RUGBI

El 8 Nacions, el torneig de la discòrdia

La Federació Internacional convidarà el Japó i Fiji a la tradicional competició europea

El torneig de les Sis Nacions de rugbi podria tenir 8 equips el 2021 / ARA

A principis de març la pandèmia del coronavirus va obligar a suspendre el torneig de les Sis Nacions de rugbi, el campionat esportiu més antic del món i que durant 137 anys d’història només s’havia deixat de disputar durant les dues guerres mundials. Amb la situació sanitària una mica més controlada, el World Rugby –màxim organisme del rugbi mundial– ha anunciat que els quatre partits que falten per disputar-se tindran lloc durant les dues últimes setmanes d’octubre.

Un cop finalitzats aquests partits, i amb l’objectiu de salvar les tradicionals gires de seleccions de l’hemisferi sud al Vell Continent durant el mes de novembre, el màxim organisme del rugbi internacional ha presentat un torneig nou anomenat 8 Nacions que comptarà amb la participació de les sis seleccions europees –Anglaterra, Gal·les, Escòcia, Itàlia, Irlanda i França– més les seleccions de Fiji i del Japó.

Els vuit equips es dividiran en dos grups que aglutinaran Anglaterra, Gal·les, Irlanda i Fiji per un cantó i França, Escòcia, Itàlia i el Japó per un altre. Un cop finalitzada la fase de grups, els dos primers classificats de cada grup s’enfrontaran en una final el 5 de desembre per decidir el campió d’aquest torneig, i la resta de seleccions ho faran l’endemà per decidir la seva classificació final amb la selecció classificada en la mateixa posició de l’altre grup.

La participació del Japó, una mina d’or

A ningú se li escapa, però, que la participació del Japó en aquest format és l’autèntica gallina dels ous d’or de la proposta de Bill Beaumont, flamant president de la World Rugby des del mes de maig. I és que l’esport de la pilota ovalada aixeca passions al País del Sol Naixent, fins al punt que els partits de la selecció japonesa van tenir més de 55 milions d’espectadors de mitjana durant la Copa del Món que van organitzar al Japó la tardor passada, l’esdeveniment esportiu més seguit en la història del Japó, molt per davant del Mundial de futbol que van organitzar Corea i el Japó l’any 2002.

En aquest sentit, els drets televisius dels partits del Japó contra els històrics equips europeus i la possibilitat real que els japonesos arribin com a mínim al podi final d’aquesta competició poden disparar el valor comercial de la participació del Japó. I és que cal recordar que el Japó ja va superar Escòcia a l'última Copa del Món, que pot plantar cara a una França amb més talent però amb un grup jove en reconstrucció i que a hores d’ara la selecció japonesa està un parell d’esglaons per sobre d’Itàlia. Sobre el paper, doncs, no és impossible pensar que el Japó pogués arribar a acabar en primera posició la fase de grups, i és pràcticament segur que podrà optar a acabar entre els tres primers classificats amb relativa facilitat.

La participació de Fiji, per la seva banda, respon a un criteri polític, ja que les federacions polinèsies van votar massivament el candidat anglès en la seva reelecció al mes de maig contra l’aspirant argentí, Agustín Pichot, que va ser derrotat per només cinc vots, precisament dos dels quals provinents del Japó i un més de Fiji.

Un campionat molt criticat

Amb tot, han sigut moltes les veus crítiques amb el projecte de 8 Nacions impulsat per Beaumont i el World Rugby. D’una banda, els aficionats i analistes més puristes han posat el crit al cel amb la decisió de trencar amb la tradició d’aquest campionat i supeditar-lo a interessos comercials i polítics en un esport que dona una importància especial als seus valors intrínsecs.

De l'altra, les federacions més potents de l’hemisferi sud (Nova Zelanda, Sud-àfrica, Austràlia i l’Argentina) han quedat al marge del format d’aquest campionat, ja que el màxim òrgan del rugbi mundial ha programat el Quatre Nacions (o Rugby Championship, per motius comercials) en aquelles mateixes dates. Curiosament cap de les quatre grans seleccions de l’hemisferi sud va donar suport a la candidatura de Bill Beaumont, i molta gent llegeix la decisió d’anul·lar la seva gira europea com un càstig a les federacions del sud.

Però l’embolic no acaba aquí, ja que els principals clubs de la Premier anglesa i del Top14 francès s'han queixat per haver de cedir les seves estrelles durant les tres o quatre primeres jornades de la temporada 2020-2021, i deixar els seus clubs sense marge de temps per preparar la Champions i la Challenge Cup, les dues competicions continentals a nivell de clubs que han de començar tot just una setmana després del 8 Nacions.