La tarda que Rubi va fer el que havia anticipat en la seva presentació

Barcelona“El meu estil es pot definir amb una paraula: 'valentia'. Així intentaré que jugui el primer equip… encara que un dia puntual et pots allunyar del camí, però per seguir buscant la victòria”. A la seva presentació com a tècnic de l’Espanyol, Rubi ja va avisar que, arribat el moment, no tindria problemes per canviar la seva atrevida proposta per buscar una via alternativa que fos més adequada per buscar les victòries. El derbi al Camp Nou ha sigut el dia escollit per l’entrenador maresmenc per apostar per un pla radicalment diferent: defensa de cinc, amb quatre migcampistes i Borja Iglesias sol en punta. Canvi de sistema i de peces, perquè Rubi ha sacrificat els dos extrems per blindar la defensa –amb Lluís López acompanyant Naldo i Hermoso– i el mig del camp –Víctor Sánchez amb Roca i Granero.

Un pla totalment pragmàtic que ja des d’un bon inici ha quedat clar que era per sortir al Camp Nou a resistir. L’aposta, tot sigui dit, ha sortit força millor quant a resultat i sensacions que les que va intentar el seu predecessor. Quique Sánchez Flores va visitar el feu blaugrana en tres ocasions. El balanç, tres derrotes, 11 gols en contra i només un a favor. El madrileny va intentar la gesta amb tres esquemes diferents (4-4-2, 4-3-3 i 4-2-3-1) amb un comú denominador, el blindatge al mig del camp, amb peces físiques com Diop, Fuego o David López. Rubi va avisar a la prèvia que l'havia sorprès la fortalesa física del Barça al partit a l’RCDE Stadium, i ha apostat pel múscul en detriment de la tècnica, sobretot a la defensa.

Res a veure amb els plantejaments que el maresmenc havia proposat en els camps d'altres rivals de clara vocació ofensiva. En tots havia format amb un 4-3-3 ofensiu que, tot i tenir diferents matisos, compartia dibuixos similars i una vocació ofensiva innegociable. El balanç, pel que fa a les dades: empats a Balaídos, la Ceràmica, Mestalla i San Mamés; i derrotes per la mínima al Santiago Bernabéu, Sánchez Pizjuán, Wanda Metropolitano i Anoeta. A favor del tècnic, val a dir que l’Espanyol va competir en tots aquests escenaris, on va tenir possibilitats de marxar amb algun punt. Al Camp Nou, en canvi, amb prou feines ha disposat d’un xut tou i centrat de Melendo.

L’Espanyol ha renunciat a atacar, ja que més enllà d’alguna sortida puntual pel carril de Pedrosa, sempre ha viscut molt lluny de l’àrea rival. El pla de Rubi consistia en aguantar tot el possible, però sense Wu Lei ni Sergio García, que han entrat a la segona part, el Panda s’ha trobat massa sol i ha acabat desesperat. Quan han entrat tots dos, l’Espanyol ha gaudit d’algunes possessions en camp rival que no ha sabut aprofitar. Durant la primera hora de joc, els blanc-i-blaus han aguantat força bé el ritme lent i els atacs estàtics del Barça amb un engranatge defensiu solidari on cada blaugrana tenia al davant sempre entre dos i tres rivals. La teranyina de Rubi, malgrat tot, no ha sigut capaç de frenar el talent de Messi en els xuts de falta. La primera ha topat amb el cap d’un defensa. La segona ha anat al fons de la xarxa. L’intent de Víctor Sánchez de recular des de la barrera i treure la pilota, més que ajudar, ha perjudicat Diego López, que no ha pogut fer res quan el rubienc ha desviat la pilota amb el cap. Després del gol blaugrana, l’Espanyol ha disposat d’alguna sortida puntual sense encert, però no ha sigut capaç de trobar cap reacció a un Barça que, un cop ha trobat un forat a la teranyina de Rubi, ja no ha hagut de patir per res més.