Pot fer la sensació que al desert no hi ha manera d'orientar-se. Sorra a la dreta, sorra a l'esquerra... sorra arreu. Els pilots del Dakar necessiten saber on són i com arribar a la meta de cada etapa després d'haver passat per un munt de dunes.
Per aconseguir-ho no utilitzen els GPS que puguem utilitzar nosaltres. Durant els quinze dies de cursa, els pilots fan ús del road book , un rotllo de paper que ofereix l'organització on hi ha inscrites totes les indicacions per no perdre's entre les dunes. Els pilots de cotxes tenen al costat un copilot que els va dient què han de fer, i els de camions, a més del copilot, acostumen a portar un navegant, la persona experta a interpretar els mapes.
Però els pilots de motos s'enfronten a les dunes del desert tot sols. La clau, doncs, és saber llegir i interpretar les indicacions sense deixar de donar gas. Una habilitat bastant complicada i que per exemple la pilot Laia Sanz va entrenar durant molts dies l'any passat abans de debutar en el Dakar.
Tot en un sol cop d'ull
Al frontal de les motos els pilots hi porten muntat el road book , que recull en només tres columnes tota la informació per arribar al bivac -el punt on dormen- sense perdre's. A la primera columna apareixen els diferents punts quilomètrics a què es refereix cada anotació. A la columna central hi ha un dibuix que interpreta el camí a seguir, amb fletxes que indiquen la direcció i petits esquemes que plasmen el terreny que es trobaran. La columna de la dreta aporta informació addicional que permet entendre millor el dibuix central, per exemple proporcionant dades sobre el rumb que cal seguir, com els diferents obstacles i perills que puguin trobar. Quan el punt quilomètric del road book coincideix amb el quilòmetre del trip (el comptaquilòmetres que també porten al frontal de la moto), els pilots saben que és el moment de fer cas a la indicació.
Però realment, a altes velocitats, es fa complicat entendre amb un sol cop d'ull què s'ha de fer en un moment determinat. Per això, el dia abans, quan l'organització els facilita el road book de l'etapa següent, tots els pilots es concentren per fer-se'l seu. "Utilitzem colors per a totes les situacions. Jo, per exemple, pinto de color verd el que és recte o quan hi ha poca dificultat, el groc serveix per remarcar informacions, el blau per destacar els canvis de direcció i el taronja per als fora pista", explica el vigent campió del Dakar en motos, Marc Coma.
Tot i això, els pilots també disposen d'un GPS que els facilita l'organització. "El seu ús és molt restringit i ens dóna molt poca informació, només els graus", diu Coma. De fet, si els pilots, en cas d'emergència, l'han de fer servir, el poden desbloquejar, però poden rebre penalitzacions molt elevades.
