Plantar-te al Camp Nou per primera vegada a l’elit i avançar-te tot just començar no està a l’abast de tothom. Ben mirat, el sol fet de visitar-lo ja té un valor incalculable. I encara més per a un Girona decidit a seguir trencant qualsevol estereotip, abraçat a unes senyes d’identitat que l’han convertit en l’autèntica revelació de Primera, mantenint les principals virtuts que l’han portat fins aquí. No cal tirar gaire temps enrere per trobar decepcions; tot just fa sis mesos que competeix, amb autoritat i solvència, entre els millors. Conscient que ha costat molt, mostrant un caràcter forjat a base de garrotades, la majoria cruels. Per això no puc evitar estar en desacord amb aquells que creuen que el plantejament de dissabte va ser un suïcidi. L’atreviment i l’actitud d’anar a buscar el partit és part de l’ADN d’aquest grup. Aquesta meravellosa inconsciència ha transformat un club que el 2007 competia a Tercera. ¿Negar el que ets no seria una temeritat i posar en pràctica el contrari del que sempre has defensat? Que el volum del marcador no ens enganyi: el Girona pot presumir de ser fidel a si mateix. Un actiu que, estabilitzada una entitat històricament descontrolada, farà bé de prolongar el màxim temps possible.
Desconec quantes prediccions asseguraven a l’estiu que els blanc-i-vermells navegarien a 15 punts del descens un cop passat l’equador del campionat, però no devien ser gaires. Podeu posar la mà al foc que això no és fruit de cap miracle, i sí d’una insistència implacable, d’hores i hores de treball, de créixer a mesura que s’assumeixen riscos, amb valentia, mantenint-te ferm en el que sents. Només qui ha passat veritables penúries pot avaluar amb certesa el valor que suposa l’èxit. Gaudim i aplaudim el moment que viu el Girona. Valorem el seu esforç i cada gota de suor. No ho perdem de vista, especialment en les derrotes. Ens han acostumat a somriure i sembla que les victòries siguin fàcils d’aconseguir. I no, no ho són. Nosaltres ho sabem millor que ningú. Cadascun dels punts que acumula el Girona és un merescut premi per haver fet realitat un somni fins fa poc inimaginable. Amb humilitat i ambició, dues de les claus que dictaminen un present que brilla amb llum pròpia malgrat la derrota contra el Barça. Que molts hi anéssim amb la intenció real de fer-la grossa ho diu tot. Que durant dos minuts ens freguéssim els ulls gràcies al gol matiner de Portu n’és una mostra més. Qui sap si quan hi tornem -perquè ho farem- el final serà diferent.
