RCD ESPANYOL

Un estiu de rècord per tancar un equip sense indiscutibles

L'Espanyol tanca aquest mercat amb un benefici net de 24,75 milions

Una plantilla competitiva per afrontar una de les temporades més exigents de la història moderna. Ni titulars indiscutibles ni suplents en l'ostracisme en un grup on pràcticament tothom té a priori força opcions de jugar al llarg d’un curs on s’hauran de compaginar tres competicions de màxima exigència. L’Espanyol tancarà aquest dilluns el mercat estiuenc sense moviments d’última hora, ja que Pipa ha decidir continuar, almenys, fins al gener. Tanca així un mercat en què s’han superat el rècord de despesa (els poc més de 16 milions del primer estiu amb Chen) i també el d’ingressos. Els blanc-i-blaus s’han gastat 18,75 milions en set reforços, encara que només han pagat traspàs per dos d’ells: 10,5 per Matías Vargas, el jugador més car de la història espanyolista –supera els 10 que es van pagar l’estiu passat per Borja Iglesias– i 8 per Fernando Calero, el defensa que ha costat més. Tots dos coincideixen en el temps amb el migcampista més costós, Darder (8 milions). 

El canvi de paradigma al club espanyolista, per tant, és evident. La gestió de Rastar Group ha permès sanejar l’economia blanc-i-blava, que ja fa temps que no es veu ofegada pels deutes que arrossegava no fa tant. Ara, la revalorització de molts futbolistes, l’augment d’ingressos comercials, l’anunci d’una ampliació de capital i fites com la classificació europea han permès disposar de més recursos per fitxar que no pas fa uns anys, quan trobar la fórmula per pagar 1,5 milions per Gerard Moreno, 4,6 per Osvaldo o 5 per Pareja era un autèntic miracle. Si ara l’Espanyol s’aproxima o fins i tot és capaç d’invertir xifres, en milions d'euros, de dos dígits és perquè ha entrat en una roda: fitxar barat i vendre car. L’Espanyol pot pagar ara més perquè genera més. Borja Iglesias i Mario Hermoso han resultat dos autèntics encerts. El gallec, la venda més cara de la història del club, ha deixat aquest estiu 28 milions (1,4 dels quals se’ls queda el Celta), 18 més dels que es van pagar per ell. El madrileny ha estat traspassat per 25 milions més quatre en variables a repartir a parts iguals entre l’Espanyol i el Madrid. Entre els dos han deixat 39,1 milions als comptes de l’Espanyol, superant així el que va ingressar l’entitat els estius del 2018 (31), del 2011 (22) i del 2008 (18,6). Altres sis jugadors també han abandonat el club sense deixar cap traspàs però permetent un considerable estalvi en la massa salarial. És el cas de Roberto, Sergio García i Óscar Duarte, que finalitzaven contracte; Álvaro Vázquez i Hernán Pérez, que han rescindit els seus contractes; Álex López, cedit, i Alfa Semedo, que finalitzava cessió.

Malgrat tot, la política del club de reinvertir el 50% del que s’ingressa per traspassos en nous reforços, un 40% per eixugar deutes i un 10% en millores del club no ha canviat. Exactament, aquest estiu s’ha reinvertit el 47,9% del que s’ha obtingut al mercat. En clau esportiva, l’Espanyol ha perdut dues de les figures més transcendentals del curs passat, però pel que ha ingressat per elles ha aconseguit refer la plantilla aportant un fons d’armari que augmenta la competència per la titularitat. I encara li han sobrat uns diners i un marge salarial que li permetran acudir al mercat amb opcions d’optar a algun reforç. La principal prioritat, si res no canvia els pròxims mesos, serà enfortir un extrem dret on no s’ha trobat un relleu per a Hernán, i on actualment només hi ha Melendo com a peça natural. 

L’Espanyol ha treballat en dues línies en aquest mercat. D’una banda, ha apostat per dos joves valors com Calero i Vargas, que li poden donar al club grans rèdits esportius i econòmics a curt i mitjà termini, com va passar amb Hermoso i el Panda. D’altra banda, ha firmat jugadors cedits –i lliures, com Iturraspe i Andrés– que per la seva veterania i experiència asseguren rendiment immediat a baix cost. Són els casos de Bernardo, Corchia o Calleri. Tots ells, a més, coneixen a la perfecció la Lliga, per la qual cosa l’adaptació serà immediata.  

Ingressos derivats del planter

Paral·lelament a la feina als despatxos de l'àrea esportiva, la fàbrica de Sant Adrià del Besòs no s'atura i continua proporcionant jugadors de forma constant. Aquest curs han obtingut fitxa del primer equip Lluís López i Pol Lozano. A més, Campuzano i Melamed aniran tenint minuts al llarg de la temporada tot i tenir fitxa del filial. El planter també és una font d’ingressos. I és que aquest estiu l’Espanyol ha tret un bon pessic per diferents operacions de jugadors formats al planter o bé que van passar pel club de joves.

Per Jordán, de qui el club tenia un 20% dels drets, s’ingressaran 2,4 milions per la seva venda al Sevilla. Per Pau López, venut al Roma, es rebran 998.750 euros. Víctor Ruiz, nou jugador del Besiktas, deixa 67.500. Coutinho, 21.250 (xifra que podria ser força superior si l’acaben traspassant al Bayern l’estiu vinent), i Adrián Dalmau, traspassat a l’Utrecht, n’ha deixat 12.500. Enguany, a més, l’Espanyol també ha ingressat uns 900.000 euros per la sortida de Rubi al Betis. Entre tots aquests moviments han generat uns ingressos afegits per a l’entitat de 4,4 milions d’euros. L’Espanyol, així, tanca aquest mercat estiuenc amb un benefici net de 24,75 milions. Un balanç que permetrà rebaixar encara més un deute que cada cop està més controlat.