Irlanda deixa Anglaterra sense 'grand slam' ni rècord de victòries consecutiu (13-9)

BarcelonaTan sols Irlanda podia evitar que la selecció anglesa –que ja s'havia proclamat campiona del torneig en la penúltima jornada– fes perillar el rècord de victòries dels All Blacks i que per segona temporada consecutiva aconseguís el 'grand slam' (títol honorífic que s'emporta l'equip capaç d'aconseguir guanyar tots els partits) i la triple corona (títol que guanya l'equip britànic capaç de derrotar les altres tres 'home nations'). I amb el 13 a 9 sobre els anglesos, Irlanda ha evitat l'èxit apoteòsic del seu etern rival a la gespa del vell Lansdowne Road, al cor de Dublín.

Irlanda no s'hi jugava res més que l'honor d'espatllar la festa a l'etern rival anglès, allargar la festivitat de Sant Patrici –patró irlandès– i maquillar la mala imatge donada durant els darrers dos anys. Curiosament Irlanda, una selecció tan anàrquica com plena de talent, va ser la selecció que va tallar la ratxa de victòries de Nova Zelanda ara fa uns mesos.

El partit ha estat un xoc de trens èpic, amb una Irlanda que ha volgut mantenir la iniciativa de joc al llarg dels 80 minuts i una Anglaterra molt física, que ha anat a remolc de la iniciativa local mantenint una distància curta al marcador. El plantejament anglès era ben clar: defensar en línia mantenint segones cortines defensives tractant de convidar els davanters irlandesos en els punts de reunió ('mauls' i 'rucks') tot esperant desgastar físicament el rival i obligar-lo a cometre errades. Els primers a anotar han sigut els irlandesos, gràcies a un cop de càstig transformat per Jonathan Sexton als primers minuts del partit. Amb tot, els anglesos jugaven al camp rival durant els primers minuts de joc i han desconnectat la sala de màquines celta.

Els del Trèvol, però, han sabut patir i anul·lar un cop de càstig visitant transformat per Owen Farrell gràcies a un assaig de la mà de Henderson, que culminava un gran esforç col·lectiu dels davanters irlandesos. Sexton convertia entre pals i deixava el marcador en un parcial de 10 a 3.

Durant els segons 40 minuts, Irlanda ha sabut jugar amb el marcador, ha mantingut la possessió de l'oval, ha controlat el rival i ha concedit poques errades en atac. I és que aquesta Anglaterra necessita ben poc per sumar punts, tal com ha demostrat Farrell les dues vegades en què ha disposat de cops a càstig a favor, i que no ha perdonat entre pals. Irlanda, per la seva banda, no s'ha posat nerviosa i ha anotat un cop de càstig que deixava el marcador en un ajustat 13 a 9.

Anglaterra ha intentat capgirar la dinàmica de joc durant els darrers minuts, quan la tradicional pluja irlandesa feia acte de presència a Dublín. La defensa irlandesa, però, ha pogut mantenir l'avantatge al marcador i ha arribat al final del partit quatre punts per sobre del seu rival.

Amb la victòria local, Irlanda ha privat als seus eterns rivals de la triple corona, del 'grand slam' i del rècord de victòries (aquesta és la primera derrota del seleccionador anglès Eddie Jones), i s'ha convertit a més en l'únic equip capaç de derrotar els All Blacks i els anglesos en una mateixa temporada i esdevenir així en els dos casos el botxí d'una ratxa històrica. Enguany la triple corona queda sense guanyador. I la cullera de fusta, a qui perd els cinc partits, tornarà a ser per als italians.