VELA

Un veler de 86 anys a la cursa més exigent

El ‘Dorade’, iot llegendari dels anys 30, participarà per primer cop en la Regata Sydney Hobart

La tardor del 1997 Olin Stephens va agafar el timó del Dorade, acaronant la fusta sota la mirada de molts curiosos i amics. A punt de complir 90 anys, Olin Stephens necessitava pocs segons a bord d’un iot per saber si hi navegaria bé. Però aquell dia era diferent. Olin Stephens es posava al timó del mateix vaixell que havia dissenyat ell mateix el 1929. El 1931 el Dorade havia entrat en contacte amb l’aigua per primer cop a l’Atlàntic, ja que va ser construït a Newark, al costat de Nova York. El 1997 el Dorade tornava a navegar, després de ser reformat a la costa de la Toscana. Gràcies a la feina del Cantiere Navale dell’Argentario, unes drassanes a la costa italiana especialitzades a reformar velles naus, el Dorade passava a tenir una nova vida. Una nova vida tan activa que aquest dia de Sant Esteve serà una de les naus que prendrà la sortida en una de les proves més llegendàries, l’exigent Regata Sydney Hobart.

86 anys després de navegar per primer cop, el Dorade continua escrivint pàgines d’una història sorprenent. Roderick Stephens, el pare de l’Olin, havia decidit construir-lo després que els Stephens guanyessin un munt de diners quan es van vendre una mina de carbó. Amb tants dòlars al banc, van invertir en el sector naval i van crear una empresa, la Sparkman & Stephens, dedicada a la construcció de iots encarregats per les famílies més riques de la Costa Est. Quan Roderick Stephens va decidir que ells també tindrien un iot, el seu fill Oli el va dissenyar i un altre fill, el Rod, en va supervisar la construcció.

Una llegenda dels anys 30

El Dorade era la seva joia i, per tant, el van fer revolucionant el disseny tradicional de l’època per poder navegar més ràpid. I quan el 1931 el Dorade va començar a navegar, els Stephens van decidir apuntar-se a la Transatlantic Race, una cursa de iots molt popular a l’època en què solien participar membres de les famílies més riques del país, que lluitaven per guanyar construint iots i contractant tripulacions professionals, com els Roosevelt. El Dorade era més petit que els altres iots, tenia una tripulació amateur formada pels germans Stephens i una mitjana de tot just 23 anys. És a dir, no tenia res a fer a les apostes. Però va guanyar establint un nou rècord de la prova.

Durant els anys 30, el Dorade es va convertir en una llegenda, va guanyar proves en diferents continents i va aconseguir que els germans Stephens, després de guanyar la cursa Fastnet, a les illes Britàniques, per segon cop consecutiu, fossin rebuts amb una desfilada pels carrers de Nova York. El 1935, però, el milionari James Flood, de San Francisco, va comprar el Dorade i, amb ell, va fer-se un fart de guanyar curses a la Costa Oest fins que va esclatar la Segona Guerra Mundial. El Dorade va deixar de competir a primer nivell a mesura que nous dissenys trencaven els seus rècords, però anava canviant de mans, i participava en regates amateurs de iots, tal com va fer fins als anys 70. Finalment, als anys 90 el va comprar l’empresari italià Giuseppe Gazzoni, un home apassionant pels esports -va ser president del Bolonya de futbol molts anys- que va encarregar la reforma del vaixell al Cantiere Navale dell’Argentario. Gazzoni va explicar-ho a Olin Stephens, que llavors tenia 89 anys i passava llargues temporades a Itàlia, com saben fer els nord-americans que tenen prou diners i el bon gust per escollir la Toscana com a segona residència. Il caro Olin, com era conegut a Porto Santo Stefano, passava els dies xerrant amb l’alcaldessa de la població, Susanna Agnelli -membre de la nissaga que controla el Juventus, la Fiat i bona part de l’economia italiana- i Gazzoni sobre navegació. I és que des que els Stephens s’havien venut el Dorade el 1936, Olin s’havia convertit en un dels dissenyadors de velers i iots de competició més famosos del món, i va formar part de tripulacions guanyadores de la Copa Amèrica. El 1997, gràcies a Gazzoni, Olin Stephens va passar a formar part de la nova tripulació del Dorade.

Guanyar 77 anys després

El Dorade va ser comprat el 2010 per un matrimoni de San Francisco, Matt Brooks i Pam Rorke Levy. Gazzini l’havia venut després de patir problemes econòmics, en part per sentències judicials que l’acusaven de corrupció, tant en l’àmbit del futbol com en el dels negocis. I el Dorade va anar canviant de mans fins a acabar a les d’aquests dos milionaris de Califòrnia units en segones núpcies. Amb cinc fills d’anteriors matrimonis ja adults, buscaven nous reptes. Brooks era un aventurer conegut sobretot per expedicions de muntanya que havia navegat de jove, i Rorke Levy, com a col·leccionista d’art i productora de documentals. Els dos van enamorar-se dels iots clàssics quan van veure en directe la navegació elegant del Santana, un iot que havia sigut propietat de Humphrey Bogart, restaurat per un mariner de San Francisco. I van començar a buscar, fins a descobrir el Dorade. Quan el van comprar, ho van fer pensant que l’utilitzarien per fer escapades per la costa del nord de Califòrnia. Però ràpidament van descobrir la seva història i Matt Brooks va encaparrar-se que el repte seria que el Dorade participés, altre cop, a les quatre grans curses que havia guanyat als anys 30, la Transatlantic Race, la Transpac, la cursa entre Newport i les Bermudes i la Fastnet, patrocinada aquests anys per la marca Rolex. I així va ser. Buscant patrocinadors i ajudes, van poder participar en les quatre curses amb tant èxit que en els quatre casos van pujar al podi i van superar els millors temps del Dorade dels anys 30. I el 2013 el Dorade va guanyar la Transpacific Race, una cursa entre San Francisco i Hawaii, que ja havia guanyat el 1936.

Ara el Dorade participarà per primer cop en la Regata Sydney Hobart, una prova que no existia quan el Dorade ja guanyava regates, ja que va ser creada el 1945 per un grup d’amics, i que uneix Sydney amb la capital de Tasmània després de 630 milles nàutiques pel Pacífic sud. Una prova mitificada amb el pas dels anys en què ara participarà una nau de 87 anys.