Esports 10/11/2011

Un sobri Keita compensa el neguit defensiu

Natalia Arroyo
2 min
Un sobri Keita compensa el neguit defensiu

El partit va tenir, tot s'ha de dir, molta més història de la que en un primer moment molts es pensaven. L'Hospitalet va conservar el 0-0 fins al minut 41, quan Iniesta es va inventar un xut des de la frontal que va entrar per tot l'escaire i que va desfer la resistència local, que fins aleshores s'havia basat en una defensa ordenada, esforçada i neta.

Les intencions atrevides del tècnic Jordi Vinyals, que havia avisat que mantindria l'estil de joc ofensiu de l'Hospitalet, van ser reals, tot i que, inevitablement, l'evident superioritat blaugrana, manifestada en forma de domini territorial i de possessió, va obligar els locals a aguantar i esperar tancats al davant de la frontal de l'àrea en algunes fases del partit.

Tot i així, l'Hospitalet va viure sempre penjat de l'esperança de caçar una bona jugada de contraatac per aprofitar la vulnerabilitat d'una línia defensiva del Barça molt fluixa. Maxwell i Jonathan, als laterals, van limitar-se a complir el seu rol, sense lluïments. I Fontàs i Puyol van ser una parella de centrals que no van dominar l'escenari i van evidenciar la seva falta de ritme en les transicions a camp obert. Sense confiança i amb dubtes, van intentar recuperar sensacions però van tenir molts problemes per donar continuïtat al joc durant els atacs estàtics i van gestionar sense contundència i amb neguit les inferioritats numèriques en contra.

L'equilibri i l'atac còmode

De fet, sort van tenir tots dos del recorregut i la solidaritat de Keita, que va compensar els desajustos de l'equip, tou en la pressió en la pèrdua, per salvar dos contracops perillosos quan el marcador encara no s'havia mogut. El malià va tornar a demostrar perquè és un jugador indispensable: va donar estabilitat a l'equip per permetre-li jugar a camp contrari amb la tranquil·litat de tenir l'esquena coberta.

El Barça va atacar molt, com sempre, i va intentar trobar la intensitat adequada per fer circular la pilota a la velocitat habitual. Tello va donar dinamisme des de la banda dreta, combinant alguns un contra un amb sortides per fora, diagonals per dins i assistències ajustades a les desmarcades de Cesc, que va fer de fals davanter centre. Villa, excessivament individualista, va buscar una jugada que li fes pujar l'autoestima, però, entestat a anar sempre cap al mig, va estavellar-se contra les cobertures interiors dels locals. Keita, majúscul tot el partit, i Iniesta van ser ahir els millors atacants, perquè van saber arribar des de la segona línia sempre en el moment just.

stats