Un discurs impertorbable en la victòria i en la derrota

Rubi, motivador d'una plantilla que ha cregut en ell durant tot el curs

Fa un any i un mes, el 15 d’abril del 2018, Quique Sánchez Flores va cavar la seva pròpia tomba deixant anar aquella frase lapidària: “Potser l’equip no dona per més”. Cosir la ferida generada al vestidor després d’una temporada irregular, amb un tècnic que no va saber treure la millor versió dels seus jugadors, no va ser especialment difícil gràcies, en gran part, a la bona tasca de David Gallego primer i de Rubi després. Dos entrenadors amb bon tracte de pilota i una relació més pròxima amb els jugadors. La incorporació del maresmenc ha resultat un encert per al joc i per al creixement de l’equip, però especialment per a la gestió del vestidor: prudent en l’eufòria i optimista en la derrota. Això sí: sempre mirant cap amunt. El descens, tot i l’horrible ratxa viscuda a l’hivern, mai li va passar pel cap.

4 de juny del 2018. Capítol 1 de l’era Rubi, la seva presentació. El nou entrenador anticipa que, primer de tot, vol “compenetrar-se amb l’equip”. Amb un futbol atractiu i donant oportunitats i galons a qui s’ho mereix, més enllà dels noms i les edats, va ficar-se ràpidament el vestidor a la butxaca. Els jugadors necessitaven deixar enrere els dubtes i tornar a creure en ells mateixos, i Rubi va ser qui els va ajudar a fer el pas. El maresmenc no va voler parlar d’Europa, i de fet en tot el curs en cap moment ha dit que sigui un objectiu obligatori: la seva idea sempre ha estat la mateixa que va pronunciar el seu primer dia: “Marcar classificacions finals és precipitat, i poc realista. La il·lusió per anar al màxim hi serà, però he de convèncer l’equip perquè faci el que crec. I quan siguem en un lloc, pensar en pujar un esglaó més”.

En els primers tres mesos, Rubi aconsegueix que l’Espanyol sigui el conjunt de moda de la Lliga gràcies a una proposta valenta i decidida. “L’equip creu molt en ell mateix. La clau són ells, que han agafat confiança. Estan en un moment que es creuen capaços de tot, però és com ha de ser, perquè tenen molt nivell”, assegura després del capítol número 11 de Lliga, un triomf contra l’Athletic Club que deixa l’Espanyol segon classificat. Rubi no vol refredar l’ambient, però quan li pregunten si es veu lluitant per la Lliga opta per posar una mica de fre a l’eufòria dient que cal “ser prudents i anar partit a partit, perquè si no es guanya el Sevilla ni el Girona ningú preguntarà pel títol”. La seva premonició no pot ser més encertada, i en un tres i no res el seu equip perd nou dels deu partits següents.

El seu Espanyol, que acaba de ser eliminat de la Copa i visita el Vila-real, ha passat del segon al quinzè lloc. Ara el que queda a tres punts ja no és el liderat, sinó el descens. Rubi, però, es nega a parlar de la zona vermella. “No és cap final. Comença una nova fase de la Lliga i serà positiva, perquè l'equip hi creu”. L’Espanyol rescata un punt a l'Estadi de la Ceràmica, però el tècnic ho té clar. “Mai he dubtat de la meva idea de joc”, assenyala, abans de tornar a fer un pronòstic: “Guanyarem partits de forma seguida i acabarem en una posició digna". Rubi, pocs dies després, agraeix la confiança dipositada en ell pel consell d’administració, el director general esportiu i la plantilla, que li mostren el seu suport incondicional: “Tret que el vestidor li perdi la confiança, sempre mantindria un entrenador, perquè de ratxes dolentes sempre n’hi haurà, hi hagi qui hi hagi aquí i en qualsevol equip. Sempre m’he sentit ben tractat, s’ha confiat en el fet que seríem capaços de capgirar la situació. Sempre he cregut que era possible”.

El conjunt blanc-i-blau torna a sumar, però ho fa a un ritme lent (11 punts entre les jornades 22 i 30). “Hem superat una prova de maduresa”, assegura després d’empatar a Bilbao en un partit d’on surten reforçats per les moltes baixes que tenien. La intermitència de l’equip, però, impedeix reenganxar-se ràpidament a unes posicions que tot i semblar llunyanes no ho són tant. “Jugant així no crec que puguem lluitar per Europa”, diu després d’un nou empat, aquest cop contra el Getafe. És, segurament, la seva frase més dura. Però Rubi no tarda en aixecar de nou l’equip, i esperona el vestidor apuntant al duel de Montilivi com “l’última oportunitat” per acostar-se als equips de dalt. La plantilla respon i li brinda dos triomfs que tornen a fer créixer alguns brots verds. "Volem estar entre els tres millors Espanyols del segle XXI", repta els seus jugadors. Després de tombar l’Alabès, reconeix, altre cop prudent, que Europa “és difícil, però tenir aquesta motivació agrada molt”. Aquell impossible a mitjans de curs és una opció ben factible a falta de sis jornades, quan la diferència s’escurça a cinc punts.

Però tres empats en una setmana fatídica frenen les aspiracions. Quan ningú sembla creure en les possibilitats dels blanc-i-blaus, Rubi torna a enviar un missatge optimista: “És l'any que tenim Europa més a prop de les últimes quatre temporades", diu abans del tercer empat. L’endemà, amb només un punt més a la butxaca, no es dona per vençut: "Amb els nou punts estarem molt a prop d'arribar a Europa". La missió és clara. Guanyar i esperar dos entrebancs del principal rival, l’Athletic. Els bascos punxen a Valladolid, però no contra el Celta, mentre que l’Espanyol fa la feina contra l’Atlètic i el Leganés. “Ara ja podem dir que la temporada ha sigut molt bona", assegura, una setmana abans d’afrontar la seva primera ‘final’ amb l’Espanyol. Sap que té Europa a només 90 minuts, però que no només depenen del que faci el seu equip. Malgrat tot, haver arribat fins aquí quan gairebé tothom els donava per morts ja és un gran èxit. L’any que es van rebaixar les expectatives, que no es va parlar de 'top 8' –ni tan sols el mateix Rubi–, el maresmenc pot conduir l’Espanyol a l’anhelat setè lloc, la seva millor posició des del cinquè lloc del 2004. Tant si ho aconsegueix com si no, ja ha quedat demostrat que el seu discurs, impertorbable en la victòria i en la derrota, és el que millor lliga amb l’ambició de l’Espanyol.

Més continguts de