RUGBI

El Sis Nacions ja és major d’edat

El campionat esportiu més antic del món celebra la seva divuitena edició sota el format Sis Nacions, després de l’entrada d’Itàlia l’any 2000

El Sis Nacions de rugbi 2017, llest / EFE

La 123a edició del campionat europeu de rugbi (nascut l’any 1883 amb el nom Home Nations Championship) i 18a edició després de l’entrada d’Itàlia, enceta aquest cap de setmana una de les edicions a priori menys disputades dels darrers anys, ja que la selecció d’Anglaterra –actual campiona del Sis Nacions en completar un Grand Slam memorable- sembla partir amb cert avantatge respecte dels seus rivals. Els Marler, Cole, Youngs, Farrell i companyia volen repetir l’èxit d’un bloc granític, exemple de treball, esforç i combat, algunes de les millors virtuts històriques del rugbi anglès.

El 15 de la rosa, de fet, se les veurà amb França a Twickenham durant la jornada inaugural del campionat. Els anglesos, dirigits per Eddie Jones, mai havien semblat tan favorits abans d’un ' le Crunch'. I és que els francesos, dirigits per un discutit Guy Novès, acumulen 6 temporades sense emportar-se el torneig; tot i disposar dels millors jugadors europeus, França no ha aconseguit construir un equip amb identitat capaç de dominar al Vell Continent.

Irlanda, per la seva banda, ha estat campiona en 2 de les 3 darreres edicions, però continua generant incògnites sobre el seu rendiment. El 15 del trèvol és un equip que funciona a rampells i batzegades, capaç de derrotar els totpoderosos All Blacks i de patir contra una selecció de segon nivell com Itàlia o Canadà. Ara bé, si els veterans Rory Best, Cian Healy, Sexton, Heaslip i O’Brien fan carburar la maquinària celta, els de l’illa maragda tenen motius per ser optimistes en un campionat que es tancarà a Dublín contra l’etern rival anglès la nit de Sant Patrici.

Gal·les és l’últim gran aspirant al títol, i a més enguany disposa d’un calendari favorable per intentar l’assalt a un campionat que pot consagrar definitivament la generació d’or dels miners del segle XXI, amb el gruix més important de jugadors ( North, Halfpenny, Faletau, Warburton) entre els 25 i els 30 anys.

Escòcia i Itàlia, les ventafocs que volen ser princeses
Un any més Escòcia i Itàlia són les favorites per emportar-se la cullera de fusta, premi que s’atorga a la selecció que perd tots els partits del campionat. Ara bé, cal seguir amb molta atenció l’evolució del 15 del card, que sota la direcció del tècnic neozelandès Vern Cotter ha modificat el seu patró de joc i va sorprendre a tothom amb la sonada victòria contra Austràlia i el bon paper a la Copa del Món del 2015. Tot i tenir jugadors d’un perfil més discret, Escòcia ha forjat un veritable equip amb cara i ulls, dirigit sobre el camp pel capità Greig Laidlaw, ànima i cervell del grup.

Per acabar, la selecció italiana estrena el tècnic Connor O’Shea a la banqueta transalpina després que aquest hagi tocat el cel amb els Harlequins anglesos. O’Shea en pocs mesos ha estat capaç de capgirar un equip perdedor i fins i tot va ser capaç de guanyar Sud-àfrica a Florència ara fa 2 mesos. Sobre el camp els azurri confien en l’etern capità Sergio Parisse i en els veterans Ghiraldini, Favaro, Venditti i l’emergent Campagnaro per evitar la cullera de fusta per tercer cop en 4 anys.