Apunts en calent
Esports 03/05/2021

El VAR també depèn de si mateix en la lluita per la Lliga: els apunts en calent del València-Barça

Sánchez Martínez, protagonista paral·lel de la victòria blaugrana a Mestalla

2 min
Els jugadors del Barça se saluden amb l'àrbitre després de guanyar a Mestalla.
Disponible en:

BarcelonaFaves comptades. De cop i volta, el Barça s'ha apuntat a la moda d'anar amb la llengua fora, de sobreviure per tirar endavant els partits. Els blaugranes venien de dilapidar molts privilegis dijous i van sumar a València un triomf més de cor que de cap, amb els futbolistes justos de forces, la confiança agafada amb pinces i amb pocs recursos a la banqueta. Perquè Schreuder, mà dreta del sancionat Koeman, només va fer dos canvis funcionarials pocs dies després de l'esforç contra el Granada. La victòria blaugrana a Mestalla s'explica des de la més pura autogestió. Per això calia fer fora Valverde?

El porter, ¿intocable? Intentem evitar els arguments arbitrals a l'hora d'explicar victòries, derrotes o empats, però hi ha vegades que es fa difícil entendre decisions que xoquen de cara amb el reglament. Una de les normes més conegudes del futbol és que els porters són intocables a l'àrea petita. Per això el gol de Paulista que avançava el València no hauria d'haver pujat al marcador. Thierry va fer pantalla a Ter Stegen, que va anar a terra, i el central xe, tovament defensat per Lenglet, va rematar sense oposició sota els pals. Cap dels dos col·legiats, ni el de la gespa ni el de Las Rozas, va invalidar una diana senzillament il·legal. Per si n'hi havia dubtes, el VAR també tindrà protagonisme en la lluita per la Lliga.

Milhomes per definició. Jordi Alba, sempitern llançador blaugrana per la banda esquerra, i Messi, etern golejador, van salvar el Barça de les flames després de veure's per sota en el marcador. Gràcies també a la poca traça de Lato, que va fer un penal per mà molt poc professional. Tot plegat va soterrar l'esmentat retrat a Lenglet i els dubtes que genera Piqué per culpa dels problemes físics que l'amarguen des de fa bastants mesos. El central barceloní fa equilibris per ajudar l'equip a guanyar el doblet, però algú li hauria de dir que amb un genoll mal curat a l'eix de la defensa –el d'Umtiti– n'hi ha prou. Cal que jugui cada tres dies? No hi ha metges amb prou ascendent per dissuadir-lo?

L'art d'arronsar la cama. Equilibris de Piqué per salvar la infermeria i equilibris de Koeman amb els amenaçats de sanció. Se la va tornar a jugar el neerlandès amb el gruix dels jugadors que estan a una groga de la suspensió, que a Mestalla s'exposaven a perdre's el compromís decisiu contra l'Atlètic de Madrid. Tots excepte Mingueza van jugar els 90 minuts. Messi, De Jong i Griezmann van arronsar la cama cada vegada que podien rebre el càstig d'un àrbitre amb ganes de mambo. La victòria té encara més mèrit per aquest fet. Jugar condicionat des del primer instant –i, en el cas de Messi i De Jong, des de fa setmanes– sense marge d'error i amb un rival contra les cordes no és fàcil.

stats