El sismògraf
BarcelonaTot i que es nega a reconèixer preocupació pel joc del seu equip -i ara també pels resultats- en aquest inici de temporada, Valverde transmet sensacions rares en les últimes rodes de premsa. No ha perdut el seu discurs educat, ni tan sols davant preguntes incòmodes, però sí que recorre sovint a la ironia, per exemple quan ahir el va molestar una comparació entre la derrota de Leganés i la de Roma, i es va qüestionar si estava davant la crítica especialitzada.
És cert que, en tretze mesos a la banqueta del Barça, Valverde ha perdut en comptades ocasions. Només cinc cops la temporada passada i aquest dimecres. Suposo que és per això que defineix com a terratrèmols les reaccions de l’entorn en cada derrota, sense discriminar si hi té a veure el com de cadascuna de les desfetes. És a dir: si perds al camp del Llevant sap greu perquè s’escapa la possibilitat de completar la Lliga sense derrotes, o si perds contra l’Espanyol el partit d’anada d’una eliminatòria de Copa toca la moral, però ningú fa escarafalls. Fins i tot s’accepta empatar a casa contra el Girona si l’equip mostra orgull i capacitat de reacció després d’una expulsió injusta. En canvi, si el Madrid et fot una repassada a la Supercopa, si t’elimina de la Champions un equip de segona fila quan tenies un avantatge de 4-1 o si perds per incompareixença al camp d’un equip candidat al descens sí que passa. Jo no ho definiria com un terratrèmol, perquè tot just som a la jornada sis, però si a Valverde el sorprèn que ens preguntem críticament com pot ser el ridícul de dimecres, s’ho ha de fer mirar.
És més: l’entrenador blaugrana va respondre amb un lacònic “esclar” quan li van preguntar si percebia el suport del club tot i els últims mals resultats. No crec que ningú, i menys el club, es qüestioni la confiança en el tècnic per un parell d’ensopegades d’inici de temporada, per més inexplicables que siguin. En tot cas a ell se’l nota incòmode, amb les crítiques o amb el background que arrossega del final de la temporada passada, i també detecto que se li esgota el crèdit entre una part de la parròquia, que troba que el joc de l’equip és, generalment, ensopit.
Valverde tindria tota la raó del món si afirmés que al barcelonisme hi ha gent disposada a enfadar-se o a sentir-se ofesa per situacions ignotes. Aquesta setmana, per exemple, amb el nou disseny de l’escut de l’entitat. Però, per la part que li toca, pot estar ben tranquil, que quan la imatge i el joc de l’equip siguin acceptables podrà apagar el sismògraf.
