Els suplents del Barça fan els deures contra el cuer

Cap / D’esportsSi el partit del 28 d’octubre del 1973 contra el Granada no serà mai oblidat perquè va significar el debut a la Lliga de Cruyff vestit de blaugrana, el partit del 29 d’octubre del 2016 contra el mateix rival serà oblidat d’aquí poc. Després de veure com molts socis compromissaris feien la becaina durant l’assemblea, altres van endormiscar-se hores després a l’estadi, on el cuer, el Granada, va aconseguir evitar ser golejat contra un Barça sense llum. Si alguna cosa serà recordada del partit, si de cas, serà el bonic gol de xilena de Rafinha, després d’una jugada en què la pilota semblava no voler entrar. La resta del partit va ser un control de pilota estèril d’un Barça que semblava pensar ja en el partit de dimarts contra el City, com si el duel contra els homes de Lucas Alcaraz fes una mica de nosa.

Ben cert és que sense Iniesta, el Barça sempre sembla una mica més trist. Però aquesta temporada, el geni de Fuentealbilla, entre lesions i rotacions, ja s’havia quedat fora altres dies i l’equip de Luis Enrique havia engrescat com mai. Amb un munt de baixes -tres jugadors del filial van ser a la banqueta, però ni Nili, ni Marlon ni Aleña van jugar-, Luis Enrique va buscar un mig del camp capaç de portar a bon port la feina, amb Rakitic situat a la posició de Sergio Busquets, que va descansar a la banqueta. Per davant, Denis Suárez i Rafinha, amb el brasiler aportant més llum que no pas el gallec. Un altre mig del camp experimental on el croat es va sacrificar, perdent pes ofensiu però ajudant a tallar les contres de l’equip de Granada. La connexió amb el trident de gala, però, no va ser la millor. Messi sol engrescar-se més quan sona l’himne de la Champions que no pas contra el cuer, i les ocasions que van tenir tant l’argentí com Suárez i Neymar davant el mexicà Ochoa van acabar sense punteria. No va ser el millor partit, ni el Granada va ser el millor rival. No fa tant l’equip andalús tenia de tècnic Paco Jémez i buscava atacar. Ara, amb Alcaraz, prioritza no prendre mal. Isaac Cuenca, que al Barça era extrem amb Guardiola, ahir va fer de lateral. I Sergi Samper, ovacionat a la segona part quan va entrar, es va fer un tip de tapar passadissos interiors durant els 10 minuts que va poder ser sobre la gespa. Tot plegat va provocar un tall de digestió a l’atac d’un Barça que va fer mèrits per fer més gols. Però tampoc va merèixer golejar plàcidament.

Per al Barça la millor notícia va ser treure’s de sobre un partit incòmode per les baixes, amb Marc-André Ter Stegen convertit en una estàtua que mirava de lluny el partit i veient com Umtiti segueix creixent, imperial al tall quan va caldre i rematant dos serveis de cantonada. A més, el pròxim rival a la Lliga, el Sevilla, va empatar i el Barça el va poder superar a la classificació, mantenint-se just darrere del clatell d’un Madrid que sí que va aconseguir golejar. Ara, ho va fer jugant encara pitjor que el Barça a Vitòria. Coses del futbol. El Barça, que a diferència dels homes de Zidane no va ni patir en defensa, va moure la pilota amunt i avall, a la frontal de l’àrea rival, i va aconseguir que el partit fos una mica monòton. A la primera part les ocasions no van ser gaire clares, així que a la segona el Barça va aconseguir marcar just abans que el rellotge es convertís en un enemic, creant urgències. Una bona jugada dels tres davanters, Messi, Suárez i Neymar, va acabar amb un xut al pal del brasiler, la defensa traient la pilota com podia i Rafinha solucionant-ho amb una xilena que va batre Ochoa. El gol no va canviar res: el Barça va seguir atacant sense idees i el Granada va seguir prioritzant no rebre gols. I si s’animava a sortir corrent, Umtiti els tancava el peatge als morros.

Luis Enrique va buscar animar l’estadi donant minuts a André Gomes i Paco Alcácer. El valencià va entrar per un Suárez que hauria pogut fer un parell de gols, però no va poder fer el seu primer gol de blaugrana i, al final, la seva aportació més destacada va ser una bona assistència a Messi, que de manera incomprensible, precisament perquè és Messi, va enviar fora, i va posar pau quan Vezo va encarar-se amb Neymar en la tradicional picabaralla amb el brasiler pel mig. No va ser el dia del trident, com no va ser el dia del Barça. Sort en va tenir Luis Enrique de la constància de Sergi Roberto, la diplomàcia de Digne i Umtiti i la màgia de Rafinha. Sort d’ells, o aquest partit amb el Granada també seria recordat per la trompada contra el cuer.

Mocadors vermells contra Javier Tebas

L’afició del Barça va aprofitar el minut 12 per protestar contra el president de la LFP, Javier Tebas, que va criticar els jugadors del Barça quan van rebre l’impacte d’objectes durant l’última jornada a Mestalla. L’Espai d’Animació va ensenyar mocadors vermells, com si fossin targetes d’aquest color, mentre cridaven a Tebas que marxés. Altres sectors de l’estadi ho van acompanyar amb una mocadorada blanca. També es va poder veure alguna pancarta contra el president de la Lliga de Futbol Professional.