BARCELONA.El debat de l'Eurocopa és si Espanya ha de jugar amb davanter centre pur o si pot explotar el seu joc interior amb el fals 9. Fernando Torres és l'escollit en el primer cas i Cesc i, en alguns minuts, també Silva han representat la figura en la segona posada en escena. Des de Madrid l'entorn pressiona i reclama a la roja que sigui fidel a la idea que li ha donat els títols, aliè a la realitat actual dels seus futbolistes i als contextos que l'equip es troba ara que és el gran favorit. Conscients que no poden discutir-li la pilota, les seleccions configuren contra Espanya tot de teranyines defensives per bloquejar-la per dins, per deixar-la sense marge per respirar. Envolten Iniesta de cobertures infinites, reculen i s'enganxen a qui faci de punta, bloquegen les passades interiors. Un escenari idèntic al que pateix el Barça des de fa anys.
Vicente del Bosque confia en totes dues estratègies i les combina en funció del partit, del rival, de si la superioritat se la imagina per dins o per fora, de si hi ha espais per darrere de la defensa adversària, de si cal profunditat o amplitud o totes dues coses... El seleccionador espanyol esquiva la polèmica acceptant amb naturalitat que és "un debat futbolístic" i corregeix sobre la marxa i amb llibertat. Cesc desgasta Itàlia durant 60 minuts i Torres la remata (fora, però la remata). Torres i Cesc fan sang d'una dèbil Irlanda, corrent a l'espai l'un i tirant parets l'altre. Torres s'encalla contra una Croàcia tancada, surt Navas a desembussar i apareix Cesc per donar criteri als nous espais.
França prepara un trivot al mig del camp per enfosquir la circulació de pilota d'Espanya. L'opció de fals 9 podria ajudar a donar-li claror, però sempre que hi hagi elements exteriors que facin ample el camp. Cesc i Pedro són els millors candidats, els més preparats (per l'aprenentatge al Barça) en un context espès. A Madrid, però, insisteixen amb el 9 pur. Decideix Del Bosque.
