Girona fc
Esports 05/05/2019

Alarma en un Girona que cau a la zona de descens (2-0)

Els blanc-i-vermells cauen als llocs de descens després del triomf del Valladolid

Jordi Bofill
3 min
Mathias Oliveira, del Getafe, controla la pilota durant el partit contra el Girona

GironaEl Girona ha anat perdent la claredat del seu pla al llarg d’un curs massa inestable. El rumb parla d’una trajectòria en què les bones intencions són més grans que els arguments esportius. També de dubtes i de moltes més ombres que no pas llums. I segurament, a Primera, és massa arriscat voler salvar-te amb tan poca cosa. La derrota contra el Getafe (2-0) va agreujar tots els mals, i els blanc-i-vermells van tornar a caure al pou de la zona de descens, ja que el Valladolid va derrotar l’Athletic Club de Bilbao al José Zorrilla (1-0). Quan falten dues jornades, la llum d’alarma s’encén més vermella que mai en un equip que no pot fallar la pròxima jornada contra un rival directe, el Llevant. Perdre contra els valencians podria arribar a significar perdre la categoria en funció dels altres resultats. “Sabem que serà important i s’haurà de guanyar tant sí com no. Si d’alguna cosa ens podem sentir orgullosos és que els jugadors ho donen tot”, va intentar positivitzar Eusebio.

A Getafe, però, tot va començar malament des de bon principi, perquè Cristhian Stuani, que pateix una lesió muscular -“petita”, segons el comunicat- al soli de la cama esquerra no només va caure de l’onze, sinó també de la convocatòria. Faran bé els serveis mèdics del club de cuidar-lo, perquè el Girona no es pot permetre el luxe de jugar-se la permanència sense el seu millor futbolista. I la presència de l’uruguaià en la final contra el Llevant que es jugarà a Montilivi diumenge, ara mateix, no està assegurada. Els blanc-i-vermells, que encara depenen d’ells mateixos perquè si guanyessin superarien el conjunt valencià i afrontarien l’última jornada fora dels llocs de descens, tenen un problema majúscul, perquè van tornar a oferir una imatge de feblesa descomunal. Eusebio no va tenir cap més remei que apostar per Doumbia, però l’ivorià no va aparèixer. Els gironins es van veure superats i molt allunyats del caràcter que van mostrar contra el Sevilla. Tenint en compte les baixes, el tècnic val·lisoletà s’havia d’inventar alguna cosa si volia mantenir el dibuix: va escollir Juanpe al lateral esquerre, va fer entrar Alcalá com a central i va situar Aleix García de pivot defensiu. Tot i així, la intensitat va anar a càrrec dels locals, que en són uns experts i somien jugar la Lliga de Campions. El Girona, incòmode, va treure el cap en comptades ocasions: li ha passat tantes vegades que no és casualitat.

Sense Borja García

Si la situació ja era complicada, una errada de Bernardo en la sortida de pilota va ser premonitòria: Jorge Molina va enviar la pilota al fons de la xarxa. Quan necessites guanyar per sobreviure, veure’t perdent multiplica totes les angoixes. Una setmana més, qui va mantenir l’equip amb vida va ser Bounou, magistral en una ocasió d’Olivera. El Girona només va inquietar, al límit del descans, amb una innocent rematada de Portu a les mans de David Soria. Ni necessitat com estava va oferir senyals positius, perquè la segona part va ser igual de fluixa que la primera. De fet, qui més va acostar-se al gol sempre va ser el Getafe, que va sentenciar gràcies a Ángel. Tampoc l’entrada de Patrick Roberts va sacsejar la mentalitat d’un equip incapaç de transmetre res de bo i que va perdre Borja García, expulsat per cometre un error de novell protestant una decisió arbitral i que no jugarà contra el Llevant. “Mai és positiu que passi una acció així, i menys quan necessitem tota la plantilla. Hem de tenir el cap a lloc”, va dir Eusebio. Va ser la imatge més clara d’una frustració cada cop més gran.

stats