Aprendre els valors espirituals de la natura

BarcelonaMoltes veus asseguren que aquest segle XXI, o és ecològic, o no hi haurà segle XXII. Paral·lelament, des de l’àmbit religiós, també són moltes les veus que vaticinen aquest temps com el de l’espiritualitat, un aspecte comú que, sense menysprear la pluralitat confessional, emfatitza el vincle que ens uneix. Han passat gairebé dues dècades d’aquest segle ecologista i espiritual sense que, de moment, en veiem gaires resultats, més aviat el contrari. No obstant això, són canvis profunds que comencen sota terra i sota la pell, en els racons més amagats, més íntims. Unes transformacions radicals que requereixen transicions lentes, sense necessitat d’una conversió feta amb presses i a base de lemes. No són canvis merament ideològics que es donin en entorns polítics, sinó modificacions serioses del pensament, del comportament, de com estar al món. El filòsof polonès Henryk Skolimowski, una de les veus intel·lectuals que més defensen aquest canvi de paradigma, escriu al seu llibre -fonamental- Filosofía viva. La filosofía como un árbol de la vida (Atalanta): “Si actuem d’una manera diferent amb el món, hem de ser capaços de pensar-lo de manera diferent, contemplant la Terra i totes les seves criatures amb reverència i compassió. Per tant, hem de transformar la nostra actual consciència mecanicista en una consciència ecològica. El pensament reverencial i la percepció reverencial han d’impregnar el nostre sistema educatiu, les nostres institucions i la nostra vida diària. Només llavors la consciència ecològica serà una realitat”.

La bellesa sostenible

El discurs ecologista fa moltes dècades que és present en la societat, de la mateixa manera que les propostes d’arrel espiritual cada vegada ocupen més espai, però el que aquí se’ns demana és un salt qualitatiu que passa per conciliar ecologisme i espiritualitat, dues vessants que en moltes tradicions del món no han estat mai separades. El monjo benedictí alemany Anselm Grün ho sintetitza d’aquesta manera: “Alguns conservacionistes aposten per la sostenibilitat d’una manera purament moralitzadora. Volen crear-nos mala consciència, però no irradien en absolut alegria de viure. Únicament alerten sobre els desenvolupaments negatius i s’imaginen el pitjor escenari. No obstant això, la sostenibilitat només es farà realitat si va associada a l’alegria de viure, si fa la vida més bonica. Com deia Dostoievski, la bellesa salvarà el món. Només vinculant-la amb la idea de bellesa viurem realment la sostenibilitat en el nostre tracte amb la natura i amb les coses d’aquest món. Els arguments racionals a favor de la protecció del medi ambient es reflectiran també en la nostra conducta només si mirem i respectem la natura com a creació de Déu”, conclou el monjo.

Prenent la idea de Skolimowski d’un sistema educatiu impregnat per la percepció reverencial, la Universitat de Girona va posar en funcionament un postgrau pioner a l’estat espanyol i pràcticament inexistent a Europa: significats i valors espirituals de la natura, curs dirigit per Josep Gordi, professor de geografia i degà de la Facultat de Lletres de la UdG, i Josep M. Mallarach, consultor ambiental en l’àmbit nacional i internacional i representant a la Unió Internacional per la Conservació de la Natura al Programa de Llocs de Patrimoni Mundial d’Interès religiós de la Unesco. Ara presenten la tercera edició del curs, que té previst dur-se a terme del gener al juliol del 2018.

Com aquests dos responsables expliquen, “a Catalunya, com a la resta d’Europa, creix el nombre de persones que se senten atretes per indrets naturals o paisatges particulars en connexió amb aquests valors espirituals, ja sigui al marge o des de qualsevol de les confessions religioses que hi ha vives al país. Com altres recursos fràgils, no n’hi ha prou identificant-los, també cal comunicar-los i gestionar-los adequadament”. El curs no només omple un buit acadèmic, sinó que per innovar en el contingut també s’ha de fer en la forma. D’aquesta manera, l’any passat, durant la seva segona edició, van voler sortir del format d’aula universitària per anar a un entorn molt més afí als continguts. D’aquesta manera, a part de sessions puntuals a la UdG, el postgrau es divideix en sessions de cap de setmana al Santuari del Miracle (Solsonès), un espai que permet la interacció entre el professorat i els alumnes durant tres dies seguits, a més de gaudir d’un entorn natural idoni. Així mateix, el curs té un vessant teòric en què diferents docents parlen de les tradicions espirituals del món i el seu vincle amb la natura, i també una de pràctica, on es donen a conèixer les actituds i tècniques per fomentar els significats i valors espirituals de la natura i la comunicació i integració d’aquests valors.

Un curs transformador

Aquesta implicació ha donat fruits inesperats entre els alumnes, molts dels quals qualifiquen l’experiència com un abans i un després vital. De fet, molts dels treballs de fi de curs han servit per engegar projectes professionals, ja que molts dels alumnes són professionals que s’inscriuen per donar un valor afegit a la seva trajectòria, com per exemple guies turístics, gestors i responsables del patrimoni natural, monitors d’educació en el lleure, docents, professionals de la salut... És el cas del guia excursionista Ricard Fernàndez Molinet que, gràcies al curs, ha iniciat un projecte professional per fer comprensible Montserrat com a espai natural sagrat als visitants del monestir, independentment de les seves creences o procedències culturals, a través de la percepció dels símbols naturals de la muntanya i utilitzant l’espiritualitat com a fil conductor. “Aquest curs ha significat un canvi absolut en les meves perspectives tant de l’entorn natural en general com de la comprensió de la meva pròpia vida en particular. M’ha introduït en el concepte de l’espiritualitat sense apriorismes ni pors a un possible proselitisme i m’ha proporcionat una valuosa eina per al meu desenvolupament professional. Aquest curs m’ha canviat la vida!”, confessa.