Qui tindrà la dignitat de dimitir després del 2-8?

La pitjor derrota de la història del club, la humiliació que obligarà els aficionats del Barça a portar una llufa penjada a l’esquena durant anys amb un número vuit escrit al mig, segueix sense culpables oficials. Bartomeu, encaparrat a acabar el seu mandat, oferirà el cap de Setién a un poble que vol sacrificis. Al Barça, ara mateix, costa trobar algú que tingui la dignitat de marxar. Ho van fer Carles Vilarrubí i Jordi Monés, en protesta per com es va gestionar el paper del club l’1 d’octubre del 2017. I ho van fer sis directius després del Barçagate i el pols intern d’Emili Rousaud. Però després de Lisboa, res.

La pitjor derrota no ha provocat, de moment, ni destitucions ni dimissions. La destitució del tècnic és qüestió de temps. Setién, que no ha aconseguit ser valent per fer jugar l’equip amb atreviment, tampoc va tenir el coratge per plegar ell. L’home que arribava per millorar l’obra de Valverde no considera que hagi de marxar. Senyal que creu que els culpables potser són uns altres. Encara que tingui part de raó, hauria hagut de dimitir, per dignitat. Hi ha derrotes i derrotes. Però el tècnic espera a ser acomiadat, qui sap si per deixar clar que ell no és el principal problema, qui sap si pensant en el contracte, qui sap si perquè té al cap que encara pot fer feina al Camp Nou.

Serà Bartomeu qui el farà fora, com ha fet fora directors esportius, jugadors i entrenadors en aquests erràtics anys en què el Barça s’ha anat fent lleig. El president medita avançar les eleccions, però són focs artificials per distreure. Està obligat a organitzar unes eleccions d’aquí menys d’11 mesos i, per tant, com a molt les avançarà quan cregui que deixa el club endreçat després de Nadal, quan no tingui por de les conseqüències del Barçagate o que un futur president tingui la idea d’iniciar una acció de responsabilitat. És just que Bartomeu vulgui acabar el mandat i deixar el club endreçat. Però quan, després de Roma i Anfield, en lloc de reaccionar ets el responsable de la derrota més humiliant patida pel club, no es tracta de modificar el calendari. Es tracta de dimitir. Potser Bartomeu no ho fa perquè amb el covid-19 costaria organitzar eleccions ara. Potser no ho fa perquè creu que els culpables són els jugadors. Mal senyal quan a dins tothom creu que els responsables són uns altres. I tots tenen part de raó. Però el president, que ha fallat en directors esportius i ha gastat més que cap altre club per no millorar, és ell. Al Barça ningú sembla voler ser el pare de la derrota.