les barricades. Irònicament, porta cinc anys consecutius classificant-se per a les competicions europees, triomfant malgrat que la seva ciutat està destrossada.

El Zoryà està ben acostumat als canvis provocats per la política. El club té les seves arrels en diferents equips creats per obrers de fàbriques locals que van fusionar-se, i va tocar el cel el 1972 quan va guanyar la lliga de la Unió Soviètica. Llavors la ciutat s’anomenava Voroixilovgrad, en honor del militar soviètic Kliment Voroixílov, però amb la fi de l’URSS es va recuperar el nom original de la ciutat. Amb la nova Ucraïna independent, el Zoryà va tornar a alçar el vol quan va ser comprat per un oligarca, i va jugar a Primera fins a l’any 2014, quan tot va canviar. Aquell any milers d’ucraïnesos van protestar a Kíev i altres ciutats contra el govern del president ucraïnès electe, el pro-rus Víktor Ianukóvitx. Aquest, acusat de corrupció, va tocar el dos i en poques setmanes va esclatar un conflicte bèl·lic que enfrontava les dues ànimes del país: la ucraïnesa, que mirava cap a l’oest, i la russa, que mirava cap a l’est. Ianukóvitx tenia el seu feu a les zones de majoria russa, com Crimea, Donetsk o Lugansk, gràcies a l’ajuda d’oligarques locals com el propietari del Xakhtar, Rinat Akhmétov, i el del Zoryà, Ievhen Heller. Dos empresaris que militaven, esclar, al seu partit, on el propietari del Zoryà va arribar a ser el tresorer.

En mans d’Akhmétov

Heller, en el fons, sempre ha seguit les ordres de Rinat Akhmétov, l’home més ric d’Ucraïna. Va ser Akhmétov qui va aconsellar-li comprar el Zoryà el 2009, quan va morir de leucèmia el fins llavors propietari, Valeri Bukaiev, un amic d’Akhmétov. Amb Heller, el Zoryà tornaria el 2014 a competicions europees per primera vegada des del 1972 gràcies en part a jugadors cedits pel Xakhtar. Encara avui, la major part de l’equip és cedit per aquest club. Però just el mateix any del retorn a Europa, aquests oligarques van perdre el control de la situació en unes zones on fins llavors ho controlaven tot. Gairebé tothom depenia de les seves empreses i, per tant, solien votar Ianukóvitx.

Com que militaven en un partit que exigia respectar la llengua russa, inicialment tots dos van posicionar-se en contra del nou govern, el que havia fet fora Ianukóvitx. Però no els interessava que la seva regió s’independitzés o passés a ser part de Rússia, tal com van començar a demanar les milícies, cada cop més radicalitzades, amb el suport de Moscou. Ells tenien les empreses a Ucraïna. Akhmétov i Heller van passar de veure amb bons ulls les milícies a perdre’n el control, així que van intentar canviar de bàndol organitzant un acte a l’estadi del Xakhtar a favor de la unitat d’Ucraïna. Com a resposta, les milícies van saquejar les seves oficines. Tots dos van fugir i es van endur amb ells els seus clubs.

En canvi, el govern de Kíev, que els odiava per ser aliats de Ianukóvitx, necessitava els seus negocis, ja que ells controlaven àrees clau com el sector energètic. Akhmétov i Heller van passar a col·laborar amb el nou govern per defensar les seves empreses i els seus clubs. Al govern de Kíev li interessa tenir el Xakhtar i el Zoryà a la seva lliga, per deixar clar que Ucraïna segueix unida territorialment, així que el 2015 la justícia va decretar aixecar l’embargament de béns als dos oligarques que s’havia dictat el 2014, i oferir de passada instal·lacions esportives als seus clubs. El Xakhtar ara juga a la ciutat de Khàrkiv i el Zoryà, a Zaporíjia, ciutat que en temps soviètics era de màxima seguretat pel seu complex nuclear. Alguns partits importants, però, els juga a Kíev.

Heller defensa així els seus negocis encara que prefereix viure lluny, a Londres, tal com fa Akhmétov. Tots dos saben que a Kíev en el fons cauen malament, ja que no els perdonen el seu suport a Ianukóvitx. Però els necessiten tant a ells com als seus clubs.

Més continguts de