BARCELONAEl Barça es va llepar les ferides de la Supercopa amb un treballat triomf sobre el València. Una victòria suada que manté l'equip a dalt de tot de la classificació, lluny del Madrid, però que no aconsegueix calmar el pols dels aficionats, revolucionat des dels primers 45 minuts jugats al Bernabéu dimecres. Malgrat dominar i fer més mèrits, el Barça no va fer aixecar els seguidors de la cadira, jugant en un estadi amb un ambient enrarit, diferent. L'estadi, una mica neguitós, va xiular Cesc i va posar-se nerviós quan el València s'acostava o se cedia la pilota a Valdés. Els barcelonistes han redescobert la inseguretat, i la victòria d'ahir calma els nervis però no els fa desaparèixer.
Al Barça li va costar. Calia guanyar per tancar la carpeta de la Supercopa i poder marxar a l'aturada de partits de seleccions amb els deures fets. El Barça va començar una mica moix, de fet. La derrota a Madrid a la Supercopa va ser un cop dur, un d'aquells mastegots que et deixen la galta adolorida uns quants dies. A més, l'invitat a l'estadi no era el millor. El València presenta candidatura a la tercera posició amb un bloc sòlid que aguanta la mirada a tothom. Ja ho va demostrar al Bernabéu a la primera jornada quan es va endur un punt, i ahir va dedicar-se a tapar espais sense perdre l'ordre, cosa que va complicar el joc de l'equip de Tito Vilanova. De fet, els visitants, malgrat que no van tenir ocasions clares, van arribar vius fins als últims segons d'un partit estrany.
Amb el tècnic a la llotja sancionat i Jordi Roura a la banda, el Barça segueix fent rotacions per alliberar les cames dels jugadors, que noten un inici de temporada dur. Ahir va donar descans de sortida a Sergio Busquets i Iniesta. Song, doncs, va debutar a l'estadi com a titular i va aconseguir ràpidament el vistiplau de l'afició. Metòdic, el camerunès va córrer per una zona de la gespa marcada pels tacs de les botes de Sergio Busquets i va aconseguir que la gent no recordés que faltava el migcampista de Badia del Vallès. Jugador de cama forta, dels que no s'arronsa, Alexandre Song va recuperar pilotes però no va desencaixar en el joc ofensiu, buscant complicitats amb Xavi i Cesc. Un Cesc que segueix sense acabar de trobar espais. El maresmenc, tot voluntat, va intentar treure el cap entre les dues línies defensives valencianistes però va fallar un gol clar a finals de la primera part i va haver de sentir com alguns aficionats el xiulaven tímidament.
Perquè va ser un partit dominat totalment pel Barça, amb ocasions i possessió de pilota, però sense un ritme vertiginós. El Barça va ballar amb calma, com si fos un d'aquells balls de festa major quan ja surt el sol i la gent s'agafa per la cintura deixant-se anar. Cansat per tants partits, el Barça va guanyar perquè té talent. En té prou deixant-se anar per sumar els tres punts. Però ahir no es va veure l'equip del dia de la Reial Societat. No hi va haver velocitat i moviments àgils. El Barça no va seduir movent els malucs. Va agradar. Res més. Un petit acte d'amor sense seducció.
Els patiments d'Alexis i Cesc
Messi, cansat, es va dosificar amb intel·ligència, suant quan tocava per crear perill. Al seu costat, la nit i el dia. Alexis no apareix i no alça el cap. Passa desapercebut. Pedro, en canvi, és un llamp que mossega els rivals i obre forats per la dreta. Ocupat el territori, el Barça va tocar la pilota un cop i un altre intentant trobar espais en una defensa valenciana ben posicionada, però va costar obrir la llauna.
De fet, va caldre una individualitat, una genialitat des de la distància per començar a canviar la cara del Camp Nou. En concret, un còrner servit en curt que va acabar a les botes d'Adriano, que es va inventar un xut preciós a l'escaire d'un Diego Alves que fins llavors només havia aturat un cop de cap de Messi. Un gol meravellós que tenia un valor incalculable.
El gol va donar arguments al Barça per seguir perseverant. Pressionant la sortida de pilota del València van arribar dues ocasions clares, especialment una de Cesc, que tot sol davant el porter brasiler va xutar al pal. Cesc ha passat de jugar de fals nou ara fa un any a intentar trobar espais quan de fals nou hi juga Messi. I li costa. Pedro, incansable, i Messi, van posar a prova el porter adversari abans del descans.
Un estadi nerviós
Un descans en què Dani Alves va ser substituït per molèsties. Tocava encarar 45 minuts sense el brasiler, com al Bernabéu. Vilanova va apostar per Jordi Alba, mantenint Adriano per la dreta. Després de respirar una mica, el València va fer un pas endavant, però de mica en mica el Barça va agafar de nou el timó del matx amb un joc carregat de paciència. El partit es jugava només al voltant de l'àrea adversària, com si fos un etern atac d'handbol, passant la pilota d'una banda a l'altra.
Vilanova, des de la llotja, va donar entrada a Andrés Iniesta per un Cesc que va marxar sota la gèlida mirada de part de l'estadi. Altres el van ovacionar per animar-lo. Iniesta, que havia ofert al públic el premi al millor jugador d'Europa de l'any, tampoc va aconseguir canviar la cara d'un Barça que serrava les dents. Ara, el València, malgrat els canvis ofensius de Pellegrino, no creava gaire perill, més enllà d'un gol anul·lat a Víctor Ruiz per fora de joc. Però cada atac valencianista evidenciava aquest nou estat d'ànim del Barça, amb sorolls quan la pilotava volava cap a l'àrea blaugrana i ensurts quan la defensa blaugrana era pressionada. De fet, l'estadi es va empassar la saliva quan Víctor Ruiz va rematar un còrner al lateral de la xarxa en els últims segons, just abans d'un xut de Jonas que va marxar per pocs centímetres.
Uns esbufecs que es repetien quan el Barça, ja amb més espais, atacava a la contra sense idees clares, amb conduccions llargues de Messi o assistències que no arribaven al destinatari. El Barça va redescobrir ahir aquella sensació desagradable de jugar envoltats dels dubtes d'un estadi que va patir de valent. El Barça ahir no va agradar ni es va agradar. Però malgrat tot, va ser millor que un València que només va buscar l'empat al final. Amb tant de talent, el Barça en té prou amb una versió desdibuixada per guanyar el València. Però amb versions així, no es guanyen títols ni es derrota el Madrid.
