La tranquil·litat de poder créixer enfortit pels resultats

GironaCada dia que passa, l'ambiciós projecte dirigit per Pablo Machín es fa més gran. Jornada rere jornada, el Girona engrandeix una empremta que l'ha portat a ser l'equip revelació de la millor lliga del món. Amb una personalitat impròpia de la seva condició de nouvingut, els blanc-i-vermells s'han guanyat el dret a créixer sota l'aparent tranquil·litat de la seva situació classificatòria. Mirant als ulls d'Europa sense perdre de vista que l'objectiu principal és allunyar-se, al màxim, de la zona de risc. Sense angoixes, ensenyen la millor versió de si mateixos cada cap de setmana. Han après a potenciar com mai les virtuts, amb indiferència del rival i l'escenari que tinguin al davant. Relativitzen les absències de jugadors importants sota l'esperit col·lectiu, abraçats a un estil i model de joc que tenen absolutament interioritzat. Tothom hi creu. Ningú dubta. Cap moviment fa grinyolar l'engranatge. Aquesta és una de les principals claus del fantàstic inici de curs dels gironins, però no l'única. Tot està meticulosament analitzat, sense deixar cap detall a l'atzar, tal com ha passat en les últimes temporades. No es fan passos en fals. Els fonaments de l'empat al Wanda són els mateixos que en qualsevol partit dirigit pel tècnic sorià des que va arribar al club, fa gairebé quatre anys. Treball, actitud i fe són els tres pilars bàsics amb què se sustenta el millor Girona de la història. Tots ells, innegociables. Tots tres, imprescindibles.

Nou dels onze futbolistes que van sortir d'entrada contra l'Atlètic competien el curs passat a Segona. Només Bernardo i Olunga incomplien una norma fidel des que va començar la temporada. El gran gruix de totes les alineacions sorgeix dels herois de l'ascens, que han sabut traslladar la competitivitat forjada en estadis com Anduva i l'Anxo Carro als estadis més luxosos de Primera. Mentre l'elit els descobreix, a Montilivi ja fa temps que coneixen les seves qualitats. S'han adaptat a la categoria amb una facilitat sorprenent, mostrant sempre el característic ADN que els fa no donar cap pilota per perduda. Un esforç que es veu recompensat després d'anys en què l'èxit es fregava amb els dits però s'esmunyia de la manera més dolorosa. Assaborit com calia, segueixen tenint fam de triomfs. L'acció prèvia a l'empat contra els matalassers n'és el millor exemple. Juanpe, un dels líders silenciosos d'aquest equip, va lluitar per una pilota que, aparentment, ja es donava per perduda. Gairebé sense possibilitats, va córrer fins a arribar a la línia de fons per acaronar-la just el que calia, i això va provocar un rebuig que acabaria amb l'assistència de Bernardo i el gol de Portu. Mentre tot l'equip corria cap al córner contrari a celebrar-ho, ell somreia, i arribava al cap d'uns segons a la pinya grupal a causa de la seva posició inicial. Lluny dels focus, això ja no importava. La seva felicitat després de l'acció parlava per si sola.

El millor moment de Portu

Fa dues temporades, sentia l'amargor del descens a la Segona B amb l'Albacete. El murcià era l'estrella d'un conjunt que va caure en picat malgrat les seves qualitats. Quique Cárcel, en una mostra més de la seva capacitat de seducció, es va anticipar per incorporar-lo al full de ruta blanc-i-vermell. Clau en la consecució de l'ascens, va participar en 41 de les 42 jornades, va marcar vuit gols i va mostrar un coratge que ha enlluernat Montilivi, cosa que va obligar el director esportiu a blindar-lo fins al 2021. Passades 20 jornades d'aquest curs, Portu continua fent de les seves. Novament indiscutible –ha jugat tots els partits–, el gol aconseguit al Wanda iguala els registres numèrics del curs passat, només superats en l'actualitat per l'olfacte de Stuani, que en porta 10. Des que ha començat el 2018, a més, sempre ha vist porteria: a Mestalla va inaugurar el marcador, contra el Las Palmas va marcar el cinquè i a Madrid va fer la igualada. Viu el millor moment de la seva trajectòria esportiva i acapara un munt d'elogis, als quals intenta restar importància, conscient que encara queda molta feina per fer.