Xavier Trias es va passar el diumenge demanant disculpes per activa i per passiva pel seu comentari desafortunat -recollit en un documental que encara no s'ha emès- sobre que "seria una una desgràcia tenir un gendre perico". La relliscada es pot considerar més o menys greu segons el parer i els colors de cadascú, però és evident que al nou alcalde de Barcelona li ha sabut molt greu com s'han pres les seves paraules els socis i aficionats periquitos -sobretot el seu president, Daniel Sánchez Llibre- i ahir va tornar a demanar perdó a TV3 davant de Josep Cuní, i fins i tot va comentar al programa: "Com a alcalde de Barcelona, hauria intentat que l'Espanyol no marxés de la ciutat". L'ensopegada de Trias, tot i que va ser feta en un to distès i segurament sense malícia, no ha sigut l'única en els últims anys per part d'aficionats culers que han menystingut, en certa manera, l'Espanyol i l'espanyolisme.
Des de l'exalcalde barceloní Joan Clos parlant dels blanc-i-blaus com a "Futbol Club Espanyol", i de l'expresident del Barça Josep Lluís Núñez parlant de "la ciutat que porta el nom del nostre club", hi ha hagut diverses polèmiques entre culers i periquitos. Una de les més sonades va ser l'any 1999, en la inauguració d'una exposició al Museu del Barça. Núñez, a l'hora de parlar de l'expert museòleg de l'esport i periquito declarat Pablo Ornaque, va dir: "És un cas curiós, és un fan de l'Espanyol i és una gran persona". Aquesta frase és una de les que van passar a la història, segurament provocada per la poca facilitat de paraula de l'expresident blaugrana, però que no va agradar gens a l'entorn espanyolista. Anys més tard va ser directament la Generalitat la que ofenia l'Espanyol -i a la resta de clubs de futbol catalans- quan va editar un DVD per repartir entre els immigrants que feia poc temps que vivien a Catalunya perquè coneguessin la realitat del país. Per fer el DVD més amè, utilitzaven la imatge de Les Tres Bessones per explicar què era Catalunya, i en un moment deien: "Catalunya és el Barça i Ronaldinho". I només han passat quatre anys d'això i la Generalitat -concretament el departament de Justícia- fa poc més d'un mes va haver de rectificar uns exàmens de català en què apareixia una frase incompleta que s'havia d'emplenar amb l'opció correcta: "El Barça va primer a la Lliga, ( mentre / mentre que) l'Espanyol està a punt de baixar a segona".
També no fa gaire que una jugadora de l'equip femení de l'Espanyol, Noemí Rubio, va penjar unes fotos seves al Facebook amb la samarreta del Barça i la cara pintada amb els colors blaugranes a Mestalla abans de la final de la Copa del Rei del 2009. L'Espanyol mai va dir que estava enfadat per aquest fet, però va apartar la jugadora de l'equip i a final de temporada Noemí Rubio va deixar l'Espanyol per fitxar pel Barça. I la frase de l'expresident del Barça Joan Laporta en què qualificava de "metropolità" el derbi amb l'Espanyol, més que una relliscada va ser una provocació en tota regla. Malgrat les disculpes de Xavier Trias, molts culers seguiran ficant la pota amb comentaris improcedents, i molts periquitos se seguiran ofenent greument. La història d'una rivalitat a flor de pell.
Escuer, el candidat de l'APMAE
D'altra banda, Roman Escuer, vicepresident de l'APMAE (Associació de Petits i Mitjans Accionistes de l'Espanyol) serà el candidat alternatiu a Ramon Condal a la presidència del club en la junta d'accionistes del 12 de juliol. Ho va aprovar ahir al vespre l'assemblea de l'APMAE, que aglutina un 4% de l'accionariat de l'Espanyol. Aquest petit grup d'accionistes és conscient que no serà fàcil que la seva candidatura triomfi ara que Ramon Condal sembla que compta amb la majoria de suports, però la seva intenció és mirar de sacsejar una mica el panorama espanyolista.
