RUGBI

Jonny Wilkinson, exestrella del rugbi: "Sentia pànic i vaig tancar-me al lavabo 5 minuts abans de començar un partit"

L'excapità de la selecció anglesa de rugbi confessa problemes de salut mental

L'equip del Toló ja era sobre la gespa fent la tradicional pinya prèvia al partit quan els jugadors van adonar-se que faltava algú. Concretament, el capità. Jonny Wilkinson, un dels millors jugadors de rugbi de les últimes dècades i estrella del conjunt francès, no havia aparegut sobre el verd de l'estadi i ningú sabia on era. "Vaig tancar-me al lavabo del vestuari amb el mòbil cinc minuts abans de començar un partit". L'excapità de la selecció anglesa sentia la necessitat de trucar a  Dave Alred, el seu entrenador de xuts i suport psicològic habitual.

Wilkinson ha confessat en un reportatge al diari britànic ' Daily Express' que va patir problemes de salut mental durant la seva carrera. "Hi va haver dies en què parlava amb la meva família des de l'hotel de concentració i em quedava a un pas de dir-li a l'entrenador que no podia jugar, d'inventar-me una excusa per no saltar al camp. Era pur pànic, caos", ha explicat la llegenda del rugbi europeu.

El designat millor jugador del món el 2003, any en què també es va proclamar campió del món amb el XV de la Rosa en anotar el xut decisiu que va donar la victòria als britànics a la pròrroga de la final, ha explicat que era conscient dels avantatges de ser una estrella de l'esport però que això no el feia feliç: "Tenia una gran casa a la muntanya amb un jacuzzi. Tenia diners, tenia gent que m'adorava, tenia tot el que es pot necessitar. Però estava estirat en aquell jacuzzi i no podia ser més infeliç". 

"Tanta atenció és molt difícil de gestionar"

De fet, el mateix Wilkinson ha confessat que en aquell jacuzzi va passar alguns dels seus moments més negres, ja que acostumava a cridar sota l'aigua per desfogar-se i intentar allunyar d'alguna manera els seus dimonis. "En el món de l'esport vius constantment entre dos judicis. El de l'últim partit i el del proper", ha comentat el 4 vegades guanyador del torneig Sis Nacions, que també ha parlat sobre la pressió que suposa l'atenció mediàtica que reben els esportistes professionals: "Hi ha milers de persones mirant, molta gent escrivint sobre tu i molta que t'atura pel carrer. Això és molt difícil de gestionar".

"Durant la meva carrera estava molt en forma, però el que feia no era sa. Passar més de tres hores xutant a pals o mirant vídeos dels rivals era molt estressant", ha revelat Wilkinson, que també ha declarat que els problemes es van agreujar a la part final de la seva carrera: "Reaccions emocionals com l'ansietat, la depressió, el pànic i el caos absolut van ser el resultat d'enganxar-se a la samarreta i negar-se a deixar l'esport quan tocava".

Més continguts de