El vol més especial i inspirador de Castellet

BarcelonaL’Estadi Olímpic de Pyeongchang acollirà demà la inauguració dels 23ns Jocs Olímpics d’Hivern (12 h, Eurosport), tot i que ahir cinc disciplines ja van començar a competir: el cúrling, l’esquí alpí, el biatló, la luge i els salts d’esquí. Els tercers Jocs d’Hivern de la història en terres asiàtiques, després dels que es van fer a les ciutats japoneses de Sapporo (1972) i Nagano (1988), arriben marcats per la històrica participació dels esportistes de Corea del Nord amb una delegació conjunta amb els del sud. Uns Jocs que tindran la participació de gairebé 3.000 esportistes de 93 països. Tres dels quals catalans.

Seran els quarts Jocs de Queralt Castellet, de 28 anys, però els primers amb aquella inefable mentalitat que deixen els cops durs de la vida. Des de l’última cita olímpica han canviat moltes coses per a la catalana, que fins i tot va pensar a deixar l’ snowboard quan, la primavera del 2015, va morir de càncer la seva parella i també entrenador, l’australià Ben Jolly. Una pèrdua que, com ella va escriure, la va deixar “òrfena de gairebé tot”.

Mig any sense tocar la taula i moltes emocions i incerteses mentre es refugiava a la casa familiar de Sabadell. Afortunadament, la muntanya li va transmetre les sensacions que necessitava. Un amic seu, tècnic suís, la va convidar a anar-se’n uns dies per desconnectar envoltada dels paisatges nevats d’un país que, mesos més tard, es va convertir en una seu fixa d’entrenaments, per ser més a prop de Catalunya. “Vaig pujar a la muntanya i allà vaig veure que havia de continuar. Era el que em feia somriure”, ha descrit en unes quantes entrevistes. I així va començar a fer tàndem amb Benjamin Bright, tècnic que coneixia de quan vivia a Nova Zelanda amb Jolly, on Castellet es va traslladar amb tan sols 19 anys per fer realitat el somni de competir en un esport tan minoritari que aquí no hi ha ni pistes per entrenar-se professionalment.

Un contratemps que sempre ha deixat enrere sense queixar-se. I adaptant-se a les circumstàncies, com va fer en aquesta nova etapa, definida per ella mateixa com “el renaixement”. Un esforç eminentment personal, però elevat per les propostes de l’entrenador neozelandès, que va impulsar la rider cap a altres especialitats com el big air i l’ slopestyle. Ara combina la primera amb el mig tub ( half pipe ), la seva gran disciplina i en què competirà el 12 i 13 de febrer a la matinada.

Amb tot, Bright pretenia canvis de filosofia i rutines d’entrenament, explotant encara més el passat gimnasta de Queralt, campiona estatal de salt amb 12 anys. Però un any després es va decantar per la neu. I catorze més tard es va reinventar amb l’ajuda d’un preparador que és germà d’un dels seus ídols (Torah, medallista olímpic) i que tenia un objectiu: renovar referències i ampliar ventall tècnic perquè el seu talent trobés l’entorn idoni per créixer.

L’any passat, al Mundial de Sierra Nevada, tenien el primer examen però una lesió va minvar-ne el rendiment. Finalment va ser 11a, lluny del segon lloc del 2015. Una plata que va subratllar el paper de referent en l’ snowboard i que va assolir encara amb Jolly, la persona que la va convèncer que podia brillar en l’elit. Com va demostrar el 13 de gener passat, en guanyar una cita de la Copa del Món sis anys després del seu últim triomf. L’evidència que arriba amb un fantàstic estat de forma a Pyeongchang. Els quarts Jocs d’una lluitadora que ja sap què significa quedar-se a les portes del podi olímpic. Però aquest cop la medalla merescuda tindria una dedicatòria molt especial.